El súper guanya en preu, el mercat en varietat

El tòpic diu que el supermercat és més barat que el mercat, però que el mercat ofereix més varietat i productes més frescos i de més qualitat. I es pot dir que, en general, el tòpic es compleix: anar al supermercat ens permetria estalviar més d’un 20% en una cistella de productes frescos (fruita, verdura, lactis, peix i carn), però també hi tindríem menys gamma.

A la cistella, les dades són clares: dels setze productes escollits, només dos, la carn de vedella i el llobarro, són més barats al mercat que al súper. En el cas de la carn, el mercat és un 10% més barat que el súper, i en el del peix, quasi el 50%. En la resta de productes, però, les grans cadenes de distribució guanyen la batalla dels preus als paradistes.

En diversos casos, com els ous o les mongetes, les diferències són de pocs euros o fins i tot de cèntims, però en altres, com el rap, pot arribar a ser de més de 10 euros per quilo. En general, les diferències de preu són molt més petites en fruites i verdures que en carn, embotits o peix, cosa que es deu parcialment al fet que també són aliments més barats.

Per a aquest article hem analitzat els preus de 16 aliments frescos diferents en quatre mercats barcelonins i en quatre supermercats situats, o bé dintre del mateix recinte del mercat, o bé a menys de 200 metres. S’han evitat els establiments de les zones més cèntriques de la capital per esquivar possibles desviacions de preu provocades per la presència massiva de turistes, que acostuma a empènyer els preus a l’alça. Cal tenir en compte, a més, que és una mostra, però en general les dades són indicatives que els mercats tenen preus més alts.

Així mateix, també cal tenir present que els preus són per a la ciutat de Barcelona i que, per tant, poden variar molt en altres municipis on la renda familiar és diferent i on les cadenes d’abastiment, tant dels paradistes com dels supermercats, també canvien.

Producte variat i local

Si en preus el súper domina, en varietat de productes frescos es dona el cas invers. En alguns productes, com per exemple les mandarines, en un mercat es poden trobar fins al triple de varietats diferents. El mateix passa amb el menjar semipreparat, com les croquetes (preparades, no congelades) o les hamburgueses, de les quals només hi ha un parell o tres de tipus en un supermercat mentre que és habitual que una carnisseria de mercat en pugui tenir de cinc o sis tipus diferents.

De fet, la diversitat de productes dels mercats es dona gràcies a la diversitat de parades. Així, mentre un supermercat és un únic establiment, un mercat és un conjunt de comerços diferents i agrupats dins d’un mateix recinte que competeixen entre ells per la mateixa clientela. Tot i que el fet de ser molt més petits que les grans companyies de distribució els impedeix obtenir rappels (descomptes dels proveïdors pel fet de comprar grans quantitats), les parades poden anar a buscar gènere a productors més petits que primen més la qualitat i que són més a prop, per la qual cosa el producte arriba abans al consumidor. Fins i tot si les parades d’un mateix mercat s’ajuntessin per compartir proveïdors, continuarien facturant molt menys que la majoria de companyies de súpers.

Justament, la frescor i la qualitat dels productes són dues altres variables que els clients tenen en compte a l’hora d’anar a comprar i que els defensors dels mercats utilitzen sovint. Tot i que depèn molt de cada parada, és cert que els mercats tenen una proporció de productes locals i de proximitat més elevada que les cadenes de supermercats, que s’han de proveir mitjançant empreses d’alimentació molt més grans per assegurar que tots els seus locals ofereixen una gamma de productes similars. Els supermercats també aposten per productes locals i els publiciten com a tals als passadissos, però no són, ni de bon tros, el gruix de la seva oferta d’alimentació.