Barcelona"La situació és insuportable". Àlex Goñi, responsable de comerç a Pimec, resumia així aquest dimecres el sentir del sector que representa. La patronal ha ajuntat representats de molts dels sectors per tornar a insistir en la perillosa situació que afronta la petita i mitjana empresa catalana. Abans d'acabar l'acte, però, els queia al damunt una nova galleda d'aigua freda en forma de 14 dies més de restriccions per aturar l'expansió del covid-19. Això vol dir que com a mínim fins al 7 de febrer els restaurants seguiran treballant a mig gas, que el comerç no essencial haurà de tancar el cap de setmana i que els centres comercials seguiran tancats sumant dues setmanes més als 140 dies que acumulen sense activitat des del març de l'any passat.
![](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 56 56"%3E%3C/svg%3E)
Inscriu-te a la newsletter Economia
Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
De fet, dels vuit mesos i mig que van passar entre que es va ordenar per primer cop tancar els centres comercials i finals d'any, aquests espais només han pogut obrir la meitat del temps, un 52% dels dies. La petita excepció són els comerços que tenien accés des del carrer, que durant les restriccions d'octubre i novembre van poder obrir.
"Als centres comercials sempre se'ns veu com a grans empreses, però aquesta no és la realitat: el 80% de les nostres botigues són establiments de menys de 300 metres quadrats que no són ni multinacionals ni grans empreses”, explica Víctor Garcia, representant a Catalunya de l'Associació Espanyola de Centres Comercials. De fet, tot i advertir que és molt difícil saber qui ha sortit més mal parat de la pandèmia, ell està convençut que almenys dins del sector del comerç els centres comercials han sigut els més perjudicats. “En les 18 setmanes tancats han coincidit el Black Friday, el pont de la Puríssima i la meitat de la campanya de Nadal, que és quan facturem entre el 30 i el 35% de tot l'any”, explica.
Dos altres grans problemes, per a ell, són l'estoc i les pèrdues de gènere. “Tots sabem que preveure el comportament d'una pandèmia és molt complex i no m'agradaria haver de fer el seu paper [el dels responsables polítics], però les empreses i els comerços necessitem una mica de previsió: que ens diguin que si passa A les conseqüències seran unes i si passa B, unes altres”, proposa. “Almenys donaries marge de capacitat de gestió”, apunta. L'exemple més evident és l'abrupte tancament després de les festes de Nadal.
Per a Jordi Casas, representant de l'Associació Catalana de Comerciants de Centres Comercials i cogerent de les sabateries Casas, la diagnosi és clara: miopia econòmica del govern de la Generalitat. “Ens fan tancar a nosaltres i a altra gent la deixen oberta sense cap mena de raonament”, argumenta l'empresari. De mitjana, diu, una botiga tancada perd 15.000 euros al mes: “Hem de pagar la meitat del lloguer, el 50% de la Seguretat Social, la quota al centre comercial, llum, aigua, gas, assegurances, manteniments...”. I això sense comptar, diu, tots els articles comprats que pertanyen a una temporada concreta i que no s'han pogut vendre quan tocava. “Aquests productes s'han de pagar, però no sabem com, perquè les ajudes són ridícules”.
Manca de suport econòmic
En aquest escenari afronta el sector la nova onada de restriccions anunciades aquest dimecres per la Generalitat. Pimec ha assegurat que respecta la decisió presa, però ha demanat que vagi acompanyada d'ajudes proporcionals per a les empreses. “Si continuem ampliant les restriccions, hem d'ampliar molt les ajudes per als sectors afectats”, ha afirmat el president de la patronal, Josep González. Ells, i en general totes les patronals catalanes, adverteixen des de fa temps del desastre econòmic en què es traduiran aquestes mesures si no hi ha un suport econòmic directe. González hi ha insistit de nou, avui, avisant que la situació desembocarà en un tancament d'empreses i un increment de l'atur. “Seria una situació terrible que hem d'evitar”, ha manifestat.
El director del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, ha coincidit en el diagnòstic en una entrevista al Planta baixa de TV3, on ha lamentat que fa mesos que els governs demanen “sacrificis sense cap mena de suport” i sense tenir cap pla per evitar la desaparició d'empreses. “La restauració porta ja un mes pràcticament tancada, amb un funcionament molt residual”, ha afegit Pallarols amb intenció de desmentir la “recurrent acusació” que es fa al sector com a focus de contagis.
De moment, aquest mateix dimecres la Generalitat ha posat en funcionament el mecanisme per demanar la línia d'ajuts (un total de 15 milions d'euros) destinats a comerços que es van veure obligats a tancar després de Nadal. Ho ha fet publicant les bases per sol·licitar-los al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). La intenció és que cada beneficiari rebi 3.750 euros i que les ajudes es reparteixin per ordre d'arribada de les sol·licituds.
"O deixes de fer greuge comparatiu o pagues el que pertoca"
La factura li arriba el mateix dia que el Govern anuncia uns altres 14 dies de restriccions. Francesc Casanovas, propietari de la cadena de joieries Fina García, ha de pagar 66.000 euros en impostos, però mantenir el 85% dels locals tancats. Té 20 botigues, i 17 estan situades en centres comercials. “El 85% de la facturació aturada”, diu, resignat. En la lectura que fa de la situació, el gran problema és el greuge comparatiu, és a dir, el fet que uns puguin obrir però d'altres no. “Si la mascareta és segura no pots permetre que hi hagi activitat de negocis d'interior sense mascareta que puguin obrir abans que els centres comercials”, resumeix.
A més, el fet que altres comerços es mantinguin oberts impacta directament en els seus negocis: “Si una persona vol comprar el rellotge, el comprarà a la botiga que està oberta i no te'l comprarà a tu quan obris”, explica. En definitiva, conclou, que si s'ha de tancar “que sigui seguint una lògica de salut, i si no, que paguin el que pertoca”. Perquè l'altre gran problema, a ulls seus, és que les ajudes només cobreixen el 20% del forat econòmic al qual ha de fer front una botiga estàndard. “Agafaré els diners, evidentment, però no em solucionen el problema”, remata.
