Alerta europea: estancament al sud d'Europa

Brussel·lesLa trampa del desenvolupament. És la manera com la Comissió Europea ha batejat l'estancament econòmic detectat tant en les regions europees menys desenvolupades com també en les de renda mitjana del sud d'Europa, després d'haver passat de la crisi financera del 2008 a la pandèmia del coronavirus. Les més estancades es troben principalment a Espanya, Itàlia o Grècia, tot i que és un fenomen estès per tota l'Europa occidental, segons l'últim Informe de cohesió econòmica que l'executiu comunitari ha presentat aquest dimecres. Catalunya no és una excepció, tot i que no es troba entre les regions amb un estancament més preocupant.

A Espanya, només Extremadura, el País Basc, Navarra i Galícia es troben fora d'aquesta situació, segons les dades de Brussel·les, que considera que una regió "està atrapada si el seu creixement s'ha reduït o és inferior al creixement europeu o estatal". Els càlculs de la Comissió se centren en el període entre el 2000 i el 2019. En el cas de Catalunya, Brussel·les identifica que d'aquestes dues dècades ha passat entre 10 i 14 anys en aquesta "trampa de l'estancament econòmic", malgrat que ho fa amb una renda per càpita que s'acosta més a la mitjana europea que la de regions com Andalusia, per exemple.

Aquest fenomen contrasta amb la tendència de l'est europeu, que des del 2001 ha anat reduint la bretxa entre la seva renda per càpita i la de la mitjana europea. En canvi, al sud i centre d'Europa, les regions que ja es trobaven a prop d'aquests nivells no aconsegueixen progressar. "Moltes van ser colpejades per la crisi econòmica i financera del 2008 i han tingut problemes per recuperar-se des d'aleshores", assenyala l'informe de la Comissió Europea, que creu que per intentar estimular el creixement caldran "reformes del sector públic i més capacitat d'innovar".

Les més estancades també són en molts casos aquelles que han patit més les conseqüències de la pandèmia del coronavirus perquè depenen més dels sectors serveis i turisme. Aquest fenomen agreuja, a més, la "disparitat" interna entre les regions dels diferents estats, que també veuen com el poc creixement que hi ha hagut s'ha focalitzat en les zones urbanes, deixant el món rural aïllat de les principals inversions. La comissària de Cohesió, Elisa Ferreira, ha especificat que si bé és una bona notícia que les regions menys desenvolupades de la UE vagin acostant-se als nivells mitjans comunitaris, "és un repte global" aconseguir que la resta no es quedin estancades. Un dels motius és el canvi demogràfic, perquè la població en edat de treballar disminuirà més d'un 10% en moltes d'aquestes zones, cosa que ja debilita el "creixement potencial" de les economies europees. Un altre dels senyals d'alarma que destaca la Comissió Europea és que, malgrat que s'ha reduït l'atur, les diferències en el mercat laboral entre regions són ara més grans que abans del 2008, de la mateixa manera que també és més ampla la bretxa de la innovació regional, on Catalunya es troba en línia amb la mitjana europea.