La comissió dels caixers a no clients divideix el sector bancari

MadridMés de la meitat dels caixers espanyols cobraran comissió als no clients per treure diners. CaixaBank va obrir foc al març aplicant un recàrrec de dos euros cada cop que un usuari que no era client treia diners d’un dels seus terminals. I en aquest segon semestre se li uniran les altres dues grans entitats de l’Estat, el BBVA (la setmana que ve) i el Santander (a finals d’any). Però el moviment ha obert una escletxa en el sector financer i ha provocat que les entitats petites i mitjanes s’uneixin per fer front comú contra la comissió. Per això, avui es presenta a Madrid una aliança d’entitats financeres que no aplicaran aquest recàrrec. El Banc Sabadell i Bankia lideren l’ofensiva, que també té el suport de BMN, Liberbank, Abanca, Kutxabank i Unicaja, que pertanyen a la xarxa Euro6000, a més de les dues úniques caixes d’estalvis que queden a Espanya: Caixa Pollença i Caixa Ontinyent.

Fora d’aquesta aliança, també han dit que no cobraran la comissió entitats com Bankinter o ING, mentre que un altre dels bancs mitjans, el Banco Popular-Banco Pastor, encara està decidint què fer (tot i que de moment ha arribat a un acord amb ING Direct perquè els clients del banc online no paguin en els seus caixers). Plegats, els bancs que formaran la nova aliança tenen més de 18.000 caixers, mentre que els tres que sí que tenen decidit el cobrament en sumen uns 22.000. És a dir, la majoria de caixers a peu de carrer aplicaran el recàrrec de dos euros, cosa que ha fet que el Banc d’Espanya aixequi la veu d’alarma, ja que considera que hi ha una doble comissió, expressament prohibida per la llei.

Fins ara els bancs cobraven un recàrrec de 65 cèntims a l’entitat emissora de la targeta per les operacions en els seus caixers. Molts bancs repercutien aquesta comissió als seus clients -en molts casos amb recàrrec- i ho feien constar en els contractes de la targeta. La postura de les entitats que cobren els dos euros directament al client és que no hi ha doble comissió, perquè han deixat de cobrar aquests 65 cèntims. Però, tot i així, les entitats que cobraven als seus clients per treure diners en caixers d’altres bancs continuen cobrant-los la comissió, perquè les condicions del contracte no han canviat. El Banc d’Espanya considera que, com que el client final pot acabar rebent dues comissions, sí que s’infringeix la llei, i estudia amb el sector quines accions s’han de prendre per evitar-ho, segons fonts financeres.

La solució, del sector

La setmana que ve, el governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, compareixerà al Senat per valorar el projecte de llei de pressupostos i, previsiblement, en aquesta compareixença valorarà la situació actual i donarà pistes sobre les possibles accions del Banc d’Espanya, que, de moment, espera que les solucions arribin del mateix sector.

Mentrestant, algunes entitats estan optant per no només no cobrar la comissió sinó tornar la que cobrin els altres bancs. És el cas d’EVO Banco, propietat del fons d’inversió nord-americà Apollo, que reintegrarà la comissió si es treuen més de 120 euros en una sola vegada. El banc d’origen italià Mediolanum també la retornarà, amb un límit de 52 operacions anuals.

LES CLAUS

1. En què consisteix la comissió per l’ús de caixers? Per què és diferent de la que ja es cobrava?

Fins ara, quan un usuari treia diners d’un caixer que no era del seu banc, l’entitat propietària del caixer no li cobrava res a ell. En canvi, sí que cobrava 65 cèntims al banc d’on era el client, en una comissió anomenada interbancària. En molts casos, el banc emissor de la targeta acabava repercutint aquesta comissió -o una de més alta- al seu client, per incentivar l’ús dels seus caixers i fer més diners. La nova comissió, de dos euros, la cobra directament al client l’entitat propietària del caixer.

2. Per què cobren ara aquesta comissió?

La voluntat dels bancs és treure profit a la seva xarxa de caixers. No és estrany, doncs, que els que l’aplicaran siguin els que tenen més caixers. Rere el moviment hi ha la proliferació d’entitats que no cobraven comissió per fer servir qualsevol banc o tots els d’una aliança (com Servired, 4B o Euro6000). Amb aquesta comissió, a més de fer diners, els grans bancs resten atractiu a les ofertes dels seus rivals més petits.

3. És legal?

La llei diu que no es poden cobrar dues comissions per un mateix servei. El Banc d’Espanya ja ha considerat en més d’una ocasió que treure diners del caixer és un sol servei, per tant el client no pot pagar dues vegades. Els tres grans bancs es defensen dient que han deixat de cobrar la comissió interbancària (els 65 cèntims) i que, per tant, ells només la cobren una vegada. Però com que en molts casos l’entitat a què pertany el client sí que cobra comissió quan es treuen diners fora dels seus caixers, hi ha una doble comissió, com la que prohibeix explícitament la llei.