D'Álvarez de Toledo al 17-A: un repàs de la història del petit dels Corte Inglés

Barcelona"Quan els clients entren a comprar, ho fan escoltant la nostra música. Sobretot, responen a cançons de Serrat i Sabina", diu el Luis Carlos, mentre fa una petita pausa després de cantar l'enèsim bolero. Fa 20 anys que ve a tocar al Portal de l'Àngel, gairebé tants com té El Corte Inglés que li fa ombra. Però la seva relació s'acaba: aquest històric centre comercial tancarà demà les portes, després de 26 anys ocupant l'emblemàtica Casa Jorba. "Ha estat un estiu difícil, tot el que és comercial fa bé als músics", lamenta.

Mentre aquest músic de carrer dominicà torna a fer vibrar les cordes de la guitarra, turistes i clients habituals circulen pels arcs de seguretat de l'entrada de l'edifici, que a un dia de tancar les portes, no descansen: persona que passa, alarma que es dispara. La majoria dels que entren no saben que aquests grans magatzems tenen els dies comptats, però d'altres sí, i venen a donar-hi l'última ullada. També hi ha temps encara per als que, com en tot centre comercial, entren només per anar al lavabo. "Pregunten per la joieria, la perfumeria i la parafarmàcia. Abans a la planta de baix també hi havia bosses de mà i maletes", explica un treballador a l'ARA.

Fa uns anys que el 90% de l'oferta d'aquest centre comercial és només esportiva, amb l'excepció de la planta baixa, on hi ha una botiga Samsung, i la sisena, amb la cafeteria i el restaurant. Tot plegat anirà a parar 150 metres més amunt, a la vuitena planta del també emblemàtic Corte Inglés de plaça Catalunya. La companyia va vendre's l'edifici del Portal de l'Àngel fa dos anys a la joint venture Redevco Iberian Ventures, per uns 200 milions d'euros, per concentrar tota l'oferta en un altre centre, tal com va fer anys enrere amb el seu local de Francesc Macià. La companyia deixa els 18.000 metres quadrats que té al tercer carrer comercial més car d'Espanya en un moment dolç: acaba de registrar el millor resultat econòmic des del 2009.

"Sempre vinc a buscar roba esportiva per a les meves filles", diu la Montse, que té en estima especial aquest centre comercial perquè el seu pare treballava en una fusteria que va construir Jorba Preciados, les galeries que hi havia abans d'El Corte Inglés i que van obrir des dels anys 60 fins a mitjans dels 90. L'Elena, veïna d'Horta, recorda que venia amb la seva àvia als magatzems Can Jorba, abans que la firma madrilenya Galerías Preciados entrés a l'empresa catalana. "Sempre dèiem «Anem a Barcelona» quan veníem. Com que tanquen, he vingut a buscar unes vambes de muntanya; l'any que ve vull fer el Camí de Sant Jaume", afegeix. El Manel, veí de la zona i client habitual, també sabia que tancaven aquest cap de setmana: "He vingut per si hi havia ofertes".

En les tres primeres plantes, no hi ha signes de tancament imminent, però a la quarta, cinc maniquins estirats a terra entre papers de bombolles i un portapalets fan olor de mudança. També hi ha molts aparadors i taulells buits. "Quan els veus, fa una mica de pena", explica la Paloma (nom fictici), treballadora des de fa més d'una dècada que, amb el tancament, es queda sense feina. Els treballadors d'El Corte Inglés acabaran tots recol·locats a plaça Catalunya, segons la companyia, però ella treballa per a una marca. Diu que aprofitarà el canvi per posar-se a estudiar: "Entres aquí de forma temporal, cobres bé i després t'hi acomodes", diu a l'ARA. Entre els elements que més la van marcar hi ha el 17-A, quan els magatzems, com molts altres locals comercials, van fortificar-se amb la gent a dins: "Vam pujar tots els treballadors a la terrassa fins a les 20.30 hores i va haver-hi clients que es van quedar tancats; alguns van seguir comprant", recorda.

Si bé fa uns quants anys es va veure Arnold Schwarzenegger emprovant-se sabates a El Corte Inglés de plaça Catalunya, entre els passadissos de roba tècnica i complements esportius dels magatzems d'aquest germà petit de la cadena s'ha arribat a veure, en moments diferents, Joel Joan o Cayetana Álvarez de Toledo. Aquesta última, segons aquesta treballadora, va comprar-se una motxilla fa uns anys.

Ja és l'hora de dinar i a la planta baixa un grup de turistes fa temps en un dels sofàs, mentre miren reels d'Instagram. A fora el sol encara pica i de fons se sent cantar en català: és la veu del Luis Carlos, que ha decidit regalar Paraules d'amor, de Joan Manuel Serrat, als últims clients.