Els colls d’ampolla de la recuperació

BarcelonaLa planta de Seat de Martorell està tancada fins dimecres que ve. I Nissan deixarà de produir a la Zona Franca del 19 al 30 de juliol. La causa no és el mercat, sinó la falta de subministraments de semiconductors, un problema mundial que ha fet escac a totes les marques d’automòbils. Però aquest sector no és l'únic que pateix aquest entrebanc en el camí de la recuperació després de la pandèmia. L'aixecament de les restriccions ha provocat un augment descontrolat, i a escala mundial, de la demanda en tots els sectors industrials, cosa que ha fet pujar el preu de l'energia i la majoria de matèries primeres perquè moltes han trencat estoc. “Això, juntament amb el fort increment dels nòlits, s’ha traduït en un augment dels costos per a les empreses”, indica el catedràtic d'economia de la Pompeu Fabra, José García Montalvo. La patronal Foment del Treball ja ha alertat també de la pèrdua de competitivitat i productivitat que la situació els pot comportar.

Després d’un any de semiaturada, la producció industrial a Espanya s’ha disparat més d’un 48% entre el gener i l’abril (últim mes disponible a l’INE). I l’índex dels preus industrials ha pujat gairebé un 13%. Un augment que es produeix a tot el món i especialment a la Xina, “on realment hi ha hagut una recuperació en forma de V”, afirma García Montalvo. Tot plegat s'ha traduït en pujades generalitzades de preus: un 2,7% d’inflació a Espanya, un 2% a la UE i el 5% als Estats Units, la xifra més alta dels últims 13 anys, que han trencat amb preus plans i fins i tot deflacionaris dels últims anys. Malgrat tot, els bancs centrals, sobretot la Fed i el BCE, no han modificat les seves polítiques expansionistes.

Petroli

Puja un 77% en un any i es dispara el cost del CO2

El preu del petroli, que l’any passat va baixar a mínims, ha pujat un 77% en un any. I no es preveu una baixada, perquè la demanda anirà creixent a mesura que es vagi recuperant el transport, sobretot l’aeri. A més, el preu dels drets d’emissions del CO2 també s’ha disparat en els últims 12 mesos. Fa un any el preu del dret d’emissió era de 23,33 euros la tona. La mitjana aquest mes de juny és de 51,85 euros, més del doble. És un dels factors als quals s’atribueix l’augment del preu de l’electricitat.

Fusta

Els preus es tripliquen

La construcció amb fusta a l’Amèrica del Nord és molt habitual. Però la demanda s’ha disparat amb la sortida de la pandèmia i els grans productors canadencs no donen l'abast. El mateix passa a Europa. Les dificultats de subministrament han fet augmentar el preu de la fusta. S’ha triplicat en només un any, i ha passat d’uns 357 dòlars la tona a començament de juny de l’any passat a més de 1.100 dòlars els primers dies del juny d’enguany. 

Els metalls

Un fort impacte en la indústria i en la construcció

La patronal de la construcció Seopan alertava aquesta setmana del fort increment del cost d’algunes matèries primeres i donava algunes dades. L’acer s’ha apujat un 72%, l’alumini un 56%, les mescles bituminoses un 85% i el coure pràcticament ha doblat el preu. Tots aquests augments impacten severament en els costos de la indústria i de la construcció. A més, en el cas del coure, també afecta especialment la indústria tecnològica, ja que és un component principal en l’electrònica. 

Semiconductors

L’escac al sector de l'automòbil i la tecnologia

La fabricació de semiconductors està en poques mans i, principalment, de fabricants asiàtics. Durant la pandèmia la demanda de la indústria de l’automoció –que cada cop utilitza més xips en els cotxes– es va desplomar, però va augmentar la de la indústria tecnològica, sobretot per la generalització del teletreball i la renovació del parc d’ordinadors i telèfons. Ara el sector automobilístic ha arrancat amb força, però no hi ha estocs de semiconductors i els experts no albiren una normalització fins a finals de l’any 2022.