El català Raül Blanco, ex secretari d'estat d'Indústria, serà nomenat nou president de Renfe

MadridLa polèmica pels trens que no passen pels túnels de Cantàbria i Astúries ha provocat, ara sí, cessaments al més alt nivell. Són la secretària d’estat de Transports, Isabel Pardo de Vera, i el president de Renfe, Isaías Táboas, que haurien presentat la seva dimissió i la ministra Raquel Sánchez les hauria acceptat. Segons explica Efe, però, en el cas de la també expresidenta d’Adif es tractaria d’una destitució. Aquestes sortides se sumen a les ja anunciades a principis de mes del cap d’inspecció i tecnologia d’Adif i del gerent dels trens de Cantàbria, que depenen de Renfe. El consell de ministres d’aquest dimarts nomenarà com a president de l’empresa ferroviària el català Raül Blanco, fins fa pocs mesos secretari d’estat d’Indústria, mentre que el secretari general d’Habitatge, David Lucas, passarà a ser el número 2 de Transports.

L’escàndol es va donar a conèixer el 4 de febrer i Sánchez, que se n’havia assabentat poc abans, va assegurar que prendria decisions immediates. Més enllà dels primers cessaments, que es van produir al cap de dos dies, va anunciar una auditoria interna a Adif i Renfe per esbrinar amb detall què havia passat. L’origen del problema es troba en els gàlibs publicats en la declaració sobre la xarxa d’Adif i que Renfe va utilitzar per descriure les característiques tècniques de la construcció dels nous trens d’amplada mètrica. El contracte es va adjudicar el juny del 2020 a la companyia CAF, una fàbrica de trens i autobusos amb seu a Euskadi, per 258 milions d’euros. 

Mides errònies

En la fase de disseny, l’empresa es va adonar que les mides previstes no es corresponien amb les dimensions d’alguns túnels. En una tensa roda de premsa conjunta de Sánchez i els presidents de Cantàbria i Astúries, Miguel Ángel Revilla i Adrián Barbón, respectivament, la ministra ha subratllat que l’error es va detectar aviat, de manera que no es va començar a fabricar cap tren i, per tant, “no es va malgastar ni un sol euro”. Revilla ha anat ficant cullerada al llarg de la compareixença i ha posat èmfasi en unes dilacions de més de dos anys, agreujades amb el fet que ningú hagués avisat Sánchez quan va arribar al ministeri el juliol de 2021. “És una deslleialtat d’un calibre...”, ha anotat Revilla, que implícitament ha apuntat contra José Luis Ábalos, el predecessor a Transports. 

Així, el preu a pagar és en forma de retards per a la infraestructura de curta i mitjana distància del nord de l’Estat. Si la idea era que progressivament s’anessin incorporant els nous trens la segona meitat del 2024, el nou horitzó se situa cap a l’any 2026. Segons han acordat les tres administracions, aquest estiu estarà a punt el nou disseny i entre finals d’any i principis del 2024, l’empresa CAF podrà començar amb la fabricació. Entre altres acords als quals han arribat els dos governs autonòmics i el ministeri en la reunió d’aquesta tarda, es designarà una persona perquè supervisi l’evolució del procediment. “No m’agrada generar expectatives que es puguin veure frustrades. Soc cautelosa amb les dates”, ha advertit Sánchez.

Els presidents de Cantàbria i Astúries han conegut aquest mateix dilluns els cessaments i, solucionat el capítol de l’assumpció de responsabilitats polítiques, han reiterat que calien compensacions. De la trobada n’ha sortit un compromís perquè els ciutadans de les dues comunitats no paguin pel servei ferroviari públic fins que s’enllesteixin els 38 trens nous: 21 per a Cantàbria i 17 per a Astúries. Al contracte se'n preveien 31 i 7 ampliables i s’ha pactat arribar al màxim. 

Dards al PP

En aquests territoris hi governa el PSOE –a Cantàbria com a soci minoritari del Partit Regionalista de Cantàbria–, com a l’executiu de l’Estat, i els últims dies els presidents autonòmics han fet càlculs de si aquesta qüestió podria perjudicar-los a les eleccions del 28 de maig. Barbón ha reivindicat la gratuïtat del servei i l’augment de la flota de trens per a Astúries, i ha protegit la ministra, que ha carregat contra la falta d’inversió del govern de Mariano Rajoy.