"Els clients venen amb ganes, són molts dies d'estar tancats"

TarragonaLa plaça de la Font de Tarragona i la del Mercadal de Reus semblen tallades per un mateix motlle aquest dilluns 11 de maig, primer dia de la fase 1 al Camp de Tarragona. Tot i tenir permís per obrir les terrasses, molt poques han escampat taules i cadires en aquestes dues places, que, abans del coronavirus, serien plenes de gent fent el cafè al matí i el vermut al migdia.

A Tarragona, només un de cada cinc locals d'hostaleria ha obert portes per provar si li surt a compte fer-ho amb les mesures de distanciament social. Es tracta de bars i cafeteries petits, familiars o amb poc personal, segons el president de l'Associació d'Hostaleria de Tarragona Ciutat, Javier Escudero. És el cas de la plaça Corsini i els seus voltants, zona 0 de terrasses -hi ha Correus i el Mercat Municipal-, que s'han omplert tan bon punt han obert. Dels 470 establiments amb llicència per a terrassa, només 60 han demanat poder ampliar-la per respectar les mesures de seguretat.

La tornada a la normalitat avança a ritme molt lent. L'Associació de Càmpings de la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre concentra 56 establiments, alguns de multipremiats internacionalment any rere any per la qualitat dels seus serveis, però només tres han obert avui les seves portes i de forma parcial. Un d'ells és el Càmping Trillas Platja Tamarit, que ja va allotjar 17 famílies de Tarragona que s'havien quedat sense llum en ple confinament i ja estava rodat, segons el seu director, Roger Trillas. Els altres dos confien en una clientela fidel. Són el naturista El Templo del Sol, a l'Hospitalet de l'Infant, i la Torre del Sol, a Mont-roig del Camp, que s'ha posat a punt deixant-hi pasturar un ramat d'ovelles de Cambrils perquè es mengessin les males herbes.

Pràcticament cap hotel ha obert portes. No els surt a compte, sobretot per la limitació de mobilitat entre províncies imposada per l'estat d'alarma, segons la Federació d'Empresaris d'Hostaleria de Tarragona. Amb tot, estan a l'expectativa per quan s'aixequin les restriccions per salvar la temporada.

A Salou, capital simbòlica de la Costa Daurada, la primera línia de mar encara hiberna i només hi ha ambient cap a l'interior, on els veïns viuen tot l'any. Un ban de l'alcalde, Pere Granados, ha recordat a la població que encara no es pot anar a la platja.

El Frankfurt Central de Reus, al costat del Mercat Municipal, obre a les sis del matí per als paradistes però el local nota -i molt- la falta del mercat ambulant dels dilluns: tot i que en fase 1 ja estan permesos, requereixen el permís municipal i no l'han rebut, encara. L'encarregada del local, Alexandra Argesanu, explica que "els clients venen amb ganes, són molts dies d'estar tancats i fa alegria". La Maria Martínez i el seu germà són uns d'ells. Fan un cafè amb llet al sol perquè "ja tocava terrassa", però admeten que han trobat "molts bars tancats".

Les botigues de Reus fa dies que es preparen per al ressorgiment. Han difós vídeos reivindicant el comerç de proximitat, el que va obrir, fins i tot, sota les bombes de la Guerra Civil, i avui els carrers més comercials són un formigueig de gent amb mascareta i moltes cues esperant tanda, pacientment, per complir amb els aforaments.

La Casa Pujol és una sastreria fundada el 1873, i el seu director, Joan Llauradó, és contundent: "Hem de començar a perdre la por i recuperar la normalitat o no ens morirem per un virus, sinó de gana o de pena".

Especialitzada en roba de cerimònies, Llauradó constata que les bodes i comunions del maig i el juny s'han suspès, però explica que han rebut "encàrrecs per a bodes a l'agost" i que "moltes s'han desplaçat cap a la tardor i l'hivern". Amb tot, només quatre dels 11 treballadors han sortit de l'ERTO, i "això sí que sap greu".

Uns metres més enllà, la botiga de llenceria Amill també llueix pedigrí des del 1914 al carrer Monterols, i Anna Amill assenyala que "ara és la compra de necessitat i va força animada, esperem que quan comenci la de desig i capritx també vagi amb alegria".

A Tarragona hi ha menys ambient de compra pels carrers, malgrat que la seva cambra de comerç havia reclamat que en aquesta fase també poguessin obrir els locals de més de 400 metres quadrats.

El sector petroquímic, el gran motor econòmic de la zona, no ha parat màquines en serveis essencials, però s'ha adaptat a les demandes de la societat, segons explica l'Associació Empresarial Química de Tarragona. Així, la producció de derivats cap al sector sanitari s'ha incrementat perquè tots els equips de protecció estan fets de plàstics. Els productors de gasos, com Messer Ibérica i Carburos Metálicos, han passat de competidors a col·laborar per arribar a cobrir la demanda d'oxigen dels hospitals. Ercros constata un 40% més de demanda d'hipoclorit de sodi (lleixiu) i, com Covestro, d'àcid clorhídric (salfumant).

Tarragona també ho té tot a punt per a les necessitats espirituals. De les 200 parròquies de l'arquebisbat de Tarragona, 169 poden obrir amb un terç del seu aforament.