El Parlament engega la comissió d'investigació sobre les caixes amb l'objectiu de dirimir "responsabilitats"
L'anàlisi de les participacions preferents i els noms dels compareixents són encara punts de conflicte entre els diferents partits
BarcelonaEl Parlament ha engegat aquest dilluns la comissió d'investigació sobre el sistema financer. En les intervencions, tots els partits han coincidit a destacar que un dels objectius més importants d'aquestes sessions ha de ser el de dirimir "responsabilitats". Les diferències, però, no s'han amagat. CiU i PPC han demanat evitar "fer de jutges" i, juntament amb el PSC, han reclamat centrar-se en les entitats que han rebut diners públics i posen objeccions al tractament de les participacions preferents. ERC, ICV-EUiA, C's i SI, en canvi, han insistit a fer ampla la comissió i investigar també això.
L'escollit com a president de la comissió, el diputat de CiU Antoni Fernández Teixidó, ha exigit "seriositat i objectivitat" als diputats i els ha recordat que la seva tasca no serà pas la de condemnar els gestors financers, sinó esclarir les seves responsabilitats en la crisi financera. "Vostès són polítics i no pas jutges", ha comentat. La primera decisió del president de la comissió ha sigut la de convocar una nova sessió per al proper 16 de juliol –pactada prèviament pels grups–, per establir quines seran les compareixences i el pla de treball.
En la seva intervenció, el diputat del PSC Jaume Collboni ha explicat que pels socialistes la comissió ha de tenir per objecte "conèixer quin ha estat l'ús dels recursos públics per al sanejament i la reordenació del sistema financer", i ha destacat que des del seu grup "ens exigirem responsabilitat i exigirem responsabilitats". Amb tot, el portaveu del PSC ha matisat que el seu grup no vol barrejar a la comissió l'anàlisi de la reordenació i la crisi del sistema financer amb l'emissió de productes de risc com les participacions preferents, i sense negar-se al fet que es tracti a la comissió ha reclamat que es diferenciï en dues parts. "Nosaltres plantegem que es vegi de forma separada. Una cosa és el que s'ha destinat a salvar el sistema financer i l'altra col·locar productes de forma fraudulenta en alguns casos", ha sentenciat.
Des del PPC, Enric Millo ha volgut reclamar que la comissió se centri en aquelles entitats que han tingut suport del FROB i, per tant, han requerit diners públics. "Els ciutadans tenen dret a saber què se'n fa dels diners públics que tots paguem, i caldrà saber quines són les responsabilitats del que ha passat", ha dit el popular, que no obstant això ha afirmat que el seu grup serà "molt flexible i generós amb totes les peticions que es formulin de compareixences". A més, ha avançat que des del PPC voldran que una part important de la comissió vagi encaminada a conèixer quin ha sigut el control que han exercit els governs de la Generalitat, l'actual i el del tripartit.
Per part d'ICV-EUiA, el diputat Josep Vendrell ha volgut remarcar que la creació d'aquesta comissió "ha sigut molt ben rebuda" pels ciutadans i que, per tant, els grups tenen l'obligació de "no decebre'ls". "Cal esclarir les responsabilitats. Ja sabem que la nostra feina és política però del que en surti se'n podrien derivar responsabilitats penals i civils", ha dit l'ecosocialista, que ha demanat "la màxima transparència i que els màxims responsables de les entitats compareguin, sense limitacions". A més, ICV-EUiA ha fet especial incís a demanar que part de la comissió sigui per dirimir què ha passat amb les participacions preferents. "La gent no entendria que no fos així, perquè seria una burla", ha explicat Vendrell.
Des d'ERC, el diputat Pere Aragonès ha dit que els sol·licitants de la comissió la van demanar "perquè volem conèixer la veritat, que s'estableixin les responsabilitats que s'escaiguin i perquè volem posar les persones al centre del debat". Pel republicà, per aquestes sessions hauria de passar "tothom amb un paper rellevant en les retribucions dels directius, la comercialització de participacions preferents, en operacions de risc i en el resultat de la intervenció de l'Estat al nostre sistema financer de caixes". En aquest sentit, ha explicat que les conclusions que se n'extreguin haurien de permetre "posar el poder financer sota l'avaluació del poder democràtic i no al revés".
C's, un dels partits més crítics amb la comercialització de les participacions preferents, ha insistit a investigar aquest producte financer, a través del qual s'ha "estafat" milers de ciutadans. Rivera ha demanat que aquesta comissió esdevingui "la comissió de la veritat" en la qual es pugui investigar amb "rigor" i els diputats puguin demanar la documentació i les compareixences que creguin convenients. Pel diputat de Solidaritat Alfons López Tena, a més de la comissió de la veritat ha de ser la comissió de la "transparència". Per això, ha assegurat en el seu torn de paraula que farà públic "qualsevol document que es faci arribar a la comissió".