Brussel·les suspèn els comptes de Sánchez i inicia el càstig a Itàlia
La Comissió creu que Espanya ha inflat en 2.500 M€ els ingressos dels pressupostos del 2019
Brussel·lesEspanya no és Itàlia, però cap dels dos països ha aprovat l’examen pressupostari comunitari. Ara mateix els dos països del sud d’Europa són dues cares d’una mateixa moneda. La més amable és la que representa la ministra d’Economia, Nadia Calviño, que ha estat capaç d’aprofitar al màxim la flexibilitat de la Comissió Europea -d’on és treballadora en excedència- per aconseguir que, malgrat que Brussel·les identifiqui “riscos d’incompliment” i una desviació “significativa” en l’esforç estructural, el to sigui del tot constructiu. La cara més agra és la d’Itàlia: els seus comptes han acabat la paciència de l’executiu comunitari, que ha iniciat els tràmits per sancionar-la, un fet que pot derivar en una multa important.
Que la UE estava a punt de prémer el botó que deixa Itàlia sota unes normes pressupostàries encara més estrictes i amb el risc de sancions es donava per fet des de la setmana passada, quan el govern de Giuseppe Conte va decidir presentar gairebé els mateixos comptes públics que la Comissió ja li havia rebujat. Com van ratificar ahir el comissari d’Afers Econòmics, Pierre Moscovici, i el vicepresident, Valdis Dombrovskis, les intencions econòmiques del govern italià suposen un “incompliment seriós” del pacte d’estabilitat i les obligacions fiscals que implica -és a dir, les retallades-. Itàlia té la intenció d’augmentar el dèficit públic fins al 2,4% el 2019 després d’haver aconseguit fer-lo baixar del 2%. Europa no està disposada a premetre-ho en un estat amb un deute públic superior al 130% del PIB (el segon més elevat d’Europa, després de Grècia). Una UE que perd embranzida econòmica troba en l’elevat deute públic dels seus estats membres el principal risc que podria transformar-se en la propera crisi econòmica. Hi ha por de contagi, i un dels països que tindria més números és Espanya, que també té un dels nivells d’endeutament més elevats d’Europa.
Per això la prudència amb Espanya es manté i, des de l’abril del 2009, quan l’Estat va entrar en el procediment de dèficit excessiu del qual encara no ha sortit, no ha aconseguit mai desfer-se del control més intens de Brussel·les.
Malgrat els esforços de Calviño i de Sánchez per fer que els agents econòmics i les institucions confiïn en el seu projecte, les incerteses planen sobre el govern espanyol i la capacitat que tindrà d’aplicar les mesures promeses. Aquesta és, en realitat, la primera preocupació de la Comissió, tal com queda reflectit en l’informe en què ahir va avisar l’executiu espanyol que ha de fer “ajustos” perquè, segons els càlculs dels tècnics comunitaris, es desvia tant en la previsió d’ingressos com en la de l’augment de la despesa.
La Comissió també renya Espanya perquè no fa prou esforços per reduir el deute. ¿En què divergeixen els càlculs de Pedro Sánchez i els de la Comissió? Espanya preveu un augment dels ingressos d’un 0,6% del PIB a través de mesures com la lluita contra el frau, els nous impostos digitals, de transaccions financeres i a les rendes altes, i en canvi la Comissió creu que només suposaran un augment del 0,4%. La diferència queda, doncs, en uns 2.500 milions d’euros. D’altra banda, on Sánchez preveu que la despesa augmenti un 0,2% la CE creu que serà un 0,3%. Per això Brussel·les retreu a Espanya que li asseguri que farà un “esforç estructural” de 4.800 milions d’euros quan en realitat l’esforç queda gairebé en 0.
Nou esborrany a la vista
Què ha de fer ara Sánchez? Doncs, com que el principal risc és que la majoria de mesures no puguin tirar endavant perquè no s’aprovin els pressupostos, s’haurà de renegociar un nou esborrany i tornar-lo a enviar a la Comissió. En el cas d’Itàlia, el procés que ara s’engega també és incert, però el que és evident és que no serà immediat. Ara són els membres de la UE els que han d’aprovar continuar endavant el procés, però es pot allargar diversos mesos. Ahir Moscovici i Dombrovskis admetien que el procés és llarg però asseguraven que és el que toca a partir d’ara.
Brussel·les sovint manté un to baix, fins i tot després que un eurodiputat italià hagi trepitjat els documents de Moscovici. No volen obrir una crisi enmig d’una altra gran crisi com el Brexit. Però a Conte ja li va bé. El govern italià ja va dir ahir que, després d’aquesta carta, “també espera la del Pare Noel”.
