Una regió belga veta el tractat comercial entre la UE i el Canadà

Brussel·les¿Pot vetar un acord comercial de la UE amb el Canadà una sola regió europea? La resposta és que sí. A Bèlgica, on els Parlaments regionals tenen certs poders legislatius, les regions tenen veu i vot a l'hora de decidir, entre altres qüestions, si el govern belga ha de firmar o no el tractat comercial de la Unió Europea i el Canadà (CETA).

El Parlament regional de Valònia, la part francòfona del país, ha rebutjat aquest divendres el tractat en una sessió dedicada a debatre la qüestió. "No donaré els poders al govern federal. Les garanties no són suficients", ha dit en una piulada a través de la xarxa social Twitter el ministre-president de Valònia, Paul Magnette.

Brussel·les i Ottawa tenen previst signar el 27 d'octubre el seu acord de lliure comerç després d'haver superat els difícils obstacles de les negociacions, les reserves mostrades per alguns països un cop tancades les converses i, encara més difícil, el vistiplau del Tribunal Constitucional alemany.

La firma del dia 27, però, pot quedar en suspens si el govern de Bèlgica no aconsegueix solucionar abans de dimarts, quan els països europeus es reuneixen per votar definitivament l'acord, el veto de la meitat del país. Per poder entrar en vigor, tots els governs europeus han de signar el tractat.

Bèlgica, dividida

Com en moltes altres qüestions, Bèlgica viu dividida davant el CETA. Mentre a Flandes hi ha un suport polític i social majoritari, Valònia veu amb recel les conseqüències que pot tenir l'acord comercial per a l'agricultura i els serveis públics. Aquest divendres el ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, ha qualificat el veto de Valònia com a "incomprensible". Dimecres un altre Parlament encara més petit, el de la regió francòfona de Brussel·les, també hi va votar en contra.

"Danya enormement la reputació, sobretot per a un país que, amb Brussel·les, es posiciona com a centre diplomàtic, lloc d'establiment de multinacionals i la capital d'Europa", ha declarat Bourgeois.

No tot està perdut, per a Bèlgica. El govern federal busca a marxes forçades una solució per poder signar dimarts l'acord amb els seus socis europeus. De fet, el ministre-president de Valònia ha deixat la porta oberta a canviar el vot si es renegocia l'annex de l'acord, l'anomenada 'declaració interpretativa'. El text el va redactar la Comissió Europea per respondre a les reticències que tenien alguns estats membres. Intenta deixar clars aspectes com la protecció dels drets laborals o de les inversions a Europa, però per a Magnette no n'hi ha prou. Valònia reclama més garanties jurídiques per assegurar-se que el CETA no posarà en perill l'agricultura o els serveis públics del país.

Preocupació al Canadà

Al Canadà, el veto belga que posa en perill l'acord ha caigut com un gerro d'aigua freda. "Si la UE no ratifica un acord molt progressista amb un país progressista com el Canadà, ¿amb qui farà negocis Europa?", es preguntava visiblement molest el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau.

El govern canadenc ha enviat aquest mateix divendres a Europa el seu representant especial per a l'acord comercial, l'exministre d'Afers Exteriors Pierre Pettigrew, per intentar convèncer el Parlament való i poder salvar l'acord. Pettigrew té previst reunir-se a París en les pròximes hores amb membres de la cambra valona.

L'ombra del TTIP

Tot i que el veto de Valònia té un component de tensió política interna, és evident que l'ombra del polèmic acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units (TTIP) juga en contra del tractat amb el Canadà. L'onada de protestes ciutadanes contra el TTIP –que pràcticament ha posat en 'standby' les converses– està contagiant la resta de tractats comercials que Europa negocia amb altres països del món.

També complica encara més el camí del TTIP. Si els obstacles d'un acord amb un país amb estàndards socials i mediambientals més elevats que els dels Estats Units són insuperables, el camí del tractats amb els EUA serà encara més complicat.

De fet, si els Vint-i-vuit superen el veto de Bèlgica, encara quedarà el vistiplau del Parlament Europeu. En un principi, Brussel·les va preveure que el CETA entrés en vigor sense necessitat de ratificació dels Parlaments estatals, només amb la signatura dels governs, però la pressió d'Alemanya i França va obligar a modificar-ho.

Si dimarts els Vint-i-vuit signen l'acord, el CETA podria entrar en vigor provisionalment l'any que ve a l'espera del vistiplau de tots els Parlaments estatals.