Les cimenteres revifen l’exportació per no tancar plantes

BarcelonaLes exportacions industrials s’han convertit en el motor per compensar l’estancament de la demanda al mercat català i espanyol. El sector cimenter n’és un bon exemple, tot i que en els últims mesos està agafant un to dramàtic. El consum de ciment a Catalunya cau a ritmes anuals superiors al 20% des del 2008, amb un acumulat del 81%. I per mantenir les fàbriques a un mínim d’utilització de la capacitat productiva que no aconselli el tancament, les empreses han potenciat les exportacions a la desesperada.

Segons dades de l’agrupació de fabricants de ciment de Catalunya (Ciment Català), el consum al febrer al mercat català es va situar en les 104.223 tones, amb una caiguda respecte al mateix mes del 2013 del 23,3%. Per poder corregir aquesta davallada, les exportacions de ciment i clínquer van augmentar un 155,2%. La dinàmica exportadora ha començat aquest any amb molt de vigor, perquè l’acumulat del gener i el febrer mostra una disminució del consum similar del 22,7% i un increment de les vendes exteriors del 123%. La situació es matisa en l’últim any mòbil, és a dir, en els últims 12 mesos, amb una caiguda de la demanda del 20,4% i una retallada de les exportacions del 7,2%.

“El pitjor de tot plegat és que no veiem cap indicador a curt termini que faci millorar les previsions”, va assegurar el president de Ciment Català, Àngel Cercós, que va remarcar: “Amb les comandes que ja s’han firmat al sector ja podem indicar que les exportacions augmentaran en el conjunt de l’any fins un 20%. El problema del sector cimenter al mercat català i espanyol és que el sector constructor està sota mínims des de l’esclat de la bombolla immobiliària del 2007. No s’aixeca cap habitatge nou i no hi ha notícies d’execució d’obra pública.

Aquest últim aspecte és més sagnant a Catalunya, on el consum de ciment ha caigut durant els últims mesos el doble que la mitjana estatal, perquè la inversió de la Generalitat i de l’Estat és gairebé inexistent. Al febrer, per primera vegada a la història (el sector recull dades des del 1960), el consum per càpita a Catalunya s’ha situat per sota dels 200 quilos. Això suposa que amb una sola de les quatre fàbriques en funcionament n’hi hauria prou per garantir el consum a Catalunya.

Ciments Molins manté gairebé al 100% de la capacitat la fàbrica de Sant Vicenç dels Horts gràcies a les exportacions, Portland Valderrivas va tancar la planta de Vallcarca per concentrar la producció al centre de Santa Margarida i els Monjos, Lafarge continua amb la factoria de Montcada i Cemex ha reobert la fàbrica d’Alcanar.

Risc de deslocalitzacions

Les exportacions mantenen les capacitats d’aquestes fàbriques a nivells acceptables, però “hi ha el perill que alguns d’aquests grups empresarials, que tenen més plantes a Espanya i a l’estranger, puguin augmentar produccions fora de Catalunya”, va destacar Cercós. De fet, l’únic grup que compta amb una sola factoria és Ciments Molins.

La majoria de les exportacions des de Catalunya tenen com a destí el centre i l’oest de l’Àfrica, i el Brasil. “Traslladar el ciment per carretera és car, però en vaixell l’augment de la distància no suposa molts sobrecostos”, va afegir Cercós. Una altra cosa és la reducció dels marges de les vendes a l’exterior per l’increment de les despeses energètiques i la fortalesa de l’euro.

El comerç internacional del sector es fixa amb dòlars. Per Àngel Cercós, “un euro molt fort no ens convé, tot i que l’any passat el tipus de canvi ens va anar bé”. Pel que fa als sobrecostos energètics, “el problema sorgeix “quan es canvien les regles del joc i les empreses han fet inversions en sistemes de compra de l’electricitat”, va reblar el màxim responsable de la patronal cimentera catalana.