L’Estat promet en tres anys una versió ‘low cost’ del corredor mediterrani

BarcelonaEl desitjat corredor mediterrani, la via ferroviària que ha d’unir Algesires i la frontera francesa passant per les principals ciutats i els pols industrials del mediterrani peninsular, tindrà les obres “pràcticament acabades” i estarà operatiu el 2021. Almenys així ho va assumir el ministre de Foment, José Luis Ábalos, en un missatge àmpliament celebrat ahir per uns 1.500 empresaris catalans, valencians i murcians congregats a Barcelona. La retòrica política, en aquest cas, es va imposar davant un auditori que reclamava fets a part de voler pressionar les administracions en una obra que consideren cabdal per a l’economia.

Els fets, però, són que la versió ferroviària que estarà a punt d’aquí tres anys -si es compleixen els terminis- serà la més econòmica i una de les més senzilles de les que es preveuen per a aquesta via, que en teoria ha de combinar passatgers i mercaderies. Molts dels trams, sobretot al sud de la península Ibèrica, s’executaran en ample de via estàndard -internacional, com a la resta d’Europa- però en plataforma única. És a dir, no es podran creuar trens, cosa que amenaça amb el col·lapse per poc que el transport ferroviari augmenti.

Per contextualitzar la promesa d’ahir cal remetre’s al març del 2011 i a un altre gran acte a la capital catalana. Llavors, amb molta menys presència empresarial i convocat pel govern espanyol, el ministre de Foment de l’època, José Blanco, es va comprometre que el 2020 el corredor ferroviari estaria acabat, però amb doble plataforma en tots els seus trams i una inversió de 51.300 milions d’euros. Aquell projecte, qualificat de “faraònic” pel PP, s’ha rebaixat en 20.000 milions d’euros i ni tan sols s’han aprovat els projectes per duplicar les plataformes en aquelles zones on el 2021 s’hauran de donar alternances de pas als trens que marxin en direcció contrària. “Els estudis no estan fets i això ja són 10 anys més de retard”, denunciava ahir Joan Amorós, president de Ferrmed i una de les persones que més activisme ha fet pel corredor en els últims quinze anys.

Iniciativa valenciana

L’empresariat valencià, a través de la seva patronal, ha pres la iniciativa en la reivindicació de la infraestructura i ahir va ser la responsable de l’acte celebrat a Barcelona. Vicente Boluda, president de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), va reivindicar el corredor com “de vital importància”: “I no només per a les nostres mercaderies, sinó també per al transport de persones”. Joan Rosell, president de la CEOE, va afirmar que les empreses ja estan pensant quant s’estalviaran un cop estigui a punt la infraestructura. Josep Lluís Bonet, president de la Cámara de España, va sostenir que aquestes vies donaran “ales” a la internacionalització de les empreses espanyoles, alhora que celebrava el compromís amb el calendari d’Ábalos. A l’auditori no se celebrava tant la data, el 2021, sinó el fet que el govern espanyol ja tiri endavant els concursos per construir l’obra, perquè això significa que no hi ha marxa enrere.

Aquest és un punt en què va incidir el ministre de Foment. Segons les seves paraules, el projecte ha entrat “en la recta final” i el març de l’any vinent tots els concursos estaran licitats amb l’única excepció de tres, que no va concretar. “Ara hi ha un fort impuls i hem de fer que no decaigui”, assegurant que ja no es tracta d’una qüestió política, perquè “l’esforç financer ja està fet”. Amb aquestes paraules va intentar esborrar de les ments malpensades que el seu anunci d’ahir fos el resultat del “voluntarisme polític”. “Els dic la data en funció del que s’està fent”. I va assegurar que, en els pocs mesos que porta Pedro Sánchez a la presidència espanyola, l’obra pública ha rebut més inversió, amb un 80% de les obres licitades focalitzades en el sistema ferroviari i, més concretament, el 40% en el corredor mediterrani. No va parlar de números absoluts.

Per als empresaris, l’únic però del discurs del ministre van ser els dubtes que va generar sobre l’escassa col·laboració de França per connectar el corredor mediterrani, que té problemes considerables entre Montpeller i Perpinyà. “Aquest és un projecte europeu [està catalogat com a prioritari per la Comissió Europea] i estem treballant molt amb el govern francès i la Comissió Europea perquè França col·labori amb nosaltres”, va dir. Només aquesta interconnexió faria possible que les mercaderies de la costa mediterrània poguessin arribar àgilment a la resta d’Europa.

Presència de tres governs

El missatge d’Ábalos va calar en el president del País Valencià, Ximo Puig, que va seguir l’acte a prop del president de Múrcia, Javier López Miras, i del conseller de Territori català, Damià Calvet. El president de la Generalitat, Quim Torra, va argumentar qüestions d’agenda per no assistir a l’acte. “El corredor mediterrani creua Europa i s’ha d’exigir a la UE que no només posi unes línies al mapa, sinó que tingui una actitud proactiva perquè països membres i la Comissió compleixin els acords”, va afirmar el president valencià.

Després de l’acte, Calvet va oferir un discurs matisat, en què es “congratulava” de la nova data però evidenciava els continus retards del projecte i el retoc d’alguns trams respecte als plans originals. “Les dues grans obres pendents a Catalunya, com són el tram Vandellòs-Camp de Tarragona, que està a punt d’entrar en servei, però sobretot entre Tarragona i Castellbisbal, estaran funcionant, encara que no sigui amb la configuració definitiva”.

López Miras va ser molt contundent a l’hora de criticar els plans del govern espanyol: “Cartagena de moment no té prevista la connexió a través de l’alta velocitat ni del corredor mediterrani, i, mentre el corredor mediterrani no sigui a Cartagena, no serà mediterrani”.