El Cercle d’Economia torna a ajornar el relleu generacional

BarcelonaFa tres anys, el Cercle d’Economia va trencar un dels seus costums, el d’estar liderat per un empresari, i va nomenar l’acadèmic Antón Costas com a nou president. Després dels mandats de José Manuel Lara (2005-2008), Salvador Alemany (2008-2011) i Josep Piqué (2011-2013), semblava que havia arribat el moment del relleu generacional a la cúpula d’aquesta associació. Però finalment es va apostar per Costas, un catedràtic de llarga trajectòria a dins del Cercle, com a candidat per guanyar temps. Era un “candidat de transició”, explicaven llavors al Cercle d’Economia.

Una solució per guanyar temps de cara al relleu generacional, a l’espera que candidats més joves estiguéssin disponibles. Passats tres anys, però, el Cercle torna a ser on era i tot apunta que el nou president serà Juan José Brugera, president de Colonial, que aviat complirà els 70 anys i que ha aconseguit reconduir la situació de la immobiliària, molt afectada per la crisi econòmica.

Organitzacions empresarials: la modernització pendent

Antón Costas ha proposat aquest vespre a la junta del Cercle d’Economia el nom de Brugera com a successor. La proposta no deuria sorprendre els membres de la junta, que ja preveien que Brugera seria el candidat, sabent com es fa tradicionalment el procés de selecció per triar els futurs presidents. Aquest dimecres, a més, se celebrarà una trobada d’expresidents del Cercle on previsiblement es donarà el vistiplau al nomenament.

Per al Cercle d’Economia, el candidat ideal per encarnar el relleu generacional era Marc Puig, president del grup perfumer i de moda. “El candidat obvi seria Marc Puig, però mentre sigui president i conseller delegat del Grup Puig diu que no pot perquè té massa feina”, expliquen fonts del Cercle. “Potser en el proper mandat ja haurà fitxat un conseller delegat que li tregui feina del dia a dia i sí que podrà assumir el càrrec”.

Tot i així, Puig també es va fent gran: és nascut el 1962 i, per tant, si arribés a president en el proper mandat (que començarà el 2019) no estarà molt lluny de la seixantena. Fa tres anys també es va especular amb el nom de Pau Guardans, fundador d’Único Hoteles i una mica més jove que Puig, com a futurible president. Guardans, que aquest curs ha traslladat la seu de la seva companyia a Madrid, aquest cop ni tan sols ha aparegut a les travesses.

De totes formes, els noms de Puig o Guardans són propostes que surten de dins del mateixa cúpula del Cercle d’Economia. En realitat, qualsevol soci podria presentar la seva candidatura a president de l’entitat. Simplement hauria de rebre el suport de 50 socis més per poder ser considerat candidat. Això és el que fixen els estatuts del Cercle d’Economia, però la realitat és que el nomenament sempre arriba a través d’una candidatura de consens bastida a dins de la junta.

Això sí, els mandats a la presidència del Cercle només duren tres anys i no es pot repetir. Tradicionalment, el president és un dels vicepresidents, un costum que ara es trencarà perquè Brugera no era vicepresident del Cercle. A part de Marc Puig, els altres dos vicepresidents qua actualment té l’entitat són Artur Carulla, president d’Agrolimen, i Josep Oliu, president del Sabadell. Tots tres són part molt activa de les jornades anuals que el Cercle celebra anualment a Sitges, però han declinat presidir l’entitat.

President de Colonial i enginyer industrial

Juan José Brugera (Badajoz, 1946) pot presumir de ser el president de la primera immobiliària que va saber capgirar la greu situació en què moltes companyies del sector es van trobar arran de la crisi econòmica. A més, aquest any la companyia (a la qual ell va arribar el 2008) va pagar dividend als seus accionistes per primer cop des del 2006, després d'una llarga travessa al desert. Enginyer tècnic industrial per l'escola d'enginyers tècnics de Terrassa i MBA per Esade, Brugera actualment també és president del patronat de la Universitat Ramon Llull.

Tres anys marcats per la política

L’aterratge d’Antón Costas al capdamunt del Cercle d’Economia va suposar, com és natural, un canvi d’estil. Durant aquest temps, s’ha intensificat la feina de lobi del Cercle, mantenint reunions amb els líders polítics de Barcelona i Madrid en moments tensos pel procés català i de llargs mesos sense govern a la Moncloa. En el primer assumpte, el Cercle va ser un reflex del debat que es va produïr a la societat catalana. En les eleccions del 27-S, i després de molts equilibris interns, l’entitat va acordar un posicionament, segons el qual s’hauria de fer un referèndum si l’independentisme sumava una majoria de vots. Però no va ser així, i això va permetre Costas recuperar la seva postura tradicional, que consistia a reclamar un encaix a Catalunya dins d’Espanya. De totes formes, els partits espanyols mai han assumit cap dels posicionaments del Cercle en aquesta qüestió. Com ha anat explicant aquest diari, hi ha hagut diverses ocasions en les quals polítics com Mariano Rajoy, Alfredo Pérez Rubalcaba, Cristóbal Montoro o Pedro Sánchez han visitat el Cercle i no han fet cas de les propostes que se’ls feia en aquest àmbit.

Costas també va treballar per un acord PP-PSOE en la governabilitat d’Espanya. En vista que això era força difícil, però, últimament defensava que fos la llista més votada la que acabés formant govern.