Les comissions es poden endur quasi la meitat dels guanys d’un pla de pensions
Les comissions són el gran enemic dels plans de pensions. El rendiment mitjà dels últims anys dels fons de pensions a Espanya han permès als inversors en aquests productes obtenir rendiments notables tenint en compte que estem immersos en una època amb tipus d’interès històricament baixos.
La competència entre bancs i gestores de fons de pensions s’incrementa aquests últims mesos de l’any perquè els inversos fan càlculs de quant els tocarà pagar en la declaració de la renda, i els plans són una eina per estalviar-se impostos. Concretament, aquests productes permeten desgravar el que s’hi inverteix, amb un màxim de 8.000 euros anuals o del 30% de la base imposable.
Això suposa un caramel per als estalviadors, que poden destinar els diners a engreixar el pla i, de rebot, evitar-se pagar xifres importants a Hisenda. No obstant, és un regal enverinat, ja que quan es liquidi el pla en un futur caldrà abonar la part que toca d’IRPF, ja que el govern ho considera una renda del treball. És a dir, els diners desgravats s’acaben pagant igualment en impostos quan per fi es pot gaudir del pla.
Beneficis fiscals a banda, amb els tipus d’interès pròxims al 0%, no és estrany trobar plans especialment poc rendibles o directament amb rendiments negatius, sobretot els de renda fixa (títols de deute), però també els de renda variable (accions) o els mixtos. Per tant, una comissió massa alta pot eixugar tots els guanys de l’any o engreixar les pèrdues ja acumulades amb l’operativa ordinària.
Ara bé, les comissions es poden conèixer i calcular per avançat. Malgrat el que pugui semblar a primer cop d’ull, són un dels elements regulats pel govern, que les va situar en el 0,85% en renda fixa, l’1,3% en mixta i l’1,5% en variable, als quals cal afegir un màxim de 0,2 punts de la comissió de l’empresa gestora. Això situa les comissions màximes reals en l’1,05%, l’1,5% i l’1,7%, respectivament. Aquestes comissions s’apliquen sobre el rendiment que dona el fons anualment i el client ha d’estar informat de quan les paga i quina quantitat.
La meitat dels guanys
Si es mira el gràfic adjunt es veurà una simulació a tall d’exemple dels rendiments d’un pla de pensions que s’hagués obert a principis del 2010 amb una inversió inicial de 5.000 euros i al qual el titular hagués fet una aportació de 1.200 euros (equivalent a 100 euros mensuals, però abonats tots de cop en un únic pagament) al final de cada any. És a dir, en total, l’inversor hi hauria destinat 17.000 euros de la seva butxaca.
Com es pot comprovar, el valor del pla hauria pujat fins a 20.166,30 euros, un increment del 18,6% respecte als 17.000 euros invertits, és a dir, 3.166,30 euros de guany. No obstant, si s’apliquen les comissions màximes establertes, de l’1,7% anual, el valor del pla cau fins als 18.747,75 euros, per la qual cosa el guany net és de 1.747,75 euros, mentre que els 1.418,55 euros restants se’n van en comissions.
En el cas de les comissions màximes amb fons de pensions de renda mixta, el valor total a finals del 2019 seria de 18.887,90 euros, per la qual cosa les comissions sumarien 1.278,40 euros i el benefici seria de 1.887,89 euros.
Aquesta simulació és un exemple extrem, amb les comissions al màxim. Cada gestora i cada banc apliquen comissions i cada pla obté un rendiment diferent segons els productes que inclou. Per tant, és important controlar en tot moment tant què paguem com què rebem del nostre pla.