Les comissions disparen la targeta

BarcelonaAra fa 16 mesos CaixaBank obria una crisi en l’ statu quo dels caixers automàtics després d’anunciar comissions per als clients d’altres entitats. El sector va seguir majoritàriament aquesta tendència i el govern central va acabar refent la normativa sobre les comissions als caixers. En els seus primers balanços les entitats compartien diagnòstic sobre aquesta decisió: que als caixers hi havia menys clients aliens (i, per tant, millorava el servei als propis) i afirmaven que la xifra cobrada en comissions era petita.

Aquell moviment, que el sector veu força irrellevant, sí que ha tingut un efecte important en les tendències dels consumidors: les operacions als caixers han caigut significativament i, per primer cop d’ençà que el Banc d’Espanya ho mesura, els pagaments amb targeta superen la quantitat que es retira d’efectiu. Aquest sorpasso històric (vegeu gràfic) reforça, a més, una tendència que el sector dóna per feta: la reducció del nombre d’oficines.

En efecte, la situació actual no té precedents. L’any 2002, quan s’inicia la sèrie estadística, a Espanya es van fer pagaments amb targeta per valor de 46.828 milions d’euros. Aquell any es retirava dels caixers prop del doble de diners, fins als 82.024 milions. La situació s’ha anat invertint al llarg dels anys fins que en aquest primer trimestre s’han tret dels caixers 26.603 milions mentre que s’han pagat amb targeta 27.816 milions. Mai fins ara el pagament amb plàstic havia superat l’efectiu i les raons són dues: d’una banda una tendència estructural que supera el tradicional pagament en efectiu i de l’altra les comissions que carreguen els caixers, que han arrossegat molts clients a apostar més pel plàstic.

Sempre els tipus

“Estem davant un canvi estructural”, explica José-Luis Peydró, professor de la Universitat Pompeu Fabra. “Hi ha països, com Suècia, on la societat cashless s’està imposant molt fortament”. Peydró defensa que l’efectiu no desapareixerà a Espanya i assenyala com a impulsor del seu declivi precisament la disminució d’oficines: “És més complicat que abans treure diners als caixers i això afavoreix el pagament amb targetes i altres mitjans”.

Aquest expert recorda que, malgrat el fort procés de tancament d’oficines que s’ha produït a Espanya, “hi ha més pressió per als bancs per reduir costos i per continuar tancant oficines”. Els causants d’aquesta situació són els baixos tipus d’interès que fixa el Banc Central Europeu, que porten “a més consolidació i poder oligopolístic i a mesures com cobrar a usuaris de targetes d’altres bancs”, afegeix Peydró.

Sigui causa o sigui conseqüència, el repunt dels pagaments amb targeta reforça la tendència del sector a continuar tancant caixers. Fonts del sector expliquen que si una imatge posa els nervis de punta als directius del sector és la dels clients més veterans que van a les oficines a actualitzar les llibretes. “Consumeixen molt de temps i no generen ingressos”, expliquen. Són precisament aquests clients més tradicionals els que estan quedant en minoria des de l’adveniment de les comissions als caixers, cosa que dóna encara més arguments als que creuen que cal tancar més oficines.

Però la impressió és que el sector ho té força clar. Ara fa deu dies algunes de les figures clau de les finances espanyoles coincidien en unes jornades a Santander per avisar que els tancaments d’oficines aniran a més. El subgovernador del Banc d’Espanya, Fernando Restoy, recordava que “diverses entitats han implementat i d’altres han anunciat plans ambiciosos de reestructuració” amb la intenció d’“aproximar-se a la mitjana dels competidors europeus”. Restoy afegia que “encara hi ha un excés de capacitat en la indústria europea”.

En la mateixa línia Goirigolzarri admetia que “el procés continuarà, però el gruix ja s’ha produït” i recordava que en els últims quatre anys el sector ha tancat en total 14.000 oficines i ha acomiadat 80.000 treballadors.

Les noves oficines

En els últims mesos la tendència del sector passa per obrir unes oficines més grans, amb més personal i pensades per atendre clients de més valor afegit, com els que tenen assegurances o fons de pensions. Així ho va confirmar José María Roldán, president de la patronal del sector, a les mateixes jornades de Santander i així s’ha pogut veure en les obertures que han fet últimament les dues grans entitats catalanes, CaixaBank i el Sabadell.

L’altra tendència passa per oferir un tracte personalitzat per via telemàtica. A més de la web, el sector està millorant els serveis telefònics i l’atenció via xarxes socials.