Colau imposa la cessió d’espais i locals a canvi de llicències hoteleres

BarcelonaLa batalla contra la massificació turística a Barcelona va ser una de les banderes de l’equip amb què Ada Colau va accedir a l’alcaldia de la capital catalana. Poc després d’arribar al govern municipal, van presentar una moratòria hotelera que paralitzava la concessió de noves llicències, en una decisió que va ser vista com una agressió pel sector hoteler i que va frenar 33 projectes. Per contra, 74 nous hotels i albergs podran tirar endavant els seus plans, entre els quals hi ha un grapat de casos que van suscitar especial polèmica, com el projecte que Meridia -el fons de Javier Faus- impulsa a l’antiga seu de Henkel, a Gràcia, i el del nou hotel del carrer Casp amb el passeig de Gràcia, a l’antic cine Novedades. ¿Com s’ho van fer per poder tirar endavant?

Segons ha pogut saber l’ARA, en tots dos casos s’han produït cessions a l’Ajuntament d’espais que originalment pertanyien a les empreses implicades. En el cas del projecte a l’antiga seu de Henkel, al carrer Còrsega, 480, Meridia va accedir a cedir un local a la planta baixa de l’immoble que anirà destinat a equipament públic. Així ho explica l’acord entre les dues parts: “La societat promotora cedirà gratuïtament a l’Ajuntament una part del local de la seva propietat situat a la planta baixa de l’immoble del carrer Sicília, 275-277, finca registral 74127, per a equipament comunitari (espai cultural, espai per a gent gran...)”. Aquest novè punt de l’acord especifica que l’extensió del local “no serà inferior als 200 metres quadrats”, que la donació inclourà l’adequació de l’establiment i que els impostos que es derivin de la cessió aniran a càrrec de l’empresa.

Col·laboració público-privada

Consultats per aquest diari, des de Meridia qualifiquen aquest acord de “normal” i especifiquen que els acords entre l’empresa i Ajuntament són sovint posats com a “exemple de col·laboració público-privada”. Fonts municipals, per la seva banda, recorden que aquest cas va tirar endavant perquè tenia drets adquirits abans que es presentés la moratòria hotelera. I després “es va arribar a un acord que redueix les possibles molèsties que preocupaven al veïnat”, explica un portaveu. L’acord anava més enllà del local cedit, que encara s’està reformant i no té ni mida ni ús definit. S’hi va incloure també una limitació de l’ús de la piscina i el terrat de l’hotel (que tancaran a les 22 h a l’estiu i a les 21 h a l’hivern) i també la prohibició de l’ús turístic dels habitatges que formen part de la mateixa comunitat de propietaris.

Des de l’Ajuntament també expliquen que el fet d’haver inclòs un local en l’acord és “puntual” i especifiquen que entre els últims projectes que van ser beneïts en el nou Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), cap més dels 74 aprovats inclou aquest punt. L’excepció respon a l’oposició veïnal que va tenir el projecte, pròxim a la Sagrada Família, una de les zones més exposades al turisme.

L’altre hotel que ha incorporat un acord d’aquesta índole és el que Meliá explotarà al carrer Casp 1-13. El projecte cedirà a l’Ajuntament la superfície de l’interior d’illa, de 1.124 metres quadrats, i del pas per accedir-hi des del carrer Casp. Això respon, segons fonts municipals, al “planejament aprovat en el sector en el moment de la reparcel·lació”. Els costos van a càrrec de l’empresa i es calcula que les obres es portin a terme durant el primer semestre del 2018. Les obres inclouran una nova pavimentació, jardineria, enllumenat públic, xarxes de serveis i elements com bancs i papereres. El detall de l’acord especifica que l’accés a aquest interior d’illa tindrà 29 metres de llarg per vuit d’ample.

Una pràctica a l’alça

El projecte, un dels més polèmics de l’última tongada pel fet d’estar en una de les zones més sobrecarregades de turisme, va evitar la moratòria perquè disposava de certificat d’aprofitament turístic. L’Ajuntament explica que cap altre dels projectes aprovats en el PEUAT incloïa la cessió d’interiors d’illa, però això ha sigut més habitual en els últims temps. El supermercat Bon Preu de l’antic cine Urgell també va haver de cedir un pati interior.

El sector no es posa d’acord sobre el grau de normalitat que tenen aquestes cessions. En l’urbanització de terrenys és habitual que se cedeixi un percentatge per a ús públic, però en aquest cas es tracta de zones ja urbanitzades i fins i tot d’edificis ja construïts. Així, mentre algunes fonts apunten que la cessió d’interiors d’illes era una pràctica habitual abans de l’arribada al poder municipal de Barcelona en Comú -ho va fer el Centre Esther Koplowitz, al carrer Rosselló-, les empreses prefereixen no mullar-se: “No ho sabem, no ens consta que això sigui una pràctica habitual”, diuen, i afegeixen que es tracta de casos molt puntuals. Però el cert és que les múltiples veus consultades per aquest diari enumeren casos similars (un al Raval, un altre al 22@) i la impressió és que la pràctica està estesa. Tampoc no hi ajuda el fet que la mateixa patronal, el Gremi d’Hotels, eviti valorar l’assumpte.

Entre l’empresariat, hi ha qui assegura que en cap cas no hi ha “indignació” amb l’Ajuntament per exigir aquests intercanvis i que la situació és de “resignació”. “Tu vols que el projecte tiri endavant i ells tenen la paella pel mànec”, diuen. Altres veus, més crítiques, equiparen la pràctica amb un “xantatge” que s’està fent cada cop més comú.