El Cercle d'Economia qüestiona el paper de Madrid com a "aspirador de recursos"

BarcelonaSi la crisi financera de fa uns tretze anys va evidenciar la dependència d'Espanya en el totxo, la del covid-19 ha posat de manifest que l'únic que s'ha fet ha sigut canviar de sector. És a dir, passar a dependre del turisme de masses. Així ho assenyala el Cercle d'Economia, que en la seva última nota d'opinió critica que faci dècades que no es fan els deures. Segons l'entitat, pràcticament l'única oportunitat per aconseguir reformar ara el model productiu són els fons europeus, i per aprofitar-los cal consens polític a llarg termini, més col·laboració publico-privada i fer front al debat sobre el model territorial.

Perquè, segons argumenten, les propostes que fan en aquest escrit són difícilment abordables si no s'alleugereix la tensió que hi ha entre el centre i la perifèria. I el centre, diuen, ha d'assumir la seva part: "La capitalitat de Madrid no pot actuar com a aspirador de recursos de la resta d’Espanya. No assumir una posició conscient del seu paper com a capital pot fer que a la resta del país hi hagi una forta desafecció". De fet, concedeixen a Catalunya que la centralització li juga en contra, que és una comunitat infrafinançada i que està sotmesa a un model de finançament autonòmic caduc des de fa anys. Amb tot, també critiquen els efectes del Procés, que consideren que ha monopolitzat el debat polític. “El sobiranisme ha de posar llums llargs i entendre que el seu projecte, si té viabilitat, serà a llarg termini”, opinen. I afegeixen: “Mentrestant cal fer política a Espanya”. 

Sobretot perquè el retrat que es fa del país en aquest document és demolidor: l'Estat, remarca, té la taxa més gran de desocupació estructural dins d'Europa, un sistema educatiu no adaptat a les necessitats de l'economia real, falta d'inversió en R+D+I i una productivitat estancada. També apunta que políticament s'ha fet poc per revertir la situació.

“Fins ara el nostre país ha aprofitat poc les oportunitats que li han ofert els fons europeus, de manera que és urgent posar els fonaments organitzatius que calen perquè aquesta oportunitat [la dels fons europeus] sí que s'aprofiti”, apunta l'entitat. En aquest sentit, l'objectiu més imminent per al Cercle és aconseguir que el sector industrial suposi el 20% del PIB d'Espanya, i no el 16% que és ara. “Si bé encara ens situaríem lluny del 26% d'Alemanya, això revertiria la tendència clarament”, apunta. 

Per aconseguir-ho calen diversos canvis, entre els quals no ignorar l'esmentat debat sobre el model territorial, però també treballar perquè els pactes polítics es facin amb voluntat reformista i a llarg termini, o superar la desconfiança entre l'esfera pública i la privada que va generar –diu el document– la corrupció associada al boom immobiliari i al finançament de partits polítics.

La reunió de "la gran reconstrucció"

Més enllà d'aquesta nota d'opinió, el Cercle d'Economia ha presentat formalment també aquest divendres la 36a edició de la seva reunió anual. Aquesta trobada se celebra la setmana que ve, i està previst que hi assisteixin el rei Felip VI; el president del govern, Pedro Sánchez; el primer ministre italià, Mario Draghi, i el president català, Pere Aragonès, a més d'un gran grup d'empresaris de tot el país. El pla de l'entitat és que aquesta reunió serveixi per posar les bases del que han anomenat "la gran reconstrucció".