Economia

El Cercle d'Economia alerta que Catalunya i Barcelona poden caure "en una espiral d'irrellevància econòmica"

El lobi empresarial critica el decreixement i exigeix un "model de prosperitat compartit"

El president del Cercle d'Economia, Javier Faus.
3 min

BarcelonaEl Cercle d'Economia ha denunciat aquest dimecres en la seva última nota d'opinió que "ni Barcelona ni Catalunya disposen d’un model de prosperitat compartit i que tingui la complicitat de tots els agents". El lobi empresarial ha lamentat que tant el país com la seva capital poden quedar atrapats "en una espiral d’irrellevància econòmica, de decadència lenta però inexorable".

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

L'entitat ha recordat que va ser una de les primeres a mostrar públicament el seu suport als indults perquè considerava que "era un primer pas" cap a aquest objectiu, així com "per generar la complicitat necessària entre les administracions i la societat civil". Tot i això, ara el Cercle d'Economia fa molt explícita la seva "decepció" amb els governs de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona: "Creiem que cap de les dues institucions més importants del país no té definit un model de prosperitat que la gran majoria de ciutadans, la societat civil i l’empresariat puguin compartir". Així doncs, l'organització considera que el model de desenvolupament econòmic que proposen les dues administracions és "fortament ideològic", amb "falta de pragmatisme", i que sovint genera "confrontació". "Molt sovint són tàctics, conjunturals, per obtenir un vot favorable a uns pressupostos o per diferenciar-se de l’adversari polític", critica el Cercle.

En la seva nota d'opinió, el lobi empresarial també repeteix un missatge que ja ha defensat en relació amb el projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat: fer apologia de les teories del decreixement és una "irresponsabilitat". El Cercle creu que aquest corrent de pensament no és "creïble ni tan sols en l'àmbit del canvi climàtic" i assegura que als països industrialitzats es demostra que es poden fer compatibles el creixement econòmic i la reducció d'emissions. "Hi ha científics i economistes que apunten que la tecnologia i la innovació seran part de la solució del problema, i sense creixement i beneficis empresarials reinvertits en recerca no es podrà avançar", apunta. Sobre l'aeroport del Prat, demana a les administracions que tornin a seure "urgentment" a la taula de diàleg per fer possible una ampliació "que minimitzi l'impacte ambiental".

Per assolir aquest "model de prosperitat compartit", el Cercle posa com a exemple el govern d'Alemanya o el de l'Ajuntament de París, on s'ha fet prevaldre el "consens" per resoldre els problemes. Com proposen aplicar aquesta fórmula a Catalunya i Barcelona? Per començar, la institució empresarial proposa redissenyar el turisme apostant "per la qualitat en lloc de la quantitat", encara que denuncia que no es pot aconseguir aquest objectiu sense renovar constantment la planta hotelera i, per tant, considera un "entrebanc" les prohibicions municipals.

"Falten consensos i sobra demagògia"

D'altra banda, el Cercle també planteja com a eixos estratègics del creixement econòmic sectors com la digitalització o la biomedicina, i urgeix Catalunya a seguir l'exemple de Portugal, que s'ha fet seu el lema de "país emprenedor". Pel que fa a la transició cap a un nou model energètic, l'ens avisa que "falten consensos i sobra demagògia" i recrimina que "pensem ingènuament que només amb l’autoconsum donarem servei a totes les necessitats energètiques del país". L'organització acaba amb una felicitació per la "bona feina feta" en la taula de reindustrialització de Nissan, però demana el mateix consens per al conjunt de la indústria catalana.

"No som ni pessimistes ni derrotistes, però no som autocomplaents. Avui dia la política barcelonina i la catalana no ajuden a fer progressar el país ni a buscar i executar un desenvolupament econòmic que ens acosti a aquesta prosperitat compartida", clou el Cercle.

stats