L'Audiència de Barcelona condemna Cofidis per usura

BarcelonaL'Audiència de Barcelona ha anul·lat un crèdit de Cofidis a un veí de Cerdanyola per considerar que el tipus d'interès era desproporcionadament alt i, per tant, entra dins dels supòsits de la llei de repressió de la usura del 1908. La sentència, de la secció 16 de l'Audiència, revoca la de primera instància del jutjat número 7 de Cerdanyola, que condemnava l'usuari a pagar 4.790 euros a l'entitat de crèdits ràpids al consum pels interessos generats per un préstec de 5.568 euros concedit l'any 2006.

La sentència invoca la jurisprudència del Tribunal Suprem, que estableix que l'interès cobrat per un crèdit és exagerat quan supera el doble de l'interès mitjà. En aquest cas concret, quan es va concedir el préstec l'interès dels crèdits al consum de mitjana era del 10%, quan en el contracte del litigi el cost del crèdit era de l'1,7367% mensual, corresponent a un tipus d'interès nominal anual del 20,84% i una taxa anual d'equivalència (TAE), que és el que s'ha de tenir en compte, del 22,95%.

"El contracte objecte del judici s'ha de considerar usurari", indica la sentència dictada per la magistrada Marta Rallo, perquè hi concorren els dos requisits legals: "l'interès remuneratori convingut ultrapassa el doble de l'interès habitual del mercat per als finançaments a particulars", assenyala la resolució, i "l'entitat que va concedir el crèdit no ha acreditat circumstàncies específiques del contracte que justifiquin una desproporció tan notòria entre l'interès comú en els finançaments de consum i l'exigit al demandant".

Per tant, la magistrada declara la "nul·litat absoluta" del contracte i assenyala que l'únic efecte que se'n desprèn és la devolució per part de l'usuari del capital rebut que encara no hagi tornat i, en el cas que els pagaments fets en devolució del crèdit i interessos siguin superiors, serà l'entitat qui li haurà de tornar el que hagi rebut per sobre del capital prestat. En aquest cas, la sentència indica que segons la liquidació de Cofidis, el capital prestat va ser de 5.528 euros, mentre que el demandat va pagar 5.579 euros.

Segons Esther Costa, advocada de Col·lectiu Ronda que va presentar el recurs, "la usura ha esdevingut l'eix central sobre el qual gira una part molt substancial d'un negoci com és el de la concessió de préstecs al consum", que ha crescut impulsat per les dificultats econòmiques de molta gent derivades de la situació de crisi i les restriccions a la concessió de crèdits per part de les entitats bancàries".

Per a l'advocada, "Cofidis i nombroses entitats han creat una malèvola dinàmica en què, precisament, fan servir com a reclam comercial la immediatesa en la concessió del préstec sense necessitat d'aportar informació sobre la capacitat de pagament dels potencials clients al mateix temps que pretenen que aquesta immediatesa i manca de supervisió justifiqui unes condicions lleonines per compensar el risc assumit".