Només un de cada tres comerços forma part d’una associació

BarcelonaLa quota d’associacionisme del comerç català és d’un 32,3%. És a dir, a Catalunya només un de cada tres comerços forma part d’alguna entitat representativa del comerç, segons un estudi elaborat pel departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat.

“Això vol dir que un terç dels comerços finança la resta”, diu Montserrat Vilalta, directora general de Comerç del Govern. Des de l’executiu consideren que fer augmentar aquesta xifra seria positiu per a les entitats mateixes, però també per al conjunt del sector a tot el país, molt especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona, on la taxa és més reduïda tot i acumular més comerços.

No obstant, abans de res, el Govern creu que cal identificar els motius que porten dos de cada tres comerços a evitar les associacions comercials i, posteriorment, “actuar a diferents nivells”, segons Vilalta. La directora general opina que les entitats i les administracions “haurien de plantejar si el que s’ofereix interessa” als possibles afiliats d’aquestes organitzacions. “Cal fer l’exercici de preguntar-se per què no se t’associen”, afirma.

Vilalta és de l’opinió que cal ajudar a “professionalitzar” les entitats per fer-les més eficients, una mesura que, a més, podria ajudar a incrementar les taxes d’afiliació. Tot i que per optar a les línies d’incentius que atorga la Generalitat cal presentar un projecte que tingui el suport d’un pla d’accions, l’estudi ha detectat que moltes entitats no elaboren cap planificació i que fins a un 30% de les organitzacions comercials no tenen un gerent o un director, sinó que estan gestionades per la junta.

Des de l’executiu català es reconeixen també les disparitats entre organitzacions comercials, fruit de diferents factors, com ara el municipi, el volum de negoci o el tipus d’establiment. “La dimensió no és important i no hi ha un nombre ideal d’empreses associades” si aporten “valor” als comerços afiliats, diu Vilalta. Un 69% de les entitats tenen pressupostos inferiors als 50.000 euros anuals.

A més, una part molt important de les organitzacions de comerciants depenen financerament de les ajudes públiques. Una de cada quatre associacions tenen més d’un 50% dels seus ingressos procedents de fons públics i quasi la meitat tenen la seu en un local cedit per alguna administració.

La vista posada a les APEU

El Govern ha realitzat l’estudi per tenir una radiografia del grau d’associacionisme del sector amb la vista posades a la propera llei d’APEU -àrees de promoció econòmica urbana- que l’executiu espera portar al Parlament abans de final d’any.

Aquestes zones de promoció econòmica publico-privades -hi són representats tots els negocis d’una àrea determinada i l’Ajuntament- podran ser impulsades des de les entitats de comerciants. La gran novetat que introduiran, si finalment s’aprova la norma que prepara la Generalitat, serà l’obligatorietat de tots els negocis -comerços o altres- de formar-ne part i pagar les quotes com a membre de l’entitat, que haurà d’estar gestionada per un gerent.

Des del Govern opinen que, com a mínim, les APEU suposaran “una oportunitat per reflexionar” sobre el model associatiu que necessita el comerç català, diu Vilalta. Ara bé la directora de Comerç també recorda que “seran una eina, però no seran obligatòries”, per la qual cosa no tenen per què servir a tot arreu.

En les jornades del comerç celebrades aquesta setmana en diverses poblacions, Retailcat va presentar un informe en el qual recomana que, per garantir-ne l’èxit inicial, les primeres APEU comptin amb un mínim de 300 comerços adherits i amb certes condicions, per exemple un mínim d’un 20% d’establiments d’oci i un 80% d’ocupació.