Lafarge serà jutjada per crims contra la humanitat per haver finançat l'Estat Islàmic

La justícia francesa confirma la imputació de la cimentera per haver pagat milions a grups terroristes de Síria

ParísDesprés d'un llarg embolic de recursos i decisions judicials durant més de cinc anys, la justícia francesa ha confirmat que la cimentera Lafarge, coneguda com a Holcim després de la fusió amb la multinacional suïssa el 2015, serà jutjada per "complicitat en crims contra la humanitat" per les seves activitats a Síria fins al 2014. També per "finançament de grup terrorista" i "posar en perill la vida de tercers". Segons les acusacions contra l'empresa, una de les més importants a França, va pagar entre 4,8 i 10 milions d'euros a grups armats sirians el 2013 i el 2014, entre els quals l'Estat Islàmic, per poder mantenir l'activitat a la planta que tenia a la ciutat síriana de Jalabiya, al nord del país, la més important del Pròxim Orient.

Inscriu-te a la newsletter Andic i l'entrevista que mai vam llegirInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Lafarge havia comprat i modernitzat la fàbrica amb un pressupost de 700 milions d'euros i l'havia posat en marxa pocs mesos abans de l'esclat de la guerra a Síria. El conflicte n'amenaçava la producció i l'empresa va decidir mantenir-la a qualsevol preu. Per això presumptament va pagar milions perquè els grups terroristes que controlaven la zona acceptessin el trànsit de camions i que els treballadors hi poguessin entrar i sortir-ne lliurement. Segons el diari Le Monde, que va destapar el cas, els jutges d'instrucció acusen Lafarge d'haver pagat una taxa fixa per la seguretat dels treballadors i de les rutes dels camions. També de comprar primeres matèries als grups armats i se sospita que venia ciment a l'Estat Islàmic en un moment en què estava en vigor l'embargament adoptat per la Unió Europea.

Cargando
No hay anuncios

Els jutges d'instrucció creuen que l'empresa era conscient que pagava diners a grups terroristes. De fet, els jutges instructors no descarten que els diners transferits a l'Estat Islàmic fossin utilitzats per finançar, per exemple, els atemptats de París del novembre del 2015 en què 130 persones van morir a la sala de concerts Bataclan i en terrasses de cafès. Lafarge va repatriar els treballadors francesos i estrangers el 2012, però va deixar-hi els sirians. Finalment, va tancar la planta a finals del 2014, després d'episodis de segrestos de treballadors, alliberats a canvi de diners, i que un grup de jihadistes hi entrés.

Cargando
No hay anuncios

Un dels pitjors crims econòmics

"És un pas més contra la impunitat d'autors dels pitjors crims d'actors econòmics: avui ja no és possible amagar-se rere la ignorància organitzada", va declarar dimecres Joseph Breham, advocat d'un centenar d'extreballadors sirians, després de la decisió de la justícia francesa de mantenir l'acusació de complicitat de crims contra la humanitat. La justícia ha decidit no retirar l'acusació perquè considera que la complicitat no és només "la voluntat de participar o aprovar els crims", sinó també el simple coneixement del fet que grups terroristes que cometen crims contra la humanitat es beneficiïn dels diners. La companyia, ara en mans de Holcim, ha guardat silenci aquesta setmana, però en una de les últimes decisions judicials va recordar que la seva imputació "no suposa en cap cas que Lafarge sigui culpable".

Cargando
No hay anuncios

Segons Le Monde, jutjar una empresa per aquesta mena de crims és una decisió "inèdita" i podria afectar altres companyies que també haurien fet negocis amb l'Estat Islàmic. El diari també suggereix que el ministre d'Afers Estrangers francès de l'època, Laurent Fabius, podria acabar imputat si es demostra que estava al corrent dels pagaments de Lafarge als grups armats. Durant l'etapa d'instrucció, Fabius va comparèixer als jutges com a testimoni.

A Catalunya, Lafarge Holcim també té problemes amb la justícia per irregularitats administratives relacionades amb la llicència ambiental de la planta de Montcada i Reixac. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar a l'octubre l'última llicència i el febrer passat va instar el Govern a preparar el tancament de la fàbrica. La mesura està ajornada a l'espera que es resolgui l'últim recurs presentat per la multinacional.