¿És cert que el govern es "forra" amb la pujada del preu de la benzina?

L’escalada del preu de la benzina, que a Espanya està en màxims històrics, ha obert el debat de si el govern espanyol hauria d’abaixar els impostos que cobra pel combustible. Els de la llum ja es van abaixar al setembre, però els dels combustibles no. El futur líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va acusar l’Estat de "forrar-se" amb la pujada dels preus i la patronal Foment del Treball va demanar que Hisenda deixi d’obtenir "beneficis caiguts del cel", fent una analogia amb els guanys inflats que tenen les elèctriques.

És cert que l’Estat es forra? S’haurien de fer alguns matisos. El primer és entendre com són els dos impostos que graven el combustible: un és l’IVA, que sí que augmenta a mesura que el preu és més alt. Com que l’IVA aplica un recàrrec del 21% al preu original, si la benzina val 1 euro per litre aquest impost serà de 21 cèntims. En canvi, si la benzina està a 1,58 euros (que és el nivell que tenia el mes passat de mitjana), l’IVA creixerà fins a 28 cèntims. La recaptació d’Hisenda, per tant, sí que creix. Amb tot, un portaveu del ministeri avisa que, justament perquè el preu puja, això pot fer baixar el consum i que, en definitiva, la recaptació d’IVA acabi baixant.

El tribut més important que grava la benzina és l’impost als hidrocarburs, que és el doble que l’IVA. En concret, cada cop que omplim el dipòsit del cotxe paguem 47 cèntims per litre (en el cas de la benzina) o 38 cèntims (en el cas del gasoil). Però la tarifa d’aquest impost és fixa, no varia. Es paga sempre el mateix. La recaptació d’Hisenda no creix si el preu de la benzina puja, sinó si els ciutadans i les empreses posen més carburant.

Això fa que, quan els preus s'eleven, el pes dels impostos en el rebut final baixi, ja que el principal tribut es manté constant. Així s’aprecia si mirem les dades des de principis del 2021. El gener d’aquell any –amb la benzina a 1,2 euros– els impostos suposaven un 56% de la factura final. En canvi, el mes passat –quan el preu havia pujat fins a fregar els 1,6 euros– el pes dels impostos havia caigut fins al 47%. En el cas del gasoil la tendència és exactament la mateixa.

Si mirem més enrere, sempre ha sigut així: el gener del 2016, quan el preu de la gasolina estava molt baix (tot just per sobre d’un euro el litre), els impostos suposaven el 60% del total, gairebé dues terceres parts del rebut que paguem quan omplim el dipòsit. Com s’observa al gràfic següent, la recaptació de l’impost dels hidrocarburs no varia en funció del preu de la benzina i el gasoil. La seva evolució va en paral·lel a la del PIB: quan el PIB creix, els ingressos augmenten; i quan l’economia cau, la recaptació també.

Ara bé, els impostos que té Espanya als carburants no són particularment elevats, si els comparem amb els altres països europeus. Si observem els de tot el continent, a Espanya els preus estaven el mes passat a la meitat de la taula (1,58 euros per litre) i per sota de la mitjana europea (1,77 euros).

Ara bé, Espanya sí que es posiciona entre els líders quan mirem els preus de la benzina sense impostos. En aquest cas, només Dinamarca, Alemanya i els Països Baixos tenen uns preus més alts. En concret, a Espanya el litre es pagava a 0,84 euros el mes passat, mentre que la mitjana europea estava en 0,82 euros. I el pes dels impostos en la factura final (47,3% en el cas espanyol) situava l’Estat en el cinquè lloc per la cua de tot el continent. En resum, si Hisenda finalment abaixa l’IVA i el preu de la benzina no baixa, seria possible que Espanya se situés entre els països amb la benzina més barata d'Europa.