Codorníu també vola

BarcelonaCodorníu seguirà els passos de Freixenet i el seu consell d’administració deixarà d’estar controlat per la fins ara família propietària. L’oferta definitiva del fons nord-americà The Carlyle Group, que ha valorat el grup en 390 milions d’euros, ha convençut una majoria dels 216 accionistes. Així, les branques dels Raventós que només volien vendre una participació minoritària s’hauran de resignar: les regnes del grup vitivinícola, el segon màxim productor de cava, passaran a mans d’un grup inversor extern. Codorníu es converteix així en l’últim exemple d’empresa catalana que perd accionistes catalans: des de l’esmentada Freixenet fins a Cirsa, passant per Abertis i Cellnex.

L’interès creixent de Carlyle -que va començar valorant el grup en 220 milions d’euros i ha acabat amb una valoració de 390 milions, assumint un deute de 90 milions- ha acabat desbaratant les intencions de la presidenta i el conseller delegat de Codorníu, María del Mar Raventós i Xavier Pagés. Tots dos defensaven que només es vengués un paquet minoritari del capital, de manera que es pogués donar sortida als accionistes díscols sense posar en risc l’ADN familiar del consell d’administració.

La gran atomització de l’accionariat complicava la presa de decisions i alguns havien reclamat poder liquidar les seves accions per fer caixa i, en molts casos, aprofitar els recursos en altres negocis. La recerca d’altres alternatives de socis menys pretenciosos -que es conformessin a controlar una part minoritària de les accions- no van fructificar i s’han imposat els interessos del fons nord-americà, que condicionava l’operació a poder aconseguir el control de la companyia. Des de Codorníu van assenyalar ahir que s’ha escollit Carlyle entre diferents postors.

“Esperem donar un impuls a la companyia a través del creixement internacional, tant orgànic com a través de noves adquisicions”, va afirmar ahir mitjançant un comunicat Alex Wagenberg, director a Europa de The Carlyle Group. “Aquest acord permetrà impulsar la internacionalització, a més a més de consolidar i donar continuïtat a l’estratègia del grup, centrat en marques de valor i prestigi”, afirmava la presidenta de Codorníu en l’anunci en què s’assumia la pèrdua del control.

La direcció de Codorníu estava convençuda d’estar sortint de les difícils condicions econòmiques per les quals havia passat els últims anys, en què li costava aconseguir beneficis i repartir dividends, i, de fet, estava preparant el relleu a la direcció. Pagés havia de rellevar Raventós i s’havia iniciat un procés de selecció per trobar un nou executiu aliè a les diverses branques familiars propietàries.

La companyia va facturar l’any passat 236 milions d’euros -una xifra en què estava ancorada des dels últims tres anys- i tenia previst tancar l’actual exercici fiscal amb un ebitda de 26 milions d’euros. Amb aquesta xifra de previsió, la valoració de Codorníu no s’allunya gaire de la que va fer el grup alemany Heinkell de Freixenet abans de quedar-se un 50,7% de les accions.

Però mentre la companyia alemanya, propietat del grup alimentari Dr. Oettker, vol impulsar un gran grup especialitzat en vins escumosos, una tendència creixent en el mercat global i en què ja té presència en la majoria de productes, el futur de Codorníu és una incògnita que ahir ningú resolia. El grup català -que, tot i així, va traslladar la seu a Haro (la Rioja) al mes d’octubre- té 10 cellers a Espanya, l’Argentina i els Estats Units, i acumula 3.000 hectàrees de vinyes pròpies. Fa pocs dies, el que previsiblement es convertirà en el seu principal accionista, un cop se superin els passos burocràtics, va tancar una important adquisició en el mateix negoci del vi: Accolade Wines, el segon grup vinícola d’Austràlia. Va pagar 770 milions de dòlars per assegurar-se una porta d’entrada al mercat xinès. El grup té cellers, a més d’Austràlia, als Estats Units, Sud-àfrica, Xile i Nova Zelanda.

La compra de Freixenet i Codorníu arriba en el moment que el sector del cava debat sobre la seva qualitat. La pèrdua del capital familiar en els seus respectius consells d’administració és un pas pel qual ja han passat múltiples cellers francesos de xampany, i prova, també, que el cava té recorregut.

LES CLAUS

1. Quin és el futur de Codorníu?

Aquesta és la gran pregunta, però els fons d’inversió busquen multiplicar la seva inversió a mitjà termini, per la qual cosa és possible que Carlyle forci l’adquisició de nous cellers i la fusió d’empreses per ampliar el catàleg i les vendes del grup català. La gran incògnita és si utilitzarà un gran grup de cava per desenvolupar una companyia centrada en els vins escumosos, que és una tendència cada cop més consolidada al mercat global. Una altra opció és la d’aprofitar sinergies amb Accolade, el grup australià que Carlyle acaba de comprar.

2. ¿Els plans del grup de cava es queden congelats?

Sí. La companyia catalana haurà de renovar els seus plans per ser més rendible, i la recerca d’un nou conseller delegat queda ara condicionada als desitjos que pugui marcar Carlyle. També podria quedar congelada la designació de Xavier Pagés com a nou president.

3. ¿El sector vinícola català perd independència?

Sí, però no és un procés aliè a altres territoris, on també està dominant la concentració, la presència de grans grups i el desembarcament de fons d’inversió a la recerca de rendibilitat. A Catalunya, no obstant això, el primer grup totalment familiar passarà a ser Torres.