S’agreuja el dèficit crònic d’inversió de l’Estat a Catalunya

BarcelonaMenys del 36% d'execució de la inversió que l'Estat havia pressupostat per a Catalunya el 2021. Les dades publicades dilluns per la Intervenció General de l'Estat (IGAE) han enervat el Govern i les institucions econòmiques de Catalunya. "Cal una explicació [de la baixa execució pressupostària] partida per partida", exclama a l'ARA la directora d'infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, Alícia Casart.

Des d'instàncies polítiques també es reclamen aquestes explicacions. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha dit a través de Twitter que "davant d'aquestes xifres inacceptables, cal que la ministra de Transports, Raquel Sánchez, doni explicacions immediates a la ciutadania de Catalunya". El Govern, reunit aquest dimarts, ha decidit requerir formalment explicacions a les ministres Isabel Rodríguez i Raquel Sánchez, i a la delegada de l'executiu espanyol a Catalunya, Maria Eugènia Gay. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha afirmat que aquestes dades són "la constatació que l'Estat ha abandonat els ciutadans catalans". "Les dades que s'han donat a conèixer són una mostra clara de menyspreu als catalans", ha criticat. 

El conseller d'Economia, Jaume Giró, ha qualificat aquestes dades d'"injustícia terrible" i ha dit que el tracte des del punt de vista econòmic i fiscal de l'Estat a Catalunya és tan "sagnant, persistent i humiliant" que justifica voler que "Catalunya sigui un nou estat d'Europa". "És força incomprensible que això hagi passat amb el govern més progressista de la història", ha comentat Giró en al·lusió al govern de PSOE i Podem.

El PDECat ha demanat que la ministra Raquel Sánchez comparegui al Congrés per a donar explicacions. Per la seva banda, JxCat ha aprofitat per carregar de nou contra els seus socis de govern. La portaveu al Parlament, Mònica Sales, ha instat ERC a "donar explicacions a la ciutadania" per l'incompliment de les inversions, que ha considerat un "menysteniment" i una "humiliació". Sales ha demanat no només explicacions a "aquells partits que formen part del govern espanyol com el PSC o els comuns", sinó també als que "els donen suport en forma d'estabilitat parlamentària", com és el cas dels republicans. "Pedro Sánchez mai no ha complert les promeses d'aquells que li donen suport", ha advertit.

Poques explicacions

De moment les explicacions del govern espanyol són minses. La portaveu i ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, ha atribuït la baixa inversió als dos anys difícils que s'han viscut per la pandèmia. "Això ha tingut una repercussió en totes les inversions públiques de totes les administracions", sense entrar en el detall que a Madrid s'ha invertit gairebé el doble del que s'ha pressupostat. Rodríguez, a més, ha dit que aquest any "Catalunya lidera les inversions amb 165,9 milions d'euros executats el primer trimestre, és a dir, un 60% més que l'any passat".

Alícia Casart admet que hi pot haver una combinació de diversos factors que poden portar a una execució de la inversió per sota del que s'ha pressupostat, com l'encariment de materials, licitacions que no tiren endavant, problemes no previstos en expropiacions, canvis de projectes, pressupostos inflats i altres aspectes, però en cap cas considera suficients aquests factors per explicar la baixa execució de la inversió. "S'han d'exigir explicacions i respostes, però ningú ho entén", explica aquesta experta en infraestructures.

De fet, publicar aquestes dades sense donar explicacions suficients és per al govern de Pedro Sánchez "disparar-se un tret al peu", segons Casart. "Si es volen guanyar a la ciutadania s'han d'explicar", ha reblat. A més, recorda que les dades del 2021 són "sagnants", però la mitjana de l'execució del pressupost de l'Estat a Catalunya se situa al voltant del 60% els últims anys. "És un problema estructural de base i cal una explicació per veure on és el problema", diu Alícia Casart. Una explicació que, a més, "ha de ser convincent".

Aquesta baixa execució que la representant de la Cambra considera estructural és la que comporta que infraestructures clau per a l'economia catalana estiguin alentides o aturades des de fa anys. Les més emblemàtiques, a parer seu, són els accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona, l'estació intermodal que necessita aquesta infraestructura, l'autovia B-40, el Corredor Mediterrani o les inversions a l'aeroport del Prat.

Les dades d'execució pressupostària del 2021 són encara més escandaloses si es mira el que rep Catalunya. Madrid, que aporta un 19% del PIB espanyol, va rebre un 25% de tota la inversió regionalitzada de l'Estat. Catalunya, que aporta més o menys el mateix al PIB –i que té un 16% de la població– només va rebre un 9% d'aquesta inversió. La diferència sempre ha sigut favorable a Madrid, però en l'últim exercici la forquilla es va obrir fins a un màxim històric.

A les crítiques de la Cambra s'hi han sumat també les de les dues principals patronals catalanes, Foment del Treball i Pimec. Foment ha demanat que s'executin les inversions previstes i que s'accelerin les que estan pendents per anar recuperant el dèficit d'infraestructures que sofreix la comunitat. Pimec ha indicat que hi ha diverses inversions que són "urgents i necessàries per al bon funcionament de la societat i l'economia".

Dèficit de milers de milions

De fet, diversos estudis quantifiquen el dèficit d'inversió a Catalunya. Foment del Treball va actualitzar el document El dèficit d'inversió en infraestructures a Catalunya 2009-2020, en el qual s'assegura que aquest dèficit ha passat dels 28.000 milions d'euros l'any 2018 als 35.000 milions, a partir de la projecció sobre la base de la inversió que es fa als països europeus del 2,2% del PIB. Per la seva banda, la Cambra de Barcelona va calcular que Catalunya necessita una inversió de 45.000 milions d'euros fins al 2030 per eliminar el dèficit en infraestructures. No obstant això, aquests informes no es refereixen només a l'administració de l'Estat, sinó a la que fan el conjunt d'administracions.