Colau frena el centre de ‘smart cities’ de Cisco i Schneider a Barcelona

BarcelonaBarcelona ja no és tan smart com algunes multinacionals tecnològiques voldrien. Amb l’arribada d’Ada Colau a l’alcaldia de la ciutat, l’obsessió de Xavier Trias de convertir Barcelona en una smart city va quedar en segon pla i el nou consistori va preferir substituir aquest concepte pel de democratic city. Amb aquest nou enfocament, un dels projectes centrals que Trias va dibuixar per a la Barcelona intel·ligent ha quedat en revisió. Com ha pogut saber l’ARA, la inversió de 37 milions d’euros compromesa per dues multinacionals ha quedat en suspens. En concret, la californiana Cisco havia compromès 30 milions de dòlars (22 milions d’euros) el juliol del 2014 perquè aquest mateix 2016 l’antiga fàbrica de Ca l’Alier esdevingués el seu centre mundial de smart cities. Ara, però, la inversió està aturada, segons ha confirmat l’empresa a aquest diari.

L’altre gran soci del projecte, la francesa Schneider Electric, havia d’invertir-hi 15 milions d’euros més en un període de 5 anys, però la companyia, per ara, també ha congelat la decisió. “Ens ho estem replantejant”, explica un portaveu. Fonts del sector, però, van més enllà i assenyalen que la multinacional, en veure el desinterès de l’actual consistori, fa temps que s’ha desvinculat del projecte. Les mateixes fonts constaten que la construcció del centre ha quedat “absolutament frenada” amb l’entrada del nou equip a l’Ajuntament i que ha hagut de ser Cisco qui pressionés el consistori perquè el projecte -que havia de ser el nucli de l’Smart City Campus- no desaparegués definitivament.

Fonts de Cisco reconeixen que el projecte va quedar en stand-by però que l’Ajuntament els va prometre que en tornarien a parlar. Una portaveu de l’equip de Colau aclareix que el projecte “està en converses”, però que “Cisco manté l’acord”. Francesc Bert, responsable de Cisco a Catalunya, explicava en una entrevista a l’ARA el juliol del 2015 que preveia inaugurar la seva seu mundial de negoci de les smart cities a Ca l’Alier l’estiu d’aquest 2016.

Finalització: en revisió

De fet, aquesta mateixa portaveu de l’Ajuntament assenyala que el projecte “s’està reformulant perquè totes dues parts consideraven interessant readaptar el projecte al nou entorn” i insisteix que fins ara el que hi havia era un preacord i que “s’està treballant per pactar un projecte definitiu mantenint la mateixa inversió”.

El juliol del 2014, l’antiga fàbrica de Ca l’Alier, al Poblenou, va ser l’escenari d’un acte de l’alcalde de Barcelona i representants de les dues multinacionals en què es presentava l’edifici com “la primera peça” del futur Smart City Campus, una zona que havia de ser el focus d’atracció d’empreses i emprenedors al voltant d’aquest concepte. Un projecte de cooperació publicoprivada pel qual l’Ajuntament cedia l’espai i les dues empreses assumien les despeses de la rehabilitació de l’indret. A més, s’hi havia d’establir la societat Institute of Technology for the Habitat (BIT Habitat) i una incubadora empresarial. Però el projecte encara venia de més lluny. L’última empenta la va donar Trias, però ja s’havien iniciat les converses quan l’alcalde era el socialista Jordi Hereu.

Fonts del sector tecnològic de la ciutat alerten de la pèrdua d’interès d’empreses com Cisco i Scheider Electric per invertir en projectes a la capital catalana i critiquen la nova perspectiva de l’Ajuntament. Tot i això, tant des d’administració local com des de Cisco asseguren que el projecte continua i que l’empresa manté el seu compromís. Ara el projecte es pot concretar en tot un altre dibuix, però inicialment passava perquè l’Ajuntament cedís l’edifici, de gairebé 4.000 metres, a Cisco, que n’assumia tot el cost de rehabilitació. Schneider Electric també havia de traslladar-hi la seva seu de recerca en smart cities i la promesa era que moltes altres empreses s’anirien establint al voltant d’aquest hub.

“Durant molts anys, de fet, l’hem vist funcionar [el concepte de smart city ] com una icona d’exportació sense gaire contingut substancial i sense especificar quines lògiques urbanes hi havia darrere”, escrivia el tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, en un article a l’ARA el desembre passat. “Com a govern de la ciutat, entenem que aquesta lògica no pot continuar. Que tenim l’obligació d’ampliar el focus del debat i d’anar més enllà”, afegia.

La conversió de Ca l’Alier consta com un compromís prioritari entre els espais del patrimoni industrial del Poblenou per a l’actual Ajuntament. De moment, davant la fàbrica s’hi pot llegir un cartell en què la data de previsió de finalització queda tapada per una etiqueta que diu: “En revisió”.

LES CLAUS

1. Per què Cisco va potenciar aquest negoci?

La multinacional de telecomunicacions Cisco és un dels principals proveïdors d’aparells de connectivitat del món. Les negociacions perquè Cisco instal·lés el seu centre de R+D+i a Barcelona ja es remunten al 2010. La multinacional va començar aleshores a negociar amb l’Ajuntament i el 2011 es va fer públic per primera vegada l’acord signat entre l’empresa i l’aleshores alcalde, Jordi Hereu. Des d’aleshores, Cisco ha potenciat la seva presència a Barcelona amb un representant per a Catalunya, a més del del conjunt del negoci de l’Estat.

2. Per què s’ha encallat el projecte?

El 2014 es va tirar endavant el projecte després de tres anys en projecció. L’impuls el va donar l’Ajuntament de Xavier Trias, que va decidir cedir la fàbrica de Ca l’Alier. Però amb l’entrada al consistori de Barcelona en Comú el projecte va quedar aturat. Fonts del sector expliquen que, quan Cisco i Schneider Electric van veure que el consistori frenava el projecte, Schneider Electric va decidir marxar, mentre que Cisco va pressionar perquè es reimpulsés amb l’amenaça d’abandonar també el projecte i endur-se els treballadors que té a la capital catalana. Per això les dues parts han acordat redibuixar el projecte.

3. Quin és el model ‘smart city’ que defensa el nou consistori?

El concepte de smart city va ser un dels pilars del govern de Xavier Trias a Barcelona i, sobretot, del tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives. Amb l’arribada de l’equip d’Ada Colau es va nomenar una nova comissionada de Tecnologia, Francesca Bria, crítica amb el model impulsat per Trias i amb l’objectiu de canviar-lo pel de democratic city. De fet, en un article en aquest diari, el tinent d’alcalde de l’Ajuntament, Gerardo Pisarello, afirmava que “en el cas de Barcelona, massa sovint, l’ smart city s’ha pensat i dissenyat d’acord amb els interessos exclusius de grans corporacions tecnològiques”.