El Cercle d'Economia reclama un nou Estatut i canviar el model de finançament

BarcelonaEl Cercle d'Economia ha cridat avui a tancar "la pitjor crisi [d'Espanya] des de la Constitució del 1978" amb una nota d'opinió en què reclama una reforma de l'Estatut català que l'elevi "al rang de norma constitucional en el marc de la Constitució espanyola" i un nou model de finançament que doti de més capacitat tributària les comunitats autònomes i que obligui les comunitats forals a participar en els mecanismes de solidaritat entre autonomies. El lobi barceloní ha fet públiques aquestes peticions en una nota d'opinió prèvia a les seves tradicionals jornades, que tindran lloc a Sitges a partir de dijous a la tarda.

El document del Cercle d'Economia, consensuat pel seu comitè executiu, fa un joc d'equilibris en què, d'una banda, defensa "l'absolut respecte a la legalitat" i, de l'altra, insta "els poders polítics a trobar les vies legals adequades per canalitzar les legítimes aspiracions i preferències de la població", en considerar que si no es troben s'acostuma a "desbordar la legalitat". És la seva fórmula per cridar l'atenció a la vegada als partits independentistes i als partits que es neguen a negociar.

L'última nota d'opinió del Cercle fa una crida a millorar l'autogovern a través d'un nou Estatut "amb naturalesa de veritable Constitució catalana". Crida a fer primer un pacte entre partits a Catalunya i després buscar l'acord amb el govern central, i considera que l'actual crisi té com a origen el fet que l'Estatut vigent no fos votat pels catalans, ja que va ser retallat pel Tribunal Constitucional. "Catalunya és l'única comunitat que no té aprovat per referèndum de la seva ciutadania la seva norma institucional bàsica", diu.

Amb la nova fórmula estatutària, la institució creu que "l'Estatut quedaria despullat de la seva funció de distribució de competències, que correspondria a la Constitució". En canvi, el marc estatutari s'encarregaria de "qüestions internes exclusives de la comunitat": llengua, educació, cultura i el funcionament intern de l'autogovern. Per aprovar aquest Estatut seria necessari fer un referèndum.

Més capacitat normativa en els tributs

El segon element que aborda la institució presidida per Juan José Brugera és el sistema de finançament. No hi ha referències a un model fiscal asimètric per a Catalunya. De fet, la seva proposta genèrica oscil·la cap a una homogeneïtzació, en què les comunitats forals haurien de sacrificar els seus privilegis per aportar més a la solidaritat entre comunitats autònomes, de la mateixa manera que proposa reduir les diferències entre recursos disponibles per ciutadà i any entre totes les comunitats autònomes.

Reclama, això sí, que totes les comunitats guanyin "capacitat normativa, de gestió, de recaptació i inspecció" i que l'Estat i les administracions autonòmiques comparteixin "bases imposables". Els governs autonòmics podrien, d'aquesta manera, controlar els recursos un cop es recaptin, i no haurien d'esperar al temps que passa actualment entre la recaptació i la liquidació. Arriba a obrir la porta a una duplicitat d'impostos, un d'estatal i un altre d'autonòmic, per a la renda, l'IVA i Societats, tal com ja succeeix als Estats Units.