Clàusules terra, impacte mínim
La banca augmenta provisions en només 345 M€ per afrontar el que Linde xifrava en 4.200 M€
BarcelonaLa sentència europea sobre clàusules terra, el suposat Leviatan que havia de devorar el sistema financer espanyol, no tindrà, de moment, un impacte demolidor sobre els comptes de les entitats. O això indiquen els càlculs dels mateixos bancs.
Tot i que el Banc d’Espanya va xifrar en 4.200 milions l’impacte total que tindria la resolució europea, que dictava que les entitats amb clàusules abusives les haurien de tornar des del primer dia i no només fins al maig del 2013, la imminent presentació de resultats de la banca espanyola ha reduït aquesta xifra fins a només 345 milions de noves provisions (diners que es reserven per cobrir pèrdues esperades).
Els bancs espanyols van llançar ahir una pluja d’anuncis a la Comissió Nacional del Mercat de Valors concretant quin impacte esperen en els seus resultats. I les decisions són sorprenents. El BBVA, el banc més afectat per la sentència, no es mou dels 404 milions que ja havia aprovisionat. Liberbank tampoc no canvia els 83 milions que preveia malgrat el nou marc jurídic i el mecanisme extrajudicial obert pel govern espanyol per fer-hi front. Més estrambòtica és la decisió del Popular: el banc espanyol més castigat no tan sols no augmenta les provisions, sinó que les redueix en 105 milions. Així, les situa en 229 milions.
Sí que hi ha tres entitats que han augmentat el que creuen que els costarà fer front a les reclamacions dels clients amb clàusules terra no transparents i, per tant, abusives. CaixaBank augmentarà en 110 milions el volum que hi destina i arribarà així als 625 milions. L’altra entitat catalana, el Sabadell, augmenta la xifra en 140 milions i tindria un impacte màxim previst de 490 milions. I Bankia aporta 100 milions més per un total de 214 milions.
Ball de números
En total la banca té aprovisionats 2.045 milions, cosa que demostra que creu que pot guanyar molts casos dels 4.200 milions totals que calculava el Banc d’Espanya. Fonts financeres van explicar a l’ARA que les entitats intentarien compensar els clients reduint-los les hipoteques o altres deutes (en comptes de tornar els diners en metàl·lic) per no haver de fer provisions. Tot per castigar al mínim els seus resultats anuals, que abans de la sentència es calculaven en 16.000 milions i que, pel que es preveu, seran poc inferiors a aquesta xifra.
