Catalunya té els súpers autonòmics més cars de l'Estat

MadridOmplir la cistella de la compra no costa el mateix a Barcelona que a Almeria, ni tampoc a Girona que a Badalona. I, de fet, tampoc entre supermercats. Les diferències entre establiments poden arribar a suposar un estalvi de fins a 3.000 euros l'any en funció de l'oferta que hi hagi a cada localitat. Però quins són els supermercats amb els preus més elevats? Doncs també depèn del tipus d'establiment. Si prenem només els supermercats d'àmbit autonòmic, Catalunya compta amb els més cars.

Així ho revela l'estudi anual que fa l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), que analitza més de 164.000 preus d'una cistella de 233 productes en 1.137 establiments d'arreu del territori espanyol. Així, segons aquest estudi, de les cadenes d'àmbit autonòmic, les més cares es concentren a Catalunya. Són, de més car a més barat, Coaliment; la cadena Suma, la lleidetana PlusFresc, Condis, Bon Preu i Caprabo. A més, Catalunya també compta amb la segona cadena local més cara de l'Estat: Sorli Discau.

Rànquing de les cadenes autonòmiques més cares

1. Coaliment
2. Suma
3. PlusFresc
4. Condis
5. Bon Preu
6. BM Urban
7. BM Complet
8. Caprabo
9. Alimerka
10. Dialprix

Al conjunt de l'Estat, l'opció més barata és Alcampo o Mercadona, en funció de si competeixen a la mateixa ciutat o no, i la més cara són els supermercats 'online' Ulabox i Tudespensa, seguits d'El Corte Inglés, SuperCor i Carrefour.

Rànquing dels súpers més cars de l'Estat

1. Ulabox.com
2. Tudespensa.com
3. El Corte Inglés
4. SuperCor
5. Carrefour Express
6. Unide
7. Hipercor
8. Spar
9. Covirán
10. Eroski City

Catalunya, la comunitat més cara

La Rioja i Galícia són les mes barates

D'altra banda, l'estudi de l'OCU també compara les comunitats i les ciutats més cares; com ja és habitual, Catalunya és la comunitat més cara, seguida de les Illes Balears. Tot i això, com ha explicat un dels portaveus de l'OCU, si Catalunya –i també Barcelona que és la segona ciutat més cara– tenen els preus de la cistella més elevats que el País Basc és a causa de l'entrada de Mercadona, que va aterrar a Euskadi el 2014 i, des d'aleshores, va provocar una baixada de preus de les cadenes fins aleshores dominants a la zona com ara Eroski.

Al costat contrari hi ha la Rioja i Galícia com les autonomies més assequibles, tot i que la ciutat amb els preus més baixos és Almeria. La ciutat més cara de totes és Palma de Mallorca, seguida de Barcelona i la zona de Badalona.

Fins a 3.000 € de diferència

La ciutat on més es pot estalviar és Madrid

Com que l'estudi estableix una comparació completa entre supermercats i ciutats, l'OCU també calcula en quines ciutats es pot estalviar més a l'hora d'omplir la cistella de la compra en funció de l'oferta d'estabiments i dels preus dels mateixos. Així, dels 4.783 euros a l'any que una família es gasta de mitjana en alimentació, l'OCU calcula que en funció de quin supermercat es triï un ciutadà espanyol pot arribar a estalviar fins a 909 euros de mitjana aquest 2017, una xifra lleugerament inferior a l'estalvi que es podia aconseguir l'any passat a causa de la reducció de les diferències entre supermercats.

Però aquesta forquilla d'estalvi varia molt oconsiderablement entre ciutats. La que més oferta i més competència té és Madrid i, per tant, és on es pot aconseguir més estalvi: fins a 3.013 euros l'any. La segueixen la zona d'Alcobendas i San Sebastián de los Reyes, però també Sant Sebastipa, on l'estalvi pot ser de 1.502 euros l'any. Per contra, ciutats més petites com Segovia, Pontevedra o Ciudad Real permeten un estalvi d'entre 260 euros i 340 euros l'any. En el cas de Barcelona, l'estalvi és de 1.269 euros anuals.