Europa aposta per mantenir el mateix horari a l’estiu i a l’hivern

Brussel·les / Madrid“A les dues seran les tres” o “A les tres seran les dues”. L’últim diumenge d’octubre i de març els ciutadans europeus senten aquesta frase que avisa que han d’avançar -a l’estiu- o endarrerir -a l’hivern- els rellotges. Però la Comissió Europea va anunciar ahir que proposarà posar fi al canvi d’hora que té lloc dues vegades a l’any, després de les demandes d’alguns països, de l’Eurocambra i d’una consulta pública que ha marcat rècords, en què més del 80% dels enquestats consideren que s’ha d’eliminar. El govern espanyol es va posar al costat de la Comissió. De fet, el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar des de Costa Rica la intenció de crear un comitè d’experts que estudiï els canvis horaris a Espanya.

El 84% de les persones que van participar en la consulta pública de la Comissió Europea van opinar que no cal canviar l’horari cada sis mesos. L’enquesta ha tingut 4,6 milions de respostes, un resultat rècord en la història d’aquest tipus de consultes. Aquest èxit tan aclaparador ha fet que la Comissió Europea s’hagi vist obligada a moure fitxa, tot i que la consulta no era vinculant. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, es va afanyar ahir a admetre que s’havia de tenir en compte el resultat. “És el que volen els ciutadans, i ho farem”, va assegurar en declaracions a la cadena alemanya ZDF.

Segons les dades fetes públiques per la Comissió, els enquestats que més han participat són els alemanys, amb un 3,79% de la població, seguits d’Àustria (un 2,94%) i Luxemburg (un 1,78%). Espanya, per contra, és el setè país que menys hi ha participat (un 0,19%), però el resultat a favor d’abolir el canvi d’hora és clar: un 93%. Aquest resultat només el supera Finlàndia, un dels països on el debat ha sigut més actiu, i Polònia (tots dos amb el 95% de suport). En canvi, Xipre i Grècia són els únics dos països que s’han mostrat a favor de seguir amb el sistema actual, amb un 53% i un 56% respectivament.

Tot i els dubtes sobre la representativitat que té l’enquesta, la Comissió Europea ha subratllat que la gran majoria dels participants (el 76%) consideren que l’experiència de canviar els rellotges és “negativa” o “molt negativa” per a les seves vides. Entre els arguments esgrimits hi ha els efectes per a la salut, l’augment d’accidents de trànsit o la falta d’estalvi d’energia, malgrat que aquest és un dels motius principals que s’han utilitzat per mantenir-ho fins ara.

De fet, segons els estudis de la Comissió, els beneficis en aquest estalvi són “marginals”, entre un 0,5% i un 2,5% depenent del país. Sobre els efectes que té en la salut, hi ha disparitat d’opinions. Per als experts consultats per Brussel·les, no hi ha resultats concloents sobre la qüestió, encara que alguns adverteixen que els efectes en la qualitat del son o la falta de concentració no s’han tingut prou en compte.

La Comissió Europea tampoc es pronunciarà sobre quin és el fus horari al qual s’han d’adherir els estats membres, perquè és competència nacional. Actualment n’hi ha tres: el d’Europa Occidental (on hi ha el Regne Unit i Portugal), el d’Europa Central (on hi ha Espanya i Bèlgica) i el d’Europa Oriental (on se situen vuit països de l’est, com ara Grècia i Romania).

Un comitè per establir un criteri

De moment, l’executiu espanyol no va concretar ahir cap criteri sobre el fus horari del qual forma part Espanya. La ministra portaveu del govern de Sánchez, Isabel Celaá, va admetre que ni tan sols es va debatre al consell de ministres d’ahir. Poques hores després, Sánchez va insistir: “És un tema important que necessita una anàlisi seriosa i rigorosa, i un gran consens”. Per això, per buscar el consens, Sánchez crearà el comitè d’experts que tindrà en compte qüestions com ara “la productivitat, el benestar social i la competitivitat” per decidir si Espanya fa algun canvi horari.

El fet és que Espanya aplica el fus horari d’Europa Central encara que a les Canàries es fa servir el d’Europa Occidental, el mateix que utilitza Portugal. Paradoxalment, Galícia és sobre Portugal, però té el mateix fus que la resta d’Espanya, el d’Europa Central. Tampoc és clar quin horari prevaldrà si s’arriba a un acord, si el d’estiu o el d’hivern. Per exemple, si finalment es manté l’horari d’estiu a Espanya a l’hivern, sortirà el sol molt més tard que fins ara, cap a les 9.15 h, però a la tarda hi haurà més hores de llum: es farà de nit entre les 18.30 h i les 19 h. En canvi, si es manté l’horari d’hivern a l’estiu, el sol sortirà molt abans que actualment, cap a les 5.15 h, però es farà de nit cap a les 20.30 h.

Ara la Comissió Europea haurà de posar fil a l’agulla per negociar la proposta amb els països i l’Eurocambra. La decisió, però, no es prendrà de manera immediata -el procés és llarg i la legislatura està a punt d’acabar, amb les eleccions europees a tocar (es faran al maig)-. Segons fonts comunitàries, no tots els estats membres s’han pronunciat, però Finlàndia o Estònia han demanat diverses vegades que se suprimeixi el canvi, mentre que Luxemburg o Lituània han sol·licitat una revisió. Amb tot, Brussel·les no dictarà sobre quin horari escollir -si el d’hivern o d’estiu-, sinó sobre l’obligatorietat de canviar els rellotges dues vegades l’any. Això sí, la Comissió espera arribar a un consens entre tots els països per evitar disparitats, especialment perquè afectaria el sector del transport o la logística, però també el mercat interior.

També caldrà veure quins poden ser els efectes del canvi i s’hauran de tenir en compte, ja que des de Brussel·les admeten que és una situació complexa i cal analitzar-la.