El Col·lectiu Wilson: el fre de l'economia "no és una demostració de la inviabilitat de la independència"

BarcelonaLa ralentització de l'economia catalana durant l'últim trimestre de l'any no és una demostració de la inviabilitat de la independència de Catalunya, tal com s'afirma des del govern central. Així ho entén el Col·lectiu Wilson, integrat per reconeguts economistes catalans, que en un comunicat emès avui es nega a assumir acríticament aquesta versió, demana una anàlisi rigorosa de les dades reals i sosté que els dos principals arguments factuals que han afectat l'economia podria tenir altre orígens: el trasllat de seus d'empreses pot obeir a "pressions polítiques" del govern central, mentre que la caiguda del turisme podria ser més una resposta a la violència policial durant l'1-O que els costos de transició cap a la independència.

Els membres del Col·lectiu Wilson --Pol Antràs, Carles Boix, Jordi Galí, Gerard Padró, Xavier Sala i Martin i Jaume Ventura-- admeten des de fa anys l'existència d'uns costos de transició a la independència "de magnitud incerta i en bona part fora de control". Assenyalen, però, que aquests seran més o menys profunds depenent de si la separació és pactada o unilateral i, en aquest últim cas, donen per fet que l'encariment del procés arribaria de la mà de de "decisions deliberades de càstig", com podrien ser una campanya de boicot a productes catalans o el veto a una incorporació a la Unió Europea de Catalunya. Però també afirmen en el comunicat que la independència també suposaria l'aflorament de recursos procedents de l'actual dèficit fiscal, situat al voltant del 8%

Davant el que consideren una "cruïlla històrica", els economistes fan una crida a votar massivament el pròxim dijous tenint en compte quins són els partits que han recolzat l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Consideren el 21-D unes eleccions que se celebraran en "condicions anormals", amb membres del govern "a l'exili i a presó" i amb una part de la població "cohibida" davant l'actuació del govern central.

Interpreten els economistes que la intervenció de la Generalitat "culmina un llarg procés de recentralització" que constata diferents elements a tenir en compte: la negativa de Madrid a permetre el dret a l'autodeterminació de Catalunya tot i ser possible en l'actual marc constitucional, la incapacitat de l'Estat de reformar-se, la inexistència de separació de poders a Espanya i el fet que l'Estat és una "cotilla" per al desenvolupament de la Generalitat.