El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dilluns que demà el consell de ministres aprovarà el projecte estratègic (PERTE) del sector agroindustrial, amb una dotació de 1.000 milions d'euros i amb la previsió que mobilitzi 2.000 milions més d'inversió privada. Des d'Almeria, Sánchez ha reiterat que els fons europeus són una oportunitat per a Espanya que no es desaprofitarà. El president espanyol ha assegurat que el projecte anirà destinat, sobretot, "a petites i mitjanes empreses, a cooperatives que són majoritàries en el sector agroindustrial", per millorar la seva competitivitat a curt i mitjà termini.
Una cinquena part dels fons europeus per a les comunitats autònomes l'ha assignat l'Estat directament
Catalunya és la segona comunitat que més diners ha rebut, un 14%
BarcelonaUna cinquena part (21,4%) dels fons europeus de recuperació que han anat a les comunitats autònomes l'ha assignat el govern espanyol directament, mentre que la resta (78,6%) s'ha assignat a partir dels acords que s'han pres en les diferents conferències sectorials, en les quals participen tant el govern espanyol com els representants de les diferents comunitats.
Així es desprèn del document publicat pel govern espanyol sobre els criteris de repartiment dels fons europeus de recuperació l'any 2021. Amb aquest document, l'executiu de Pedro Sánchez vol sortir al pas de les crítiques del PP, que l'acusa d'afavorir les comunitats governades pels socialistes amb aquests fons extraordinaris.
En el document, el govern central reconeix que el 31 de desembre del 2021 s'havien assignat a les comunitats poc més d'11.246 milions d'euros per a polítiques vinculades a la transició verda, la digitalització, la ciència, la cultura, la protecció social, el turisme sostenible, l'ocupació, l'educació i la formació professional. De la quantitat total, 8.831 milions es van atorgar en el marc de les conferències sectorials, mentre que poc més de 2.415 milions es van transferir com a concessions directes o convenis.
El govern espanyol assegura que un dels principals criteris per assignar aquests fons ha sigut la població. Una cosa que en gran part explica el podi de les comunitats que més n'han rebut, que encapçala Andalusia, seguida per Catalunya i Madrid. "Les comunitats que més fons del pla de recuperació han rebut el 2021 en números absoluts coincideixen amb aquelles que tenen més població", es justifica l'executiu espanyol en un comunicat.
Per sota de l'aportació al PIB
El criteri de població fa, però, que els fons que hagin arribat a Catalunya se situïn per sota de l'aportació quer el Principat fa al PIB espanyol, que és del 19%. En el cas de la Comunitat de Madrid, però, el decalatge entre la seva aportació al PIB i el percentatge de fons europeus rebuts encara és més gran.
Segons les dades facilitades pel govern espanyol, Andalusia va rebre el 2021 un total de 1.915,5 milions d'euros dels fons europeus, xifra que suposa el 17% del total destinat a les comunitats. Catalunya, en segon lloc, va rebre 1.578,6 milions d'euros, un 14% del total; mentre que a Madrid hi van anar a parar 1.213,2 milions d'euros, el 10,7%. A la cua, les comunitats que menys recursos van rebre van ser les ciutats de Melilla i Ceuta (0,16% i 0,17%), la Rioja (0,9%), Cantàbria (1,5%) i Navarra (1,8%).
Aquest repartiment dels fons europeus a les comunitats ha provocat una nova batalla política —i judicial— entre el PSOE i el principal partit de l'oposició, el PP. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va dir que recorreria als tribunals per repartiment, mentre que el líder del PP, Pablo Casado, va demanar a les comunitats i ajuntaments governats pel seu partit denunciar el repartiment "arbitrari" i va assegurar que també ho denunciarà a Brussel·les.