La nova llei de comerç fixarà un màxim de 75 hores setmanals d'obertura
Liberalitzarà els períodes de rebaixes, si bé se'n recomanaran dos, a l'hivern i a l'estiu
BarcelonaLa nova llei catalana de comerç, que el Govern preveu aprovar abans de finalitzar l'any per iniciar el tràmit parlamentari com més aviat millor, liberalitzarà el període de rebaixes i fixarà un màxim de 75 hores d'obertura setmanals.
Així ho han explicat aquest dijous el conseller d'Empresa i Coneixement de la Generalitat, Jordi Baiget, i la directora general de Comerç, Muntsa Vilalta.
"Recomanem dos períodes per fer rebaixes, a l'hivern i i a l'estiu -sense determinar dates-, de manera que els comerciants tindran llibertat per fer-les quan creguin convenient", ha dit Baiget.
Això sí, la llei diferencia clarament les rebaixes dels saldos, liquidacions i 'outlets' per "no donar gat per llebre al consumidor", ja que el saldo és per a productes obsolets i desaparellats que es poden vendre a pèrdues; la liquidació també permet vendre a pèrdues però sempre per una causa justificada, com el cessament del negoci, i l''outlet' dóna sortida a un preu més econòmic, però no a pèrdues, a productes que han estat a la venda durant uns nou mesos.
Un altre canvi és que el Govern ha passat de les 72 hores tradicionals d'obertura comercial a la setmana a un màxim de 75 hores de dilluns a dissabte, per sota de les 90 hores que fixa la normativa estatal.
10 festius comercials
En matèria d'horaris comercials, es mantenen els 10 festius d'obertura -vuit fixats per la Generalitat i dos pels ajuntaments-, i s'estipula que quan s'acumulin més de dos festius seguits els establiments en podran obrir al públic un.
Estan eximits de tancar en festiu els establiments comercials de menys de 150 metres quadrats dedicats a l'alimentació i ubicats en municipis de més 5.000 habitants, així com els de menys de 150 metres quadrats dedicats a qualsevol activitat ubicats en municipis de menys de 5.000 habitants.
Una altra excepció són els municipis turístics, que podran obrir en festiu com fins ara, però, com a novetat, hauran de renovar la llicència cada quatre anys per assegurar que segueixen complint els requisits de pernoctació i demanda turística.
També hi ha canvis per als forns amb servei de cafeteria i terrassa i per a les parades de mercats municipals que tinguin un espai per a taules, ja que una vegada s'aprovi la llei la llicència sols es permetrà que l'àrea de degustació equivalgui a un 33% de la superfície del local; en el cas que es requereixi més espai l'establiment haurà de sol·licitar la doble llicència.
Es tracta d'una mesura de màxims per evitar la competència deslleial amb els restaurants, i els consistoris, si volen, la poden reduir, ha dit el conseller.
La nova llei diferència entre les fires professionals i de mercat, regula la col·laboració publicoprivada, preveu la creació d'un cens de l'activitat comercial i també incideix sobre la venda a domicili i per telèfon, per a la qual caldrà que el consumidor l'autoritzi prèviament i existeixi un document acreditatiu.
El comerç electrònic no té una regulació específica dins de la normativa, però sí que estarà determinat pels límits que fixa la llei, ha dit Vilalta.
Consens amb el sector
Baiget ha dit que la nova legislació, que obeeix a la simplificació administrativa i a una ordenació de la normativa, ha sigut consensuada amb tot el sector. També se n'ha informat els grups parlamentaris, de manera que no preveu "extremes dificultats" perquè sigui aprovada.
El conseller ha indicat que la nova llei és fruit de l'acció del Govern i ha negat que el seu impuls respongui a una obligació adquirida pel Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA): "Defensem el model català, però no per ser català, sinó perquè creiem que és el que més equilibri aporta a la diversitat de formats, i per aquesta raó volem donar-li seguretat jurídica".
Per la seva banda, restarà intacta la llei catalana d'equipaments comercials, que posa fre a la "ubicació indiscriminada" de grans superfícies en el territori.
