Comerç exterior

Alerta, però no emergència, a les empreses catalanes per la crisi al mar Roig

L'increment dels nòlits repercutirà en els preus finals si el problema s'allarga en el temps

Un portacontenidors de la naviliera MSC al canal de Suez el passat mes de desembre.
4 min

BarcelonaS'ha d'estar amatent al que passa al mar Roig, però no és una situació d'emergència per a les empreses catalanes, que en general no estan patint grans problemes de subministrament ni augments exagerats dels costos del transport, a diferència del que va passar en el comerç internacional durant la pandèmia del covid-19.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El mar Roig és la porta d'entrada al canal de Suez, i ara les més importants navilieres del món han decidit deixar de navegar per aquesta zona a conseqüència dels atacs dels houthis. Per aquesta ruta hi passa aproximadament un terç del comerç marítim mundial, i uneix especialment el comerç de la Xina i tota l'Àsia amb Europa, especialment el Mediterrani. Per fer-se una idea, el 47% dels contenidors plens d'exportació (dades del 2022) que surten del port de Barcelona van a l'Àsia. En el cas de les importacions, l'impacte és superior: el 75% dels contenidors plens que arriben a la infraestructura barcelonina venen de l'Àsia.

Els preus dels nòlits ja comencen a reflectir l'impacte d'aquesta crisi. Segons la patronal de la distribució Aecoc, el preu per contenidor ha passat d'uns 1.000 euros a 3.000 en només un mes. Però tot i ser una pujada important, queda lluny dels més de 15.000 euros quan la pandèmia va descontrolar el comerç mundial i es va tensar al màxim la cadena de subministrament.

Carles Mas, director d'economia i empresa de la patronal Pimec, assegura que la situació "és d'alerta, però sense preocupació". Malgrat tot, reconeix que l'impacte va per barris. Afecta més alguns sectors, com l'automoció o empreses que se subministren de materials o peces provinents de la Xina. "No afecta a tothom", assegura Mas, que recorda que pel canal de Suez hi passen anualment 100.000 milions d'euros de mercaderies del comerç entre l'Àsia i Espanya.

Però Mas deixa clar que aquesta crisi no és la principal preocupació de les empreses catalanes, n'hi ha d'altres que passen a davant, com les guerres a Ucraïna i a Gaza, els riscos financers i les pujades de tipus d'interès, o la guerra comercial entre Europa i els Estats Units. "Altres països europeus, com Alemanya, pateixen més perquè depenen més del comerç amb la Xina", rebla Carles Mas.

Una opinió similar té Enric Ticó, president de Feteia, la patronal de transitaris, logística i duanes. Ticó assegura que de moment la crisi està afectant "molt lleugerament" la cadena de subministrament i els preus. El president dels transitaris recorda que la ruta rodejant l'Àfrica pel cap de Bona Esperança pot allargar el viatge uns 10 dies i, a més, implica més consum de combustible per part dels vaixells. Però indica que també s'ha de tenir en compte que al canal de Suez hi ha naus que han de fer fins a tres dies de cua per poder-lo travessar i, a més, han de pagar el peatge per passar-hi, d'un milió d'euros aproximadament, que ara s'estalvien.

Ticó indica que donar la volta per l'Àfrica afecta especialment el comerç de l'Àsia amb el Mediterrani més oriental, però, per exemple, no tant amb els importants ports del nord d'Europa, ja que el trajecte només s'allarga en unes 3.000 milles nàutiques.

Carles Mas i Enric Ticó coincideixen en aconsellar previsió als empresaris en les seves comandes. "Recomanem revisar l'estratègia d'inventaris i diversificar proveïdors", indica el responsable de Pimec. Enric Ticó assenyala que la tecnologia actual, per exemple amb intel·ligència artificial, permet a les empreses reaccionar de forma molt més ràpida a una situació d'aquest tipus per ajustar comandes, estocs i subministraments.

Un altre consell que donen els experts té a veure amb la necessitat d'ajustar els subministraments per un altre impacte que patirà el comerç els pròxims dies: l'any nou xinès, el pròxim 10 de febrer. Cal anticipar les comandes, perquè per aquelles dates la Xina baixa a mínims la seva activitat. A més, al gegant asiàtic augmenta la demanda. Uns factors que, segons indica la patronal Aecoc, podrien "propiciar un augment del preu dels nòlits".

La lliçó del covid

Un factor que pot ajudar al fet que els preus no es disparin al màxim pel transport és l'alentiment general de l'economia, especialment del consum, propiciat per la pujada dels tipus d'interès per lluitar contra la inflació, que en principi ha de fer baixar el comerç internacional. Segons Carles Mas, l'augment del preu del transport actual "es pot absorbir pels fabricants" reduint els seus marges, si bé indica que si la crisi "s'allarga molt, tindrà una repercussió en el preu final.

Tot i això, indica que l'impacte pot ser molt menor del que es va patir durant la crisi del covid. I a més, diu, arran d'aquella crisi "es van diversificar els proveïdors" i, per tant, les empreses tenen ara més alternatives. Enric Ticó també creu que s'ha après la lliçó. "Es va aprendre del covid", assenyala el president dels transitaris. Malgrat tot, també admet que si s'allarga gaire la crisi, podria provocar una alça dels preus finals, perquè les navilieres apujaran els preus.

Per tant, la clau està en la duració de la crisi, i així ho reconeixia aquesta setmana des de Davos el conseller delegat de Maerks, una de les primeres navilieres del món. Vincent Clerc advertia que els problemes derivats de la crisi del mar Roig provocaran interrupcions en la cadena de subministrament "almenys uns mesos".

"Per a nosaltres, això significarà temps de trànsit més llargs i probablement interrupcions en la cadena de subministrament durant almenys uns mesos", va assenyalar l'executiu, que va dir que, si bé confia que pugui ser un temps més curt, també podria ser més llarg perquè és molt impredictible com s'està desenvolupant realment aquesta situació.

stats