Complicacions per al camp, avantatges per a la indústria: els efectes a Catalunya de l'acord amb el Mercosur
L'entesa comercial encara no té data d'entrada en vigor i el seu impacte, que es notarà més a llarg termini, es preveu que sigui desigual
BarcelonaL'acord comercial que la Unió Europea (UE) i els països del Mercosur (el Brasil, l'Argentina, l'Uruguai i el Paraguai) han materialitzat aquest divendres és tota una fita: feia cinc anys que estava congelat i 25 que es negociava. I això s'explica, principalment, pel desacord de països com França, que s'hi ha oposat per diversos motius, o Itàlia, que ha posat moltes condicions per firmar-lo. Darrere d'aquesta oposició hi ha un sector en concret: els agricultors. "No hem d'importar el que prohibim a França", es podia llegir fa unes setmanes en un cartell penjat en un tractor, durant una protesta d'agricultors francesos. Un temor que comparteixen amb altres agricultors europeus, com els catalans, que a principis d'any ja van sortir a protestar pels baixos preus que es paguen en el sector primari.
Ara, amb la rúbrica feta realitat, que arriba amb unes xifres grandiloqüents –el nou acord crearà un mercat conjunt de més de 780 milions de persones i es calcula un estalvi de 4.000 milions d'aranzels als europeus–, la pregunta és quines conseqüències tindrà aquest acord a Catalunya. El cert és que aquest tractat comercial va molt més enllà del camp i, de moment, només s'ha fet un primer pas d'un procés que durarà anys. "És previsible que els efectes siguin rellevants, però l'acord tindrà una implementació molt lenta per una qüestió política –falta la validació del Parlament Europeu i també de 15 països amb almenys dos terços de la població europea–, i també dels mecanismes propis d'aquest tipus d'acords. Els efectes arribaran en un període de temps llarg, de 10 o 15 anys", explica a l'ARA el president de la comissió d'economia catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Josep Reyner.
Quins seran els efectes?
De moment, el govern espanyol ha assegurat que és la "fita més important" en política comercial exterior d'Espanya i la Unió Europea (UE) en els últims anys. Entre els motius hi ha la creació de l'àrea de lliure comerç més gran de món, cosa que ofereix a les empreses –també les catalanes– oportunitats de comerç i inversió. "L'obertura comercial amb els nostres països germans llatinoamericans ens farà a tots més pròspers i més forts", deia el president de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, en un missatge a X aquesta tarda. El ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, i el d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, han fet publicacions en la mateixa línia: "Espanya hi guanya", ha sentenciat aquest últim a X.
Tanmateix, aquestes valoracions no coincideixen amb les del sector agrari català, que fa temps que manifesta la seva preocupació. "No entenem la benedicció que ha fet el ministre d'Agricultura dient que afavoriria diferents sectors. Que ens expliqui a quins. S'ha negociat d'esquena al sector –explica a l'ARA el president d'Asaja Lleida, Pere Roqué–. En fem una valoració totalment negativa", conclou. Tant és així que ja han avisat que protestaran el pròxim 16 de desembre davant el ministeri d’Agricultura, en què volen mostrar el seu rebuig a l’entrada de productes de tercers països. Davant aquesta inquietud, fonts del Departament d’Agricultura han explicat que vetllaran perquè es garanteixi el compliment de la normativa europea i que defensaran el sector a Europa. “Més enllà d’aquest acord, el Departament continuarà donant el seu suport ple i incondicional als productors catalans”, han afegit.
Impacte en la carn, els cereals i la fruita
El cert és que aquest nou acord tindrà conseqüències en diferents productes bàsics de la indústria alimentària, com la carn, els cereals i la fruita. En el primer cas, assegura Roqué, aquest acord suposarà una major entrada de carn dels països del Mercosur, especialment de l'Argentina, que té una indústria potent del gra i de la carn bovina. "La seva carn és molt diferent de la nostra; és més seca, té més conservants. Allà fan servir productes fitosanitaris, o inclús hormones –com el clenbuterol–. Aquí una vaca de carn arriba als 400 quilos, mentre allà la fan arribar a 600 o 700 quilos, de manera que els costos de producció són més barats", afegeix Roqué. Això, segons aquest agricultor, fa que puguin ajustar més els preus, que competeixen a la baixa amb els de la carn produïda a Catalunya, tot i que per a ell, més que el preu, el que pot fer caure el Mercosur és la qualitat del producte.
I, si en la indústria càrnia les vaques s'engreixen més que aquí, en el cas dels cereals, aquesta és una qüestió de tipus de conreu: "Aquí tenim explotacions més petites que les que poden tenir a Xile o a l'Argentina, on els costos de producció també són més barats", afegeix Roqué, que també destaca la diferència de condicions laborals, aquí molt més exigents. "Per exemple, la producció de fruita dolça a Xile compta amb uns costos laborals sis vegades més baixos que els que tenim aquí. I aquesta fruita, que ja ens arriba, ara ens arribarà amb quantitats més elevades". Tot això, segons Roqué, pot tenir greus conseqüències per a les explotacions agràries familiars. Per a Reyner, el camp pot trobar en aquest acord una sortida per als nous aranzels que posarà el govern del nou president electe dels Estats Units, Donald Trump. "Potser troben una porta de sortida que s'obrirà lentament en productes com l'oli i el vi", afegeix.
Efectes per les exportacions industrials
Aquests possibles efectes negatius per al camp, i que també han aixecat recels a Itàlia o Polònia, contrasten amb els que poden experimentar altres sectors. "Els efectes positius es notarien en el camp de les manufactures, la indústria, perquè s'eliminarien els aranzels en una mitjana del 35%", explica Reyner sobre un acord comercial que també afecta els serveis i la contractació pública.
A grans trets, en tractar-se d’un acord per eliminar progressivament els aranzels en més del 90% en les importacions dels dos blocs, el consumidor europeu i el sud-americà ho haurien de notar amb productes més assequibles. "És un acord de lliure comerç; per tant, totes dues parts han de notar que hi ha més accés als productes i més avantatges competitius: d'allà cap aquí hi haurà més avantatges agrícoles, però també és probable que d'aquí cap allà hi hagi avantatges en temes de manufactures: allà tenen uns aranzels més alts en el sector de l'automòbil, dels productes químics, del tèxtil i el calçat, en el sector farmacèutic i dels béns d'equipament", explica Reyner.