Codorníu busca un soci financer per posar fi a les diferències familiars

BarcelonaCodorníu seguirà els passos de Freixenet i deixarà de ser una companyia de capital totalment familiar. Una branca de la família Raventós que coincideix amb la que porta la gestió ha iniciat, amb finalitats defensives, la recerca d’un soci financer que accedeixi a comprar un paquet minoritari d’accions del grup, el segon elaborador de cava del món i amb presència també en el negoci dels vins tranquils. L’objectiu de l’operació no és aconseguir un finançament que permeti reforçar el pla de negoci de la companyia, sinó obtenir la liquiditat necessària per donar sortida a aquells membres de la família que són accionistes crítics amb el rumb de Codorníu els últims anys.

La recerca de nous socis va aflorar la setmana passada, després que es conegués l’interès de Carlyle per comprar una participació a Codorníu que superés el 50% de l’accionariat. El fons d’inversió de matriu nord-americana va presentar una proposta informal de compra amb què voldria assegurar-se una participació de control de la companyia. Aquestes pretensions van ser rebutjades per una majoria del consell d’administració. En aquella reunió, però, també s’hauria manifestat la voluntat d’alguna branca familiar de sortir de la companyia per obtenir liquiditat “per emprendre nous projectes personals i empresarials”, tal com va reconèixer ahir el director general de Codorníu, Xavier Pagès. Fonts de la companyia van assegurar que el percentatge que vol vendre és molt inferior a aquesta meitat més u a la qual aspira The Carlyle Group, segons van avançar 'Expansión' i 'La Vanguardia'.

Codorníu viu en la pròpia pell el fulletó que han protagonitzat els últims dos anys els que fins fa poques setmanes eren vuit accionistes familiars a Freixenet, i que va acabar al març amb la venda del 50,7% de les accions a Henkell. Les dissensions internes de Codorníu venen de molt lluny i són molt més complexes de resoldre, perquè el repartiment del capital s’estén entre 216 membres de les diverses branques de la família, amb participacions molt atomitzades.

Les diferències de criteri entre branques familiars van provocar durs enfrontaments fa una dècada, quan es va optar per professionalitzar la direcció amb un executiu extern a la família. L’aventura va durar 18 mesos, i des de llavors Xavier Pagès és al capdavant de la companyia. Però aquestes crítiques han continuat en diferents moments, sobretot per les pèrdues en què el grup va entrar fa uns anys.

Per als gestors, aquella època queda molt lluny, i ahir, de fet, van presentar les seves noves credencials als possibles inversors que vulguin apostar per Codorníu, unes previsions per a l’actual exercici, que es tancarà d’aquí a tres mesos, per obtenir un ebitda de 30 milions d’euros i uns beneficis nets d’11 milions. La facturació d’aquest grup, que assegura que és la companyia familiar més antiga d’Espanya, va ser de 235 milions d’euros l’any passat. “És un caramel”, van assegurar fonts de la companyia. D’altres asseguraven que els últims anys s’han rebut múltiples ofertes de compra, que sempre s’han rebutjat.

Hi ha un factor primordial per als possibles accionistes: aconseguir la majoria del capital i el control de la gestió. Era la condició de Henkell amb Freixenet i el plantejament de Carlyle amb Codorníu no és diferent. Un soci minoritari, però, exigirà molt bons dividends a canvi de no controlar el dia a dia de la gestió. Aquest és el gran repte de Codorníu, que tenia la seva seu a Sant Sadurní d’Anoia fins que a l’octubre la va traslladar a Haro (La Rioja).

La possible entrada de capital inversor en el sector del cava no va agafar per sorpresa altres elaboradors, que admetien tenir coneixement de les dificultats internes que estava tenint la companyia i de la possibilitat que s’hi incorporés un soci extern. Malgrat el discurs imperant sobre la pèrdua de prestigi del cava, molts petits elaboradors consideren normal l’interès de diferents inversors per entrar en els escumosos elaborats al Penedès. Subratllen que és el mateix camí pel qual van passar fa anys les grans marques de xampany, la majoria actualment en mans de grans grups inversors i lluny de les famílies que les van fer créixer. Per posar només un exemple: la mateixa Freixenet és propietària de la francesa Henri Abelé des dels anys vuitanta.

Canvi en la direcció

La tasca de buscar un soci extern, però, no arriba en el millor moment de la companyia, que a finals d’aquest any viurà una revolució a la cúpula directiva. Mar Raventós, l’actual presidenta, es jubila. La rellevarà en el càrrec Xavier Pagès. I la successió a la direcció general de la companyia està en mans d’un caçatalents que busca –en un segon intent– un executiu aliè als Raventós.

L’interès pel cava, tot i no haver aconseguit el reconeixement del xampany i haver quedat al darrere del 'prosecco' italià en vendes, continua sent alt, la qual cosa confirma que se’l considera un bon mercat de masses, amb un potent mercat intern i moltes opcions d’impulsar les seves vendes a l’estranger.

Aquest atractiu, però, xoca amb les pugnes entre els elaboradors prèmium per distanciar-se dels elaboradors massius que lluiten pel preu. Amb l’entrada d’inversors més fixats en els comptes de resultats i aliens a un negoci tradicional, les diferències es podrien ampliar en els pròxims anys. De moment, veient els estands que els principals elaboradors han portat a Alimentaria, no es detecta que el sector passi per un mal moment.

Alimentaria

tanca amb rècord

Alimentaria va tancar ahir amb un nou rècord de visitants. L’estrena de la nova fórmula, amb la celebració conjunta del saló alimentari i Hostelco, ha fregat els 150.000 visitants previstos inicialment –l’any passat n’hi va haver 140.000–. Aquesta convocatòria conjunta ha registrat 4.500 empreses expositores procedents de 70 països i es calcula que l’impacte econòmic ha arribat als 200 milions d’euros.

El president de Fira de Barcelona i d’Alimentaria, Josep Lluís Bonet, va destacar l’encert d’haver apostat per la simultaneïtat dels dos salons, la qual cosa ha permès “potenciar la complementarietat existent i oferir, d’aquesta manera, una gran plataforma de negoci i 'networking' per als professionals de sectors tan importants per a l’economia espanyola”.