Gabriel Jené: "L'habitatge a Barcelona no és un problema del turisme"

BarcelonaGabriel Jené és un vell conegut del sector del comerç a Barcelona. Es defineix com un enamorat de la ciutat, i la reivindica com a exemple de morfologia comercial. L'any passat, Jené va renovar com a president de l'associació d'eixos comercials i turístics Barcelona Oberta, que presideix des dels seus inicis, el 2014. Enguany l'entitat celebra els deu anys amb alguns reptes aconseguits, però manté la seva reivindicació –ja històrica– d'obrir tots els diumenges de l'any. Hi suma la defensa d'un turisme de qualitat basat en la promoció i una política d'urbanisme que no oblidi el comerç.

Deu anys de Barcelona Oberta. Com ha evolucionat?

— Vam néixer com una entitat formada per set eixos amb una voluntat única: poder obrir els diumenges. D'aquí ve el nom. Vam néixer just l'últim any del mandat de Xavier Trias com a alcalde, i després va venir el primer mandat d'Ada Colau; per tant, d'aquests deu anys n'hem estat vuit instal·lats dins d'un mandat en què la nostra acció de lobi s'ha intensificat. Ens parlaven de decreixement, ens parlaven de turismofòbia; una sèrie de qüestions sobre les quals crèiem que havíem de marcar una postura legítima del que representem com a comerç. A partir d'aquí es van anar desplegant una sèrie de qüestions que donaven contingut a l'entitat més enllà del fet fundacional, que era el dels diumenges.

Què han aconseguit en aquests deu anys?

— Hem passat de poder obrir zero diumenges a fer-ho quatre mesos. Hem avançat, però no estem en la nostra fita, que és obrir tot l'any. Què hem aconseguit? Ser un actor clau des de la necessitat de fer valdre el comerç de centralitat. Aquest comerç que no només atén els veïns que té a 15 minuts de la botiga, sinó que atén una determinada polaritat comercial que fa de Barcelona un tractor important de visitants.

Què li falta a aquest model?

— Totes les grans ciutats tendeixen a ser més pacífiques, més ecologistes, més sostenibles, més trepitjables, i això s'ha de fer, però cal fer-ho compatible amb l'activitat econòmica. I després, com a altre gran repte, hi ha la necessitat de regenerar i de transformar Ciutat Vella. La Ciutat Vella postpandèmica ens ha situat en una situació bastant complexa des d'un punt de vista comercial.

Cada vegada més comerços històrics tanquen i són substituïts per cadenes. Com ho viuen?

— Sí, és una realitat. El comerç més singular, el més autòcton, en determinats llocs està patint. Aquí cal fer elements de promoció prou potents perquè això també es pugui mantenir. Hi ha establiments que tanquen, però que tampoc són substituïts per ningú. Per exemple, al carrer del Carme hi havia El Indio; va tancar fa 10 o 15 anys i el local continua tancat i abandonat.

I el comerç electrònic quina incidència té en tot això?

— El comerç electrònic acaba sent una pota més del comerç, però no és un substitut. Això cada vegada es veu més i el real estate mateix ja està notant una forta regressió del comerç online en benefici del comerç físic. Tothom vol estar al centre, ben situat, com a element clau del que significa l'experiència de marca.

Barcelona té un problema amb el turisme de masses. Quin model defensen?

— Està bé que el turisme hi sigui, però és molt important que estigui compatibilitzat amb altres usos de la ciutat, usos culturals, usos residencials i sobretot amb la complicitat dels barcelonins i de la gent que viu a la ciutat. Si el turisme el que fa és massificar-se i que cada vegada hi hagi una oferta comercial més devaluada, això va en contra de la generació de riquesa, a favor de la precarietat, dels salaris baixos i és pa per avui i fam per a demà. Ens interessa que hi hagi un turisme amb valor afegit, que vingui a gastar-se uns quants euros per cobert i tingui poder adquisitiu. Per tant, esclar que hem d'anar en contra de la massificació, però la ciutat ara no està en un tema de debatre quant de turisme més vol, sinó de quin turisme ha de venir, i això és fonamental. Però la inflació en el preu de l'habitatge no forma part de la problemàtica del turisme, forma part d'una determinada política d'habitatge de la qual ara patim les conseqüències.

Com ho resoldria?

— El problema amb l'habitatge no és un problema del turisme, perquè llavors també hauríem de dir que els hotels facin habitacions socials perquè la gent pugui dormir de manera barata. Que no es fes el Four Seasons, per exemple, va ser un greu error. No perquè sigui una cosa elitista, sinó perquè el Four Seasons provoca inflació cap amunt. Qui paga 1.000 euros per una habitació es permet venir a la ciutat amb una altra mentalitat i amb una altra capacitat de despesa. I tenir valor afegit no significa que els hotelers o botigues es facin més rics, sinó que el que és important és que això reverteixi en més inversió i més capacitat recaptatòria per tenir més benestar social i una ciutat més pròspera.

Quines són les propostes de Barcelona Oberta per atraure aquest turisme de valor afegit?

— Fer promoció de la ciutat amb coses com la Copa Amèrica, per exemple, i amb una promoció molt desestacionalitzada i molt selectiva que permeti atraure aquest tipus de públic de valor.

Amb el canvi de govern a la Cambra de Comerç de Barcelona s'ha canviat la governança de Turisme de Barcelona, i Barcelona Oberta ja no té cadira al comitè executiu. Què ha passat?

— El nou president de la Cambra no m'hi ha volgut; el perquè se li ha de preguntar a ell. El problema de fons és que, si volem tenir d'alguna manera una col·laboració publicoprivada com a tal, hem de ser molt conscients que hi ha relacions amb determinats sectors que s'han de respectar i més tenint en compte que bona part de la factura de Turisme de Barcelona la paga l'Ajuntament.