Un de cada quatre productes s’ha encarit pel Black Friday
Només dos de cada cinc productes sortien més econòmics pel Cyber Monday que a mitjans octubre
Barcelona"Compra per un 40% menys aquest Black Friday", "Aconsegueix ara 10 € extra" o "Els millors descomptes de l’any" són eslògans típics que, com cada any, hem vist durant els últims dies als aparadors de les botigues. Però, ¿realment t’estalvies diners comprant pel ja cèlebre divendres negre del comerç?
Durant les últimes sis setmanes l’ARA ha fet un seguiment dels preus d’una cistella variada de 34 productes típics d’aquesta època de l’any per poder-ho analitzar. S’han anotat els imports d’aquests articles cada dimecres, començant el 19 d’octubre i acabant amb el Black Friday i el Cyber Monday (que se celebra el dilluns següent, 28 de novembre, i ofereix rebaixes principalment en tecnologia).
El cert és que un de cada quatre productes no només no s’ha abaratit, sinó que fins i tot s’ha encarit durant el mes de novembre, i els consumidors han acabat pagant més del que costava quan aquest diari va iniciar el seu estudi. Videojocs, pel·lícules, productes de la llar i joguines són els sectors més afectats. Això s’explica bàsicament per dos factors. D'una banda, la temporada de descomptes ha conviscut amb l’alta inflació, el cost de l’energia i la crisi de subministrament que han obligat inevitablement a augmentar l’import. De l'altra, algunes empreses han aprofitat que la gent té més predisposició a comprar per fer créixer els preus. “Dins el sector hi ha pràctiques que no són les més ètiques”, diu en declaracions a l’ARA Xavier Rivera, expert en comerç electrònic i professor de l’escola universitària de comerç Escodi.
Pujades prèvies
La primera setmana de novembre, els preus dels productes ja havien crescut un 3,7%. Set dies després tornaven a baixar en els videojocs, pel·lícules, electrodomèstics i tecnologia. “Hi ha empreses que utilitzen males praxis i tenen tendència a apujar preus abans del Black Friday per oferir després més descompte”, apunta Rivera. Això és per jugar amb “l’efecte psicològic que li provoca al consumidor pensar que està comprant una gran oferta”, explica Albert Vinyals, professor de psicologia del consum d'Escodi. I afegeix: “Així les empreses poden dir que el producte té un 40% de descompte, si no d’altra manera només poden dir que té un 5%”.
Menys descompte
Tot i que alguns ítems hagin incrementat el preu, són més els que l’han disminuït: dos de cada cinc productes sortien més econòmics pel Cyber Monday que a mitjans octubre. La cistella en conjunt era quasi un 7% més barata. ¿Hi ha reduccions, doncs? Sí, però són menys que en les campanyes anteriors. Un dels motius que ho explica és que les produccions de la Xina arriben tard. Segons indica Rivera, els problemes del gegant asiàtic amb el covid han fet que a moltes empreses els hagi faltat subministrament, i algunes vegades els ha arribat amb setmanes de retard. “Si l’acabes de rebre i el poses descomptat, no et surt a compte, per això les ofertes molt grans no s’han vist tant aquest any”, apunta Rivera. Aquesta, però, no és l’única causa que explica les escasses promocions d’aquest any. Àlex Goñi, president de PimeComerç, assegura que “les botigues s’han menjat els marges de beneficis per no apujar preus, així que pocs descomptes podien fer”.
Petites i mitjanes empreses
Els negocis més petits són els que en surten més perjudicats. Goñi afirma que totes aquestes ofertes són insostenibles abans de la campanya de Nadal i es pregunta quins són realment els beneficis: “Què té de bo fer una campanya de descomptes abans de Nadal, l’esdeveniment comercial per excel·lència de l’any? És de lògica aclaparadora que això és un contrasentit”. Així, el sector del petit comerç es vol allunyar d’aquest tipus de consumisme. “El Black Friday té pinta de ser una enganyifa i nosaltres no volem jugar a aquest joc; nosaltres si fem un descompte és per un producte que volem treure fora perquè acaba la temporada”, afegeix. En aquesta línia rebla Vinyals: “El nostre país és el que més gasta per Nadal de tot Europa. No cal una campanya de rebaixes just abans.”
'Setmana negra'
Una de les particularitats que han marcat la campanya d’aquest any és l’anticipació. Ja no es tracta del Black Friday, sinó de la Black Week (setmana negra). Les marques han aprofitat tota la setmana per fer promocions. Així ho reflecteix l’estudi de l’ARA, on la majoria dels descomptes de divendres ja hi eren dos dies abans. De fet, Rivera assenyala que a dues o tres setmanes vista ja s’estaven fent campanyes publicitàries, però “quan realment s’ha notat el volum de vendes ha sigut dijous, divendres i el cap de setmana”. Els negocis volen avançar les rebaixes perquè saben que els usuaris tenen una cistella d’uns diners en concret. “Tenen tendència a pensar que si no són els primers a fer els descomptes, els consumidors se’ls gastaran en una altra empresa, i aquesta por de perdre usuaris els fa precipitar”, aclareix el professor d’Escodi. Aquesta por fa pensar que la setmana Black ha vingut per quedar-se, explica Rivera.
Els sectors amb més canvis
Els productes amb més fluctuacions de preus són els electrodomèstics i la tecnologia. S’han reduït progressivament, fins que dilluns van arriabar a les reduccions més elevades de l’últim mes i mig. Segons Vinyals, el sector tecnològic te molt més marge: “Hi ha articles on el cost de producció és de 50 euros i, en canvi, nosaltres en paguem mil. És un mercat que va sobradíssim i juga amb l’oferta i la demanda”. És per això que la televisió i els auriculars entren dins el paquet de productes més rebaixats. Alhora, el moviment de preus ha fet que la rentadora sigui un dels articles que més s'ha encarit. S’hi sumen aparells de cuina com ara el microones i la fregidora d’aire.
Videojocs i pel·lícules
A la dansa de preus també hi ballen els videojocs i les pel·lícules. És el sector que ha brindat les ofertes més grans durant la jornada de divendres, amb rebaixes del 18% de mitjana. De manera excepcional, durant el Cyber Monday han augmentat considerablement. Tal com explica Rivera, el sector juga amb els preus tenint en compte els competidors i l’estoc disponible. Així doncs, si hi ha molta demanda i poca oferta, puja el preu.
Productes específics
També destaca el fet que les botigues han fet els descomptes en una selecció concreta d’articles i no en tota la col·lecció. Les rebaixes s’han accentuat en les joguines i la roba. De fet, en el cas del sector de la moda “els marges són superjustos, però els negocis han de fer rebaixes perquè, si no, no competeixen”, assenyala Vinyals. A més, aquest és l’únic sector, juntament amb l’esport, que només ha variat els preus durant la Black Week.
Estalviar o no estalviar?
El divendres de Black Friday ha sigut el dia que els productes han estat més barats de l'últim mes i mig. Per tant, si el consumidor ha comprat de manera estratègica, és probable que hagi estalviat. Ara bé, segons Vinyals, en aquesta jornada molta gent compra coses innecessàries principalment per impuls.
Amazon va batre un nou rècord de vendes durant els cinc dies més forts del Black Friday. De dijous a dilluns els usuaris de la venda online es van gastar 35.000 milions de dòlars, un 4% més que l’any passat, i les petites empreses dels Estats Units van arribar a generar-ne més de 1.000 milions. La llista dels articles més venuts l’encapçalen un comandament i un altaveu intel·ligent de la marca d’Amazon. Les categories més populars després dels productes propis són moda, bellesa, joguines i productes de la llar.