Col·lapse i cues pel turisme i la paella

MADRID"Quin horror. Gairebé dues hores de cua. I això que m'havia tret l'entrada i tinc el certificat de vacunació". "Després d'una hora esperant a la cua, descobreixo que només hi ha dos escàners per accedir-hi. I això és només l'accés a premsa. La cua per a la resta del públic és encara més gran". Eren paraules de dos tuitaires que aquest dimecres havien volgut ser en una de les cites més importants del sector turístic a escala mundial: Fitur.

Si la pandèmia ha castigat un àmbit a Espanya, aquest és el turístic. Ara l'activitat s'intenta recuperar d'un any negre, el 2020, marcat per les restriccions a les fronteres i la dificultat de viatjar, i un altre, el 2021, millor però insuficient fruit de les diferents onades del covid-19. Però el virus no només no dona un respir perquè països i empreses puguin tornar als nivells econòmics d'abans de la pandèmia, sinó que fins i tot ha volgut marcar la fira.

L'entrada a Ifema, el recinte madrileny on fins diumenge es congregaran més de 7.000 empreses del sector, s'ha convertit en un tap: primer, el control de seguretat de maletes; després, mostrar que es tenia el vistiplau de l'organització per poder entrar a través d'un codi de barres i QR –"Apugi la il·luminació del mòbil", li demanava un membre de seguretat a un visitant mentre fracassava en l'intent perquè el lector el llegís– i, finalment, vincular el passi amb un certificat covid, que un altre escàner havia de llegir, o un test negatiu (PCR o antígens) fet durant les 24 hores prèvies, a més de dur, obligatòriament, mascareta FFP2. "Ara ja li puc posar la polsera vermella", concloïa un responsable, i validava així que s'entrava amb "tota seguretat". De fet, la de la seguretat és la bandera amb la qual el turisme vol atraure els viatgers.

Un cop a dins, la pregunta que es feien alguns participants mig remugant és si la llarga cua que s'ha format per entrar als pavellons és l'avantsala del preu que s'haurà de pagar en el camí de conviure amb el covid; o si això quedarà en experiment. Les queixes, però, han semblat esvair-se quan institucions públiques i empreses turístiques començaven a passejar entre els estands: Espanya, Galícia, Andalusia, Catalunya, fins a Mèxic o Xile, cadascuna representant "el bo i millor", quedaven bocabadades amb el que grans cartells lluminosos dibuixaven: des de paisatges de platja i muntanya fins a carrerons de grans ciutats replens de models. Això sí, sense mascareta, traslladant els uns i els altres a un passat que difícilment arribarà aviat. I quan ja ningú semblava recordar les cues de l'entrada a primera hora del matí, alguns estands les tornaven a recuperar. Era el del País Valencià, on, després del show cooking, es repartia un plat de paella.