Avançar la jubilació en feines de risc: "M'agradaria arribar-hi amb salut"

BarcelonaEn el dia a dia d'una bombera forestal hi pot haver l'extinció d'un incendi, però també caminades sota el sol per netejar pistes rurals o treballs manuals per desbrossar la vegetació fent servir una motoserra, feines totes igual de necessàries per prevenir les flames. Tasques físiques com aquestes són assumibles per a una persona relativament jove i que ha superat unes proves físiques per entrar en aquest cos d'emergències, però què passa quan ja supera els 60 anys? Aquesta és la pregunta que es fa aquest col·lectiu professional que reclama una equiparació de les seves condicions amb les dels bombers d'entorns urbans per aconseguir avançar l'edat de jubilació, tenint en compte el grau de perillositat de la feina.

Al darrere d'aquesta reivindicació hi ha un concepte laboral que, tot i no ser gaire conegut, és crucial en la vida de milers de treballadors. Es tracta dels coeficients reductors, una via per avançar l'edat de jubilació en determinades activitats "de naturalesa excepcionalment penosa, perillosa, tòxica o insalubre, i que acusin elevats índexs de morbiditat o mortalitat", sense que la seva pensió es vegi perjudicada. Aquesta excepció es va regular a través d'un reial decret llei l'any 2011, en els últims dies del govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, però actualment els seus beneficis només arriben a vuit grups professionals: els miners, el personal de vol, els treballadors ferroviaris, els artistes (per les particularitats de la feina cotitzen de manera més irregular), els professionals taurins, els bombers al servei de les administracions públiques (sense incloure-hi els bombers forestals), els membres del cos de l'Ertzaintza i els policies locals.

Aquesta llista, però, deixa fora molts altres treballadors que també conviuen amb un entorn laboral que sovint escurça la seva vida i, per tant, demanen un avançament de l'edat de jubilació ordinària, fixada en els 67 anys. A més dels bombers forestals, s'hi sumen els operaris que han estat en contacte amb l'amiant, els treballadors del ferro colat, els de la petroquímica i els de les centrals tèrmics, els conductors del transport de mercaderies i viatgers o els de l'atenció domiciliària. "Avui dia veig companys més grans a qui se'ls nota la càrrega física. M'agradaria arribar a la jubilació, però fer-ho amb salut per després gaudir-ne", explica Yhovana Úbeda, bombera forestal de 38 anys d'Osca. El terreny ple de pendents i sots que li fa d'oficina cada dia implica que les caigudes i els cops siguin freqüents. "Tenim molta consciència sobre la prevenció i intentem no fer servir la força bruta per evitar accidents, però en pots tenir de totes maneres. No sé si em veig aquí amb 65 anys", confessa. Així i tot, Úbeda és optimista i creu que l'aplicació dels coeficients reductors i altres mesures com la concessió de la segona activitat s'acabin aconseguint. "Les coses van lentes, com una carrera de fons, però en vuit anys aquí he vist millores", diu.

Part d'aquesta feina de picar pedra per avançar l'edat de jubilació en professions com la d'Úbeda s'ha fet en els últims anys des de la CGT. El sindicat ha engegat una campanya per pressionar el govern espanyol i aconseguir que els coeficients reductors arribin a més col·lectius amb feines amb un risc evident. Aquest dissabte ha convocat una manifestació des de la plaça Cibeles de Madrid fins al Congrés de Diputats per visibilitzar aquesta problemàtica. "Per què no s'està aplicant és la pregunta del milió", contesta resignada Silvia Arribas, advocada de l'organització encarregada d'aquesta disputa en l'àmbit judicial. La CGT assegura que ha presentat fins a cinc expedients per sol·licitar avançar l'edat de jubilació en sectors on la sinistralitat és elevada, però denuncia que han quedat congelats. "En cap dels procediments ni tan sols s'ha arribat a la fase d'ordenació. Se'ns ha fet la traveta des de la primera fase i es posen moltes excuses i traves", denuncia la lletrada.

Disputa judicial

Per exemple, critiquen que des de la direcció d'ordenació general de la Seguretat Social els han requerit que les sol·licituds es presentin de forma conjunta amb la patronal més representativa del sector, una condició que per a Arribas vulnera la llibertat sindical i entorpeix la petició. Sobre aquests obstacles en l'aplicació, fonts del ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions insisteixen que ara està vigent la regulació del 2011 i que aquesta discussió ja es va portar al diàleg social, però no s'ha pogut iniciar la tramitació d'un nou text legislatiu perquè el govern espanyol està en funcions. Mentrestant, l'advocada de la CGT recorda que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid els va donar la raó, en considerar innecessari l'acord amb les patronals per demanar l'aplicació dels coeficients reductors, en una sentència referent als treballadors de les empreses auxiliars d'instal·lacions i manteniment de la indústria petroquímica. Ara cal que el Tribunal Suprem també es pronunciï.

Una metgessa ja ha confirmat a Víctor Santiago que els seus pulmons s'han vist afectats per l'exposició a l'amiant durant els anys que porta fent reparacions d'electrònica en els trens de TMB. "Hi ha un indici que has patit alguna agressió externa, que es pot desenvolupar per exemple en un càncer", diu. Ara conviu amb la por que la seva salut empitjori i, especialment, que ho faci just quan pugui deixar de treballar. "El coeficient reductor és molt important perquè pel seu període de latència aquesta malaltia pot tardar anys a aparèixer i pot coincidir just quan acabem la nostra vida laboral i per fi podem descansar", destaca. Santiago ja s'ha trobat amb companys que han rebut un mal diagnòstic quan començaven a gaudir del retir. "Ja de normal treballem amb pols metàl·lica i sorolls, un ambient que no és el més saludable. Ara tots ens protegim el màxim possible per intentar que les nostres condicions del dia de demà siguin millors", concreta aquest treballador de TMB. Els coeficients reductors suposarien "una mica de reparació" als afectats per l'amiant. Com Úbeda, la bombera forestal, Santiago creu que la fita és realista.