Comissions als caixers: cinc coses que has de saber

BarcelonaEl Sabadell, Bankia i el conjunt de petites entitats que participen a la xarxa Euro 6.000 han anunciat avui un acord pel qual els seus clients pagaran un màxim de 65 cèntims quan treguin diners dels seus caixers automàtics. Aquesta aliança estarà vigent en més de 17.800 caixers i la cobraran, tal i com indica el Reial Decret que el govern central va impulsar a l'octubre, les entitats propietàries dels dispositius a les entitats emissores de la targeta del client. Les entitats emissores decidiran posteriorment si carreguen un recàrrec als seus clients, que podrà ser, com a màxim, d'aquests 65 cèntims. Aquestes entitats havien deixat entreveure al setembre que no es cobrarien però finalment han canviat el seu posicionament.

Amb aquesta resolució s'aclareixen part de les incògnites que s'han creat en aquest àmbit des que al març CaixaBank va anunciar que cobraria dos euros directament als no clients per la retirada de diners dels seus caixers amb l'objectiu de treure'n rendiment, tenint en compte que la seva xarxa és la més gran d'Espanya. La decisió de la primera entitat catalana, a la qual es van sumar després el BBVA o el Santander, obria una situació que les entitats de defensa dels consumidors van considerar il·legal perquè obria la porta a una doble comissió: en molts casos, el banc emissor de la targeta ja cobra al seu client una comissió per treure diners en un caixer que no sigui de les seves oficines, i a aquest pagament s'afegia el que va fixar CaixaBank.

Tot plegat deixa un escenari complicat que es pot explicar en cinc qüestions.

1. En quins casos es paga?

El risc està en treure diners en entitats de les que no ets client

Des que CaixaBank va canviar l'estatus quo els clients poden haver de pagar comissions cada cop que treuen diners en caixers que no són de la seva entitat. La llei obliga la propietària dels caixers a informar els clients que els aplica una comissió que cobraran a l'entitat emissora de la seva targeta.

2. Qui em cobrarà?

És l'entitat emissora de la targeta qui acaba cobrant

El Reial Decret del govern central estableix que les entitats propietàries dels caixers no poden cobrar directament al no client que fa l'operació. Al contrari: carrega la quantitat a l'entitat emissora de la targeta del client i és aquesta segona entitat la que pot derivar al seu client aquest cost.

3. Quant em cobraran?

Entre 45 cèntims i dos euros

Santander, BBVA i la pròpia CaixaBank carregaran dos euros a les entitats dels no clients. Bankia, Sabadell i les entitats membres de la xarxa Euro 6000 (Kutxabank, Ibercaja, Liberbank, BMN, Abanca, Unicaja, Caja España-Duero, CajaSur, Caixa Ontinyent, Colonya Caixa Pollença i Cecabank) es cobraran 65 cèntims entre elles. De nou, serà cada entitat la que després decidirà si ho repercuteix en el seu client. I si es deixa de banda Bankia i Sabadell, les entitats de l'Euro 6000 es cobraran entre elles 45 cèntims pels no clients que hi operin. El que les entitats es cobren entre elles és el màxim que poden cobrar als clients, per tant l'espectre es mourà entre els 45 cèntims i els dos euros.

4. Em cobrarà sempre la meva entitat?

Majoritàriament sí, però hi haurà excepcions

Quan un client fa ús d'un caixer que no és el de la seva entitat, és aquesta la que ha de decidir si li repercuteix el cost que ha hagut d'afrontar. Majoritàriament el client pagarà sempre, però hi haurà excepcions. Els clients amb més vinculació a les entitats poden estar exempts del pagament en diferents entitats.

5. Cobren les entitats menys ara que abans?

Alguns cobren més i d'altres menys

Abans de la decisió de CaixaBank al març les entitats es cobraven una comissió interbancària que anava dels 65 cèntims. Però això ara ha canviat. CaixaBank, Sabadell i BBVA han augmentat la comissió. Sabadell, Bankia i les entitats membres d'Euro 6000 es cobraran el mateix o una mica menys entre elles, però fonts del sector apunten que als clients de CaixaBank, BBVA i Santander els aplicaran comissions properes als dos euros. Moltes d'aquestes decisions segueixen encara a l'aire i s'aniran concretant properament i depenen de pactes bilaterals entre entitats.