Combatre la desigualtat des del Palau Macaya

BarcelonaLa veu de Donald Trump es propaga amb la ferocitat d’un gos rabiós. Davant la impenetrable immoralitat de l’home més poderós del planeta, veus combatives com les de Joseph Stiglitz, premi Nobel d’economia, es fan més sonores davant l’estupefacció de la gent.

Stiglitz és a Barcelona per inaugurar un cicle sobre la desigualtat amb una conferència on se la considera “el gran repte global”. Darrere de les jornades, hi ha la Fundació Catalunya Europa i la Fundació La Caixa, i Stiglitz és el primer d’uns quants solemnes conferenciants que reflexionaran sobre la creixent concentració de riquesa a Europa i als Estats Units, i sobre els factors que han accelerat l’augment de la desigualtat, com són la globalització i el canvi climàtic. Narcís Serra seu a primera fila.

La presència de Stiglitz ha desfermat un interès majúscul. A la sala d’actes del Palau Macaya no hi cap ni una agulla.

“Aquesta sèrie d’actes neixen de la presa de consciència que la desigualtat és un dels mals que més defineixen el moment actual”, diu Pere Almeda, el coordinador del cicle. “La manera com abordem les desigualtats, definiran la societat del futur”, afegeix, sota l’atenta mirada de la consellera Dolors Bassa. El temps de la redistribució ha quedat enrere. “La desigualtat no només s’ha de combatre a nivell global, també s’ha de vèncer des del món local quan el llindar de la pobresa ja ha tocat el món laboral”, agrega Bassa quan és el seu torn de paraula. Stiglitz escolta atent la traducció simultània. L’acte transfronterer es retransmet en streaming.

Oriol Aspachs, membre de la Fundació, és l’encarregat de conduir les reflexions del convidat. “Per començar li faré dues observacions: vostè és l’economista més prolífic, el seu currículum té 75 pàgines, i és dels pocs que ha sabut combinar la carrera acadèmica amb la política”. A Stiglitz, la dada de les 75 pàgines li fa gràcia.

Aspachs ha decidit endinsar-se en el pensament de Stiglitz a partir d’unes quantes preguntes. “Ningú ja no qüestiona la desigualtat. Ens podria donar els indicadors que la verifiquen?” I Stiglitz, el primer que fa es parlar de Trump. “El que està passant avui dia és culpa de gent com ell: no creu ni en els fonaments de la democràcia”. Era evident que un membre del Partit Demòcrata no perdria una ocasió de malparlar de Trump. El discurs de l’economista és clarivident. La desigualtat ha tingut un paper fonamental en les eleccions americanes. “Cada societat té el seu demagog!”, exclama.

Per a Stiglitz, una economia que no dona solucions al 90% de la seva població és una economia fracassada. “Pensi que als EUA vuit famílies han heretat tants diners com els que mouen el 45% de la població més pobre del meu país”. La taxa de mortalitat augmenta entre homes blancs sense educació. Alcoholisme, suïcidi i sobredosi. L’economia està estancada. “I pensi que les vuit famílies més riques del món tenen tants diners com 3.500 milions de la població planetària”.

¿I les diferències entre Europa i els EUA? “La desigualtat a Alemanya no és tan diferent de la dels EUA”, contesta Stiglitz. Es pensaven que la baixada de salaris la compensarien amb polítiques socials, però com es veu a la Gran Bretanya, l’estat del benestar comença a estar qüestionat per les elits. “I mira que Draghi ho ha intentat”, afegeix.

¿I la globalització o la tecnificació de la feina repercuteixen en la desigualtat? “Sense protecció, la desigualtat augmentarà”, respon l’economista. L’origen del mal són les polítiques impulsades per Ronald Reagan. Els neoliberals es van equivocar: “Van pensar que abaixant impostos farien créixer el pastís econòmic, i trenta anys més tard s’ha vist que no tenien raó”.

“La desigualtat és un tema moral i econòmic”, insisteix Stiglitz. Per afrontar-la, s’han de reescriure les normes i trencar els poder dels monopolis. “El poder financer ha de servir a la societat, ha de ser un intermediari, i no una finalitat”.