Brussel·les defensa els ajuts a aerolínies però demana condicions

Brussel·lesUn dels primers passos que va fer Brussel·les quan va esclatar la pandèmia del coronavirus a Europa va ser flexibilitzar les normes que regulen les ajudes públiques per permetre que l'estat pugui proporcionar liquiditat ràpidament a empreses o sectors determinats. Fins ara, segons la comissària de Competència, Margrethe Vestager, s'han autoritzat mesures d'aquesta mena per valor d'1,9 bilions d'euros arreu de la UE. Però Brussel·les és conscient que, si amb aquests ajuts s'ha actuat d'urgència per garantir liquiditat, serà necessari anar més enllà per resoldre problemes de solvència. Això és el que passa amb el sector de les aerolínies, que ja flirtegen amb el rescat per evitar la fallida i, per això, la Comissió Europea està enllestint una modificació de la normativa per permetre operacions de recapitalització pública que abans del coronavirus haurien vulnerat les normes de competència. Brussel·les defensa els ajuts públics al sector aeri o d'altres quan sigui necessari, però demana fixar condicions com que aquestes empreses deixin de pagar dividends o bonificacions perquè els beneficiats siguin els contribuents i no els accionistes.

A més, grups com els Verds o organitzacions com Greenpeace exigeixen que els rescats o ajuts públics a aquest sector s'acompanyin de condicions per fer el negoci mediambientalment més sostenible. Vestager ha assegurat que els rescats o recapitalitzacions han d'anar acompanyats de condicions com ara que l'estat en surti el més aviat possible o que "els beneficiats en siguin els contribuents i no els accionistes o inversors a través de dividends o bonus". Vestager creu que ara cal actuar d'urgència primer per salvar aquestes empreses, i que ja serà en la fase de reconstrucció econòmica quan es buscarà una transició cap a un model el més ecològic possible.

És en aquest context que aquest dilluns la Comissió Europea ha aprovat 7.000 milions d'euros en ajuts en forma de garanties de préstec i de préstecs a accionistes de l'estat francès a Air France (ja en un 15% en mans públiques). Com explica el departament que lidera la vicepresidenta executiva, Margrethe Vestager, "la indústria de l'aviació és important en termes de feina i connectivitat" i "Air France ha jugat un paper essencial en la repatriació de ciutadans i en el transport d'equips mèdics". Brussel·les justifica així una línia de crèdits de 7.000 milions que l'estat francès avala en un 90% (superior al 70% del seu esquema general), una mena de garantia premium que es concedirà com a molt tard a finals d'any. La Comissió considera que "sense ajudes públiques" Air France corria el risc de fer fallida.

A banda, Vestager també s'ha felicitat perquè l'estat francès hagi posat certes condicions verdes a l'ajut a Air France i ha assegurat que Brussel·les continuarà "recomanant" als estats que vagin en la mateixa línia, per exemple, negant ajuts a empreses que tinguin la seu en paradisos fiscals, encara que ha admès que des de Brussel·les no ho poden imposar.

El govern francès és el primer en formalitzar una línia d'aquesta quantitat a una companyia insígnia, però també està sobre la taula una línia de fins a 9.000 milions en ajuts per a Lufthansa per part d'Alemanya, la recapitalització d'Alitalia o ajuts per a Finnair o Norwegian Airlines. A Espanya, Vueling i Iberia ja han demanat fins a 1.000 milions de crèdits de l'ICO i el ministre de Transports i Mobilitat, José Luis Ábalos, fins i tot ja ha deixat caure aquest dilluns que les aerolínies poden necessitar ajudes més enllà de crèdits: "Si no recuperen l'activitat podria estendre's per a elles la idea de força major".

Els diners dels bitllets anul·lats

Però acudir al rescat amb diners o garanties públiques d'aquest sector també va acompanyat de la polèmica que suposa salvar companyies que estan posant traves als consumidors per recuperar els diners dels seus bitllets anul·lats. El lobi europeu d'aerolínies i un conjunt de fins a 12 estats de la UE (inclòs Espanya) ha reivindicat a Brussel·les que es flexibilitzi la normativa que regula els drets dels consumidors perquè les aerolínies puguin oferir vals amb l'import del bitllet en comptes de reemborsaments. En aquest sentit, Vestager ha defensat aquest dilluns les ajudes al sector i que cal trobar un equilibri, fent atractius els vals però garantint que, en últim terme, les persones que necessiten recuperar els diners puguin fer-ho. Brussel·les, així, estudia com flexibilitzar aquesta normativa però reitera que cal mantenir els drets dels consumidors.

Però tot plegat també genera un altre mal de cap per a Vestager: les diferències entre estats que això pot generar. Alemanya o els nòrdics són els països que més quantitats d'ajudes públiques poden donar a les seves empreses, cosa que pot distorsionar la competència i el mercat únic europeu. Per això, Vestager creu que és essencial una resposta comunitària contundent a través del pressupost europeu i el fons de reconstrucció.