Madrid, el paradís fiscal que anhela la nova oficina antiblanqueig de la UE

Brussel·lesEl govern espanyol, controlat pels socialistes, i la Comunitat i l'Ajuntament de Madrid, en mans dels populars, estan constantment en disputa. I la presidenta de la regió, Isabel Díaz Ayuso, juntament amb l'alcalde, José Luis Martínez-Almeida, s'han erigit en la principal oposició a l'executiu liderat per Pedro Sánchez. Ara bé, tot i aquesta gran rivalitat, administracions dels dos principals partits d'Espanya s'han posat d'acord per fer realitat un anhel comú: que la nova oficina de l'Autoritat Europea de la Lluita contra Blanqueig de Capitals (AMLA) s'instal·li a Madrid.

Socialistes i populars han viatjat de bracet quatre vegades a Brussel·les per defensar la candidatura davant el Consell i el Parlament Europeu, que faran públic el veredicte el 22 de febrer. Les dues formacions hi han anat a reivindicar una vegada i una altra que la capital espanyola és un exemple a seguir en matèria de fiscalitat, si bé l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) ha qualificat la Comunitat de Madrid de "paradís fiscal". "Es traslladen en massa individus rics a Madrid seguint la reintroducció de l'impost sobre el patrimoni del 2011", diu un estudi publicat el 2021, que també constata que cinc anys després d'aquesta reforma el nombre de rics a la regió ja s'havia incrementat un 10%.

Així doncs, quins són els principals arguments d'Espanya? El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, va defensar a la capital belga el mes passat que Madrid era la "principal candidatura a batre" perquè té una experiència en matèria de fiscalitat "avalada internacionalment", i des dels anys 90 és "pionera" en el sector per la Sepblac, la unitat d'intel·ligència financera i supervisora espanyola. "Això fa que a la UE li sigui molt més fàcil de captar treballadors ja formats, i s'ha de tenir en compte que és un camp molt específic", afegeixen fonts diplomàtiques.

Un altre dels criteris que tenen en compte el Parlament Europeu i el Consell a l'hora de decidir quina candidatura és la guanyadora és la qualitat de vida de la ciutat i les facilitats que pot oferir als treballadors europeus. En aquest sentit, també des de Brussel·les l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, va ressaltar la bona connectivitat de la capital espanyola amb la resta de la UE i, entre altres coses, que el cost de vida sigui més baix que en algunes de les ciutats que també es presenten. "És una candidatura seriosa, sòlida i solvent. Som la millor seu per acollir l'autoritat antiblanqueig", va remarcar.

Però la capital espanyola no ho tindrà fàcil. Estan en joc més de 400 llocs de treball, amb la possibilitat que, a la llarga i si l'organisme va creixent, el nombre de treballadors augmenti substancialment. "És una gran oportunitat, per això ha suscitat tant d'interès i hi ha tanta competència", resumeix una font diplomàtica a l'ARA.

De fet, Madrid haurà de competir amb vuit candidatures més, entre les quals hi ha ciutats dels tres estats membres més grans i influents de la Unió Europea: Alemanya (que hi presenta Frankfurt), França (París) i Itàlia (Roma). També s'hi postulen Bèlgica (Brussel·les), Àustria (Viena), Lituània (Vílnius), Letònia (Riga) i Irlanda (Dublín).

L'equilibri territorial de la UE (i d'Espanya)

Un dels factors clau que pot jugar a favor de Madrid és la voluntat de la Unió Europea d'equilibrar territorialment les seus dels diferents organismes comunitaris. Segons fonts diplomàtiques, els estats membres que tenen més institucions i de més importància són els que van fundar el bloc europeu i són al centre d'Europa. I Madrid, que és la capital del quart estat membre més gran de la UE i una de les ciutats amb més habitants del club, no té cap institució europea, tot i que a Torrejón de Ardoz (que forma part de la mateixa àrea metropolitana de Madrid) hi ha el Centre de Satèl·lits de la UE.

En canvi, la resta de ciutats que han presentat candidatura ja compten amb institucions europees. Per exemple, Frankfurt té el Banc Central Europeu (BCE), París va aconseguir l'Autoritat Bancària Europea després del Brexit i ja tenia la de Mercats i Valors, i Brussel·les és la seu de la Comissió Europea, el Consell de la UE, el Consell Europeu i d'una part del Parlament Europeu.

Pel que fa a l'equilibri territorial d'Espanya, fonts diplomàtiques creuen que Madrid és "una molt bona opció" i que ja hi ha diferents seus europees escampades per tot l'Estat. Vigo té l'Agència de Control de Pesca, Bilbao la de Seguretat i Salut a la Feina i Alacant la de Propietat Intel·lectual. Barcelona, que el 2017 es va quedar sense l'Agència Europea de Medicaments, continua sent una excepció –de moment, igual que Madrid– i és una de les ciutats amb més habitants de la UE sense cap seu europea.