El comerç online lluita pels mercats
Els negocis tradicionals es converteixen en un nou escenari de competència entre plataformes
Madrid / BarcelonaEl comerç electrònic s’ha posat literalment darrere els taulells dels mercats més tradicionals. El rumor que el gegant Amazon sondeja un mercat de Barcelona per intentar afegir l’oferta dels paradistes al seu catàleg online sona cada vegada més fort i arriba després que altres plataformes ja estiguin duent a terme projectes similars en diversos mercats de la capital catalana. Els que semblaven dos sectors incompatibles ja estan començant treballar plegats per millorar els rendiments dels seus respectius negocis. Amazon, Ulabox, Glovo o Manzaning volen aprofitar-se del coneixement, qualitat i prestigi dels productes dels mercats tradicionals, i aquests es volen beneficiar de l’amplificador d’internet després que la gran distribució els hagi complicat les coses. Però ni tots els comerciants hi estan d’acord ni unir-se és tan senzill com sembla.
Tot i que Amazon es nega a “comentar rumors”, són diverses publicacions les que han assegurat que estudia tancar acords amb mercats com la Boqueria per repartir els seus productes als usuaris premium. Fonts del sector asseguren a l’ARA que el gegant nord-americà ho està intentant però troba dificultats per posar-se d’acord amb els comerciants. Matilde Alsina, portaveu de l’Associació de Comerciants de la Boqueria, insisteix que “són rumors” i explica que “sovint aquestes plataformes tracten els mercats com una oferta genèrica”, quan en realitat és molt especialitzada. Des del seu punt de vista, “cal una plataforma dissenyada específicament per a un mercat i que abans de fer-la s’imbueixi molt i molt bé de com s’hi fan les vendes”.
De moment, Amazon només té un acord amb un mercat a tot el món: el Mercado de La Paz, a Madrid. “És la primera aliança entre Amazon i un mercat públic del segle XIX per oferir entregues ràpides de productes frescos gurmet de botigues locals”, explica una portaveu de la companyia.
Guillermo del Campo, director del Mercado de La Paz, es mostra absolutament satisfet d’aquest acord que va començar a mitjans del 2016. Admet que va ser una “opció arriscada”, amb moltes veus crítiques, i que “no és fàcil treballar amb Amazon”, però insisteix que l’empresa hi ha col·laborat en tot moment i que ha beneficiat els negocis dels comerciants. “La facturació ha crescut, és difícil quantificar-ho però alguns parlen de percentatges de fins al 20%”, apunta. A més, nega que hagi implicat la substitució del client presencial: “Alguns han començat a venir després de comprar online”.
Els models de Barcelona
En el model d’Amazon els comerciants reben les comandes a les seves aplicacions, les preparen i hi ha vuit treballadors d’Amazon -o pickers - encarregats de recollir-les. Per això Del Campo defensa que també ha creat llocs de treball. A Catalunya ja hi ha tres models diferents. L’apli de repartidors a domicili Glovo va arribar a un acord el setembre del 2016 amb vuit negocis de la Boqueria per vendre els seus productes a través de la seva plataforma. I encara n’hi ha un de més especialitzat: fa un any i mig que Eva Tomàs va engegar Manzaning, una apli que inclou 200 botigues de proximitat de Barcelona i 60 parades de quatre mercats. L’usuari pot fer directament la comanda en diverses botigues del mateix mercat xatejant amb el paradista.
Finalment, hi ha el que el supermercat online Ulabox va anunciar fa unes setmanes amb l’Institut de Mercats de Barcelona al Mercat del Ninot. El seu fundador, Jaume Gomà, explica que la col·laboració va sorgir de l’interès mutu de les dues parts. De moment hi ha 10 comerços adherits i, segons assegura, les xifres de comandes fins ara superen les expectatives. En aquest cas, hi ha un treballador d’Ulabox al mercat que transmet en paper les comandes als negocis perquè les preparin. “Ja hem notat que han pujat les vendes, això és renovar-se o morir”, diu Elisabeth Fernández, encarregada del comerç del Ninot Peixnot, adscrits a Ulabox. Altres comerciants no inscrits asseguren que les comissions són massa elevades i s’hi mostren reticents per por que les compres online deixin els mercats deserts. L’encarregada de Peixnot, però, replica: “Esclar que cobren una comissió, sí, però et porten una clientela a la qual tu no podies accedir abans”.
La percepció dels comerciants
Lluís Macià, de Fruites Macià, al Mercat del Ninot, adherit a l’acord amb Ulabox
“M’hi he adherit perquè crec que en el futur la venda online tindrà un pes important en la facturació del meu establiment i això és avançar-se ja al futur”.
David Perelló, de la Bacallaneria Perelló, al Mercat del Ninot, adherit a Ulabox
“Quan et proposen treballar amb un intermediari hi ha coses positives i coses negatives: d’una banda, et facilita la logística i el repartiment i arribes a més llocs, però, de l’altra, t’estableixen una sèrie de condicions que poden anar variant, i tu estàs donant una part de la teva facturació a un tercer; cal controlar molt bé aquest equilibris”.
Paradista anònim del Mercat del Ninot no adscrit a l’acord amb Ulabox
“Que entrin aquestes grans plataformes té coses bones i dolentes: està bé modernitzar-se però nosaltres necessitem que la gent vingui al mercat. Si es fa tot des de casa això quedarà desert”.
