Rosell proposa que els qui cobrin més de 80.000 euros per acomiadament no tinguin dret a atur
El president de la CEOE ha plantejat com a alternativa que les indemnitzacions per acomiadament estiguin subjectes a retenció fiscal si són molt elevades
MadridEl president de la CEOE, Joan Rosell, ha plantejat aquest dimarts que els qui cobrin indemnitzacions per acomiadament a partir de 80.000 o 100.000 euros no tinguin dret a cobrar prestació d'atur.
En cas que sí que la cobrin, ha proposat, la indemnització elevada que rebin per ser acomiadats hauria d'estar subjecte, "almenys", a retenció fiscal.
Durant la presentació del seu últim assaig 'Reformes o declivi', publicat per Deusto, Rosell ha reconegut que la prestació per desocupació és un dret adquirit pels treballadors per haver cotitzat a la Seguretat Social, però ha defensat que es busquin fórmules alternatives que evitin despesa a l'Estat en els casos d'indemnitzacions més altes.
Segons el president de la patronal, cada any les arques públiques deixen d'ingressar 300 milions d'euros per la bonificació fiscal que fa que les indemnitzacions per acomiadament estiguin lliures d'impostos.
Rosell ha proposat tipus impositius tant baixos com sigui possible, "quan hi hagi marge", però eliminant les bonificacions tant en l'impost de societats com en l'IRPF, amb l'objectiu de tenir un sistema "més clar".
Així mateix, ha considerat que els contribuents haurien de tenir més capacitat de decisió sobre la despesa pública, raó per la qual ha dit que admira la democràcia suïssa i el seu sistema de consulta directa al contribuent.
Crítiques a la TV pública
Segons escriu en el llibre "el malbaratament hauria de ser un escàndol públic" i el ciutadà hauria de tenir l'opció de saber quant costen les coses i si dóna suport a aquesta despesa, com en el cas de les televisions públiques, que a Rosell li semblen un "contrasentit" quan les privades costen menys i "donen més satisfacció als ciutadans.
Entre les reformes pendents, assenyala la de les administracions públiques, però creu que el govern espanyol ha fet un primer pas en intentar identificar els problemes.
Malgrat tot, encara detecta que les plantilles de l'administració estatal estan sobredimensionades en àmbits com l'educació i la sanitat, tot i estar transferits, en principi, a les comunitats autònomes.
Respecte a la gestió de la sanitat, considera que s'aconseguiria més eficiència si es donés més participació al sector privat, fet en el qual ha incidit durant la roda de premsa quan ha dit que si "el 85% dels funcionaris prefereix la sanitat privada, per alguna cosa deu ser".
Simplificar contractes
També s'ha referit a la necessitat de fer canvis en la legislació laboral, la major part de la qual considera "bastant obsoleta", ja que creu que està pensada per a una economia de grans empreses industrials quan a Espanya predomina el sector serveis.
Ha proposat simplificar el nombre de contractes fins deixar-ne uns cinc o sis i ha demanat que se simplifiqui la legislació i que hi hagi menys marge per a la interpretació judicial.
Sobre els sindicats ha dit que haurien de fer com la patronal, que està en "plena refundació", i apostar per la transparència, sobretot amb els diners públics, per evitar la "injustícia" que és present a patronals i sindicats com a "grans perceptors de subvencions".