Del clam contra Urquinaona al silenci de Ferraz: el doble discurs de la patronal
La CEOE fa un tebi posicionament contra les protestes davant la seu de partits mentre la Cambra d'Espanya, a diferència del que va fer el 2019, calla
MADRIDEntre els fets d’Urquinaona de l’octubre del 2019 i els d’aquests dies a Ferraz hi ha moltes diferències. La principal, segurament, és que tant els convocants com el motiu de cadascuna de les protestes són absolutament antagònics. Mentre que a Urquinaona es denunciava la decisió judicial d’enviar a la presó els líders polítics i socials de l’independentisme, a Ferraz es rebutja que se'ls amnistiï. Però hi ha altres diferències, també notables, tot i que algunes han passat mig desapercebudes per un motiu: el silenci.
Mentre que allò que passava als carrers de Barcelona el 2019 va generar indignació entre les elits econòmiques catalanes, però també madrilenyes, els catorze dies de protestes a Ferraz no semblen, per ara, preocupar en excés aquest col·lectiu. Alguns dels que aleshores es van pronunciar, han optat ara per no dir res. Una altra cosa són els petits comerciants, sobretot hostalers, que des de fa dues setmanes veuen com cada nit els agents de policia blinden el perímetre de la seu del PSOE a Madrid: això vol dir que ni vianants, ni terrasses. Per tant, tampoc facturació.
La patronal espanyola CEOE, encapçalada per Antonio Garamendi, va convocar una junta extraordinària dilluns passat. El motiu, però, no eren les imatges dels manifestants ultres cantant el Cara el Sol davant Ferraz o cridant proclames racistes i masclistes. Tampoc la policia carregant contra ells quan, ja ben entrada la nit, començaven a tirar objectes contra la premsa i els agents i intentaven passar el cordó de seguretat. El motiu van ser els pactes amb els independentistes i, en particular, amb Junts i l'acord per aprovar la mesura de gràcia.
"Som contraris a qualsevol vaga que es plantegi", va dir Garamendi aquesta setmana en referència a la vaga contra l'amnistia convocada pel sindicat Solidaritat, vinculat a Vox, del pròxim 25 de novembre. Una vaga que, per ara, encara no ha estat notificada al ministeri de Treball. Sobre les concentracions davant la seu socialista se cenyia en dir que eren "contraris a anar a la seu d'algú". "Ho dic perquè es pot parlar amb claredat, però amb respecte", declarava Garamendi. Aquestes eren, i han estat, les seves úniques paraules. Fonts de la CEOE preguntades per aquest diari sobre el grau de preocupació per les imatges de Ferraz no han volgut anar més enllà de les referències que ha fet Garamendi.
"El tema Ferraz només afecta els comerços i bars del carrer Ferraz. Preocupació empresarial cap ni una!", resumeix una font empresarial present a la junta de la CEOE. "A Barcelona la cosa era més grossa", afegeix la font. Fa referència a l'abast de la manifestació –a Urquinaona es van arribar a cremar en una sola nit 400 contenidors, mentre que a Ferraz, per ara, només ha corregut aquesta sort 1 contenidor–, però també a l'escenari polític. Enmig de les protestes per la sentència, Garamendi demanava "ordre i responsabilitat" i recordava que "la llei està per complir-se".
Com va explicar l'ARA, en aquell moment l'elit empresarial deia sentir-se òrfena pel que fa a interlocutors institucionals. De fet, malgrat que un dels reptes del govern de Pedro Sánchez serà el de redreçar la relació amb l'Íbex-35, sobretot després que l'executiu hagi obert la porta a fixar impostos com el de la banca o les energètiques, la patronal no creu que s'hagi de trobar sense ningú a l'altra banda del telèfon.
La patronal espanyola de la petita i mitjana empresa, Cepyme, també ha fet una tèbia crítica general, sense entrar a precisar si el que censura són els actes a Ferraz o els acords entre Pedro Sánchez i els independentistes. Només ha advertit que "les situacions dels últims dies s'estan encaminant a posar en risc l'estabilitat". L'Institut d'Empresa Familiar, al seu torn, s'ha mostrat preocupat per un "trencament" de la convivència arran de la investidura de Pedro Sánchez.
Ni rastre de l'enfrontament entre cambres
Però si un silenci s'ha fet notar és el de la Cambra de comerç d'Espanya, presidida per José Luis Bonet, i amb seu a Madrid. "És evident que el procés està perjudicant l'economia catalana", deia ja Bonet l'octubre del 2018. Un any després, el mateix Bonet qualificava de "lamentable" la declaració de la cambra de Barcelona, que sota la batuta de l'independentista Joan Canadell (ara diputat de Junts) es mostrava favorable a les mobilitzacions per la sentència del procés i, fins i tot, a la vaga general convocada pel 18 d'octubre. Aleshores, l'òrgan presidit per Bonet difonia un comunicat on rebutjava la posició de la cambra Barcelona per "quedar fora" del seu àmbit, "que és el de l'interès general del comerç". "Trenca principis constitucionals com la independència judicial i la unitat d'Espanya", afirmava el 2019 la Cambra de Comerç espanyola. Ara, de moment, no s'ha pronunciat.
La vaga convocada pel 18 d'octubre del 2019 també la rebutjava la patronal CEOE, així com la catalana Foment del Treball, que a diferència de fa quatre anys, ara veu des de la distància les protestes. Els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, feien equilibris interns. Ara, precisament, tots dos sindicats han acusat la CEOE de ser el "piquet de PP i Vox" pel que fa als pactes assolits entre el PSOE i els independentistes. El secretari general de CCOO a Catalunya, Camil Ros, defensava aquesta setmana les manifestacions "amb criteris de civilització democràtica i no un intent de fer trumpisme", en referència a les protestes de Ferraz. Entre l'empresariat, el trumpisme és allò que passa als Estats Units.