Compartir compte corrent amb la parella: quatre claus per evitar sorpreses

BarcelonaLa gestió dels diners, sovint terreny de discòrdia, pot ser especialment complicada en l'àmbit de la parella. Per ajudar en aquest espinós assumpte, el Codi Civil català regula, entre d'altres, la gestió del patrimoni líquid dels que contrauen matrimoni.

"El que fan les parelles, o el que haurien de fer, és que cadascú tingui el seu compte corrent per gestionar les despeses personals, perquè així tenen intimitat, ja que tenir només un compte conjunt implica que l’altra persona sap a què destines els diners", raona l'advocada en dret de família i successori del despatx Verner Abogados Vanessa Iglesias Valiño.

El mètode més comú és disposar d'un compte conjunt indistint –en què tots dos són titulars i poden obrar per separat– per domiciliar-hi les despeses comunes, com la hipoteca o el lloguer, l'alimentació i les activitats dels fills. Però també hi ha altres opcions: els comptes mancomunats –dos titulars que només poden obrar conjuntament– i els comptes individuals autoritzats –un és titular i l'altre, autoritzat.

Ens casem: què cal tenir en compte?

Catalunya, com també el País Valencià, les Balears, l'Aragó i el País Basc entre altres territoris, funciona sota l'ordenament jurídic del dret foral, i disposa d'un Codi Civil propi que regula els aspectes econòmics del matrimoni sota el règim de separació de béns, que es diferencia del de guanys pel fet que cada cònjuge té la propietat i l’administració dels seus béns, tant dels que tenia abans de casar-se com dels adquirits durant el matrimoni, i cadascú respon dels seus deutes. El de guanys estipula que tot allò que s'aconsegueixi durant el matrimoni es considera que pertany als dos.

"Això ve d’anys enrere: el règim de guanys servia perquè les dones, que majoritàriament no treballaven, si es volien separar no es quedessin sense res. Així, es podien divorciar i rebre la meitat del que s’havia aconseguit", detalla Iglesias, que explica que aquest règim també es diferencia del de separació de béns en elements com la retirada de diners en el moment de la dissolució del matrimoni: en règim de guanys no podem anar al banc i treure els diners fins que no tinguem feta la liquidació del règim matrimonial.

La doctrina de Tribunal Suprem ha fixat que l'existència de comptes conjunts determina que la titularitat indistinta no vol dir copropietat a parts iguals, de manera que per determinar la propietat caldrà avaluar la procedència dels diners.

Què passa quan hi ha rendiments?

Un cas al qual cal parar atenció és si hi ha comptes vinculats a fons d'inversió que, eventualment, generen rendibilitats. Els integrants, en aquest cas, s'han de posar d'acord a l'hora de fer la declaració per pagar l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Són les anomenades rendes de l'estalvi o del capital, que provenen d'actius com dividends d'empreses, rendiments de fons d'inversió o lloguers d'immobles.

"La parella pot decidir a qui dels dos computen els ingressos de més per evitar que hi hagi un efecte de canvi de tram", explica Iglesias. Així, la parella pot pactar que qui declari aquests diners sigui la persona amb un salari més baix, o a qui no li suposi un canvi de tram de l'IRPF. Ara bé, l'economista i assessor fiscal Alex Sender, del despatx 3D3 Associats, adverteix que tots dos han d'haver ingressat diners al compte per decidir a qui atribuir el rendiment. "Si declara el que no ha ingressat, Hisenda pot interpretar que hi ha hagut una donació". Cal tenir en compte que aquests rendiments també es gravaran amb l'impost als guanys en cas que es retirin.

Això també pot passar amb un compte corrent ordinari: si només hi ingressa diners un i tots dos declaren el 50%, Hisenda pot veure-hi una donació. "És difícil que l'administració fili tan prim, però és una possibilitat". De la mateixa manera, si un dels dos té una propietat al seu nom, la ven i ingressa els diners al compte conjunt "Hisenda dirà que estàs donant el 50% a la teva parella, i això és una donació".

Ens hem divorciat, i ara què?

"Un cop divorciats, depenent de l’edat dels nens, hi ha gent que manté el compte conjunt per domiciliar-hi una quantitat determinada de cada progenitor i totes les despeses dels nens", diu Iglesias, que explica que quan arriba el divorci, per tancar el compte, cal que les dues persones vagin al banc a firmar el tancament. "A vegades això porta problemes perquè hi ha molta conflictivitat: s’ha de demanar cita al banc per signar de forma separada o anar-hi tots dos. No pots fer fora l’altra persona", explica.

La majoria de problemes estan relacionats amb com es reparteixen els diners del compte, que generalment acaba en una divisió paritària, però també hi ha casos en què parelles que han decidit contribuir-hi de forma proporcional als seus ingressos un dels dos membres reclama la part que li toca. "Si ets capaç de demostrar que has ingressat tu els diners, el jutge et donarà la raó. Com menys temps fa que els hi has posat, més fàcil és acreditar-ho", detalla Iglesias.

Retirades que poden ser delicte

Cal pensar-s'ho dues vegades a l'hora de retirar diners: si un dels dos, anticipant el divorci, treu una quantitat, pot incórrer en un delicte d'apropiació indeguda, amb les conseqüències que implica. 

Una altra consideració a tenir en compte és la mort d'un dels dos membres: es podria bloquejar el compte fins que no es fa una acceptació d'herència. "Després es revisa si aquesta persona tenia testament. Un hereu pot demanar el bloqueig dels diners fins que es determini si els diners són únicament del mort o de titularitat conjunta", explica Iglesias.