10 milions de dòlars per minut: el cost de fer servir combustibles fòssils

BarcelonaQue vivim en un món dominat pel petroli no és cap sorpresa. Però l'abast d'aquesta dominació és molt més gran del que sembla. Tant, que el mateix Fons Monetari Internacional (FMI) ha qualificat de "sorprenents" les dades de l'estudi on analitza els diners públics que governs d'arreu del món fan servir per ajudar el sector dels combustibles fòssils i per afrontar les conseqüències que es deriven de la utilització d'aquests materials. La xifra és monumental: cada minut que passa, el món s'ha gastat 10 milions de dòlars en subvencions a aquesta indústria, una xifra que supera, per exemple, la despesa en educació.

Quan s'avalua el cost que els combustibles fòssils tenen per al món s'entra en un debat complicat. Els combustibles són els principals responsables del canvi climàtic, que ja està tenint, però que encara en tindrà més, importants conseqüències en el medi ambient i, per tant, en el teixit demogràfic, social i econòmic del món. Aquestes consideracions són sistemàticament deixades de banda amb l'argument que l'alternativa és encara més cara, i que l'economia no resistiria deixar de dependre d'aquests combustibles.

168.000 dòlars per segon

La conclusió a què han arribat els experts que han fet l'estudi per a l'FMI és ben diferent, però. Els combustibles fòssils costen als contribuents d'arreu del món una quantitat ingent de diners: 600 milions de dòlars per hora o, el que és el mateix, 10 milions de dòlars per minut, 168.000 per segon. Governs de tots els colors polítics i de tots els continents reguen les indústries del sector amb enormes subvencions. Els governs destinen més diners als combustibles fòssils en un dia, que a les energies renovables en tot un mes. Bona part d'aquest cost està amagat: és el que cal gastar en polítiques ambientals, en obres, en despesa sanitària, i altres costos derivats de viure en un món que fa servir combustibles fòssils.

L'ús de carbó a la Xina i a l'Índia és responsable d'una part substancial d'aquesta despesa. Tot i que l'any passat els governs van reduir les subvencions a la indústria, l'FMI considera que el cost amagat del canvi climàtic supera de llarg la quantitat estalviada. Tradicionalment els governs només consideren com a despesa la quantitat de diners que donen directament a la indústria, però l'FMI insisteix que la xifra real ha de contemplar els danys col·laterals que té la contaminació causada per l'ús del carbó, el petroli i el gas natural.

Nicholas Stern, un dels economistes del clima més importants del món, destaca que les dades de l'estudi desmunten el mite que els combustibles fòssils són econòmics i mostren una veritat que els governs volen amagar. L'economista de la London School of Economics destaca que no hi ha justificació per a unes subvencions "que distorsionen els mercats i resulten molt negatives, sobretot en els països pobres". De fet, Stern considera que l'FMI es queda curt en les seves dades, i que les subvencions al sector són encara més elevades.

Els beneficis d'acabar amb les subvencions

Segons el Fons Monetari, si els governs tanquessin l'aixeta de les subvencions, les emissions de CO2 es reduirien en un 20%, un pas de gegant en la lluita contra l'escalfament global i el canvi climàtic. Assegura, alhora, que també es reduiria de forma substancial el nombre de morts prematures relacionades directament amb la contaminació (1,6 milions). A més, la institució considera que molts països en sortirien beneficiats si els recursos que ara es destinen a subvencionar energies brutes es destinessin a invertir en infraestructures, salut i educació, o bé si s'abaixessin els impostos. En tots aquests casos, s'estimularia el creixement econòmic necessari per reduir la pobresa.