Comença la partida per aconseguir el control d’Agbar
La Caixa vol recuperar la companyia, de la qual ara està plenament deslligada
La setmana passada, un divendres de gener a la nit, La Caixa va comunicar que havia quedat completament desvinculada d’Agbar després de dècades relacionada amb la companyia d’aigües. Però l’entitat presidida per Isidre Fainé ja prepara la recuperació de l'empresa de serveis d'aigua en una complicada operació de final encara incert.
El 2014, La Caixa va vendre totes les accions que tenia a Agbar (un 24% del total) però, a canvi, es va convertir en el segon principal accionista del gegant francès Suez. D’aquesta manera, el vincle entre La Caixa i Agbar es mantenia i, de fet, des de llavors l’equip directiu l’ha seguit encapçalant Àngel Simón, un home de La Caixa.
Però darrerament Suez ha sigut objecte d’una opa per part del seu rival Veolia. L’operació ha sigut molt complexa i ha tingut diversos contratemps, i com a resultat Veolia s’ha vist obligada a apujar el preu significativament: finalment, ha pagat 20,5 euros per acció, un preu que Suez no ha valgut mai a borsa.
Això va ser una gran notícia per a La Caixa, que va preferir vendre la seva participació i endur-se 750 milions d’euros per unes accions que el 2014 valorava en 442 milions i l’any passat en 602. Ara La Caixa disposa de 750 milions que pot invertir en comprar altres empreses, i una opció és, precisament, la de recuperar Agbar, sigui comprant-ne el 100% o quedant-se'n una participació significativa. Es tractaria, per tant, de desfer la venda feta el 2014.
Però l’operació pot no resultar tan senzilla. Veolia, ara que ja controla Suez, ha dit que Agbar és un actiu estratègic i, a priori, no és gaire evident que vulgui vendre la companyia d’aigües barcelonina. “Una cosa és que un vulgui comprar, però falta que l’altre vulgui vendre”, explica una font del sector. Altres veus, però, donen per fet que hi ha un pacte entre Veolia i La Caixa per fer l’operació, i que si Fainé va acceptar sortir de Suez va ser perquè tenia un acord previ per comprar Agbar quan la fusió entre Veolia i Suez es completi. De moment, però, això és pura especulació.
Secretisme del govern espanyol
La integració entre Veolia i Suez, efectivament, ja està acordada, però trigarà mesos a completar-se. Entre altres coses perquè els diferents països on operen aquestes dues companyies han de donar llum verda a l’operació. A finals de desembre el govern espanyol ja va aprovar la fusió de les filials espanyoles de Suez i Veolia, però “amb condicions”.
Ara bé, sorprenentment, el govern es nega a explicar quines són les condicions que exigeix. Consultat per aquest diari, el ministeri d’Indústria branda la llei de protecció de dades per no donar més explicacions malgrat que el més normal és que el govern concreti aquestes condicions. El cas més recent el trobem l'estiu passat, quan el govern va detallar les vuit condicions que posava al fons IFM per l’opa que va llançar sobre Naturgy, també vinculada a La Caixa.
La Caixa s’hauria d’aliar amb algú si volgués comprar el 100% d’Agbar, ja que en el passat s’havia valorat la companyia en uns 3.000 milions d’euros. Si, per contra, només en comprés una part, amb els 750 milions que ha rebut de Suez podria comprar el 25% d'Agbar.
El negoci de l’aigua és un monopoli i, com a tal, aporta ingressos sòlids i rendibilitats pràcticament garantides per a les empreses que el gestionen. “És per això que Veolia ha pagat tant”, explica Xavier Brun, director del màster en mercats financers de la UPF.
A La Caixa li interessa Agbar perquè necessita nodrir-se de dividends que li permetin sostenir els 500 milions que es gasta anualment en obra social. Ara com ara té una alta dependència dels dividends de CaixaBank i, especialment de Naturgy. La gasista va aportar el 55% dels dividends que va ingressar La Caixa el 2020. Tot i així, el negoci de l’aigua no és tan sucós com l’energètic. El 2020 La Caixa va ingressar prop de 17 milions d’euros de dividends procedents de Suez, i l’any anterior 24. Res a veure amb els 340 milions de Naturgy o els 167 milions de CaixaBank, per exemple.
Mentrestant, Àngel Simón ha estat nomenat un dels 16 membres del comitè executiu de Veolia, quatre dels quals procedeixen de Suez. Si seguirà gaire temps allà, només el temps i Isidre Fainé ho diran.